Gratis total
En una societat que s'ha acostumat a què tot no val res (caldrà algun dia analitzar amb detall el mal que ha fet Internet en aquest nou valor imperant que és el gratis total, fill de la llei 'mínim esforç, màxima rendibilitat'), un està perquè les coses costin alguna coseta. Allò de la cultura de l'esforç, ni que sigui per la via de rascar-se la butxaca. Res, si volen: 50 cèntims, preu simbòlic, així la visita al metge de la Seguretat Social com l'estada del turista en una ciutat. Només quan hi ha diner pel mig hom aprecia i respecta, valora i conserva.
Estem a favor, però, de la intenció, anunciada ahir pel delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, de què els museus municipals de la ciutat siguin gratuïts els diumenges, ni que sigui perquè ja es paguen impostos. Però aquí, més que enlloc, voldríem entendre per gratuït que hi haurà contraprestació per part de l'usuari. Un altre cop els 50 cèntims. Vaja, que la cultura té un preu, carai, que costa: d'adquirir i de mantenir... I no per aquesta minsa quantitat deixaran de fruir de l'oferta les capes més desafavorides. Al contrari: ningú com elles ho aprecien més.
Fa quatre dies que aquest diari plantejava el debat de la gratuïtat de la cultura, sensible en una ciutat que presenta l'oferta més cara d'Espanya. Caldrà esperar que a l'oferta s'hi afegeixin els centres on el Consistori hi participi. La Generalitat hi podria posar els seus: vist el nou finançament, no vindrà d'aquest pam.
Parlant de pams, un sobre el discurs de Martí: de ser certa la teoria que la gratuïtat es faria els diumenges perquè és quan els turistes minven a la ciutat (impressions no estadístiques: no ho sembla) es tracta de tot un detall envers una ciutadania que pateix força més del que sembla en aquesta gran casa de la guasa turística que és avui Barcelona.
Però sempre cal pensar malament. Tot i que deu ser pur atzar, és curiós que l'oferta es conegui just després que un sondeig dibuixi l'ombra del sorpasso al capdavant del Consistori. La mesura seria, així, l'enèsima demostració de l'ús polític de la cultura. Segur, però, que aquest cop el sector cedeix la seva manipulació gratis total.
