"La unitat ha estat bona per a Catalunya"

Pertànyer a un partit amb dues ànimes no és fàcil. I per més que la direcció del PSC sempre hagi intentat que la vocació catalanista i obrerista es fusionessin en una sola cosa, la militància no sempre ho ha viscut amb la mateixa actitud. Un militant de primera hora com Francisco Parras, de 69 anys i amb 30 de carnet, parla del passat, el present i el futur amb Òscar Morera, de 29 anys i nascut quan el partit tot just començava a assajar la seva fórmula d'èxit a les eleccions generals de 1979. Ambdós parlen amb QUADERN tot fent un cafè al costat del Palau de Congressos de Barcelona, escenari del congrés de la Unitat dels socialistes catalans, l'any 1978.

Pregunta. Per què un dia decideixen fer-se militants del PSC?

Parras: "no podem estar sempre subjectes al xantatge d'Esquerra Republicana"

Morera: "Quan no governes sol, a vegades t'has de baixar els pantalons"

Francisco Parras. La meva trajectòria política ve de lluny. Arribat d'Andalusia a Catalunya, l'any 1956, amb menys de 20 anys, aviat m'adono que aquí les coses són molt diferents que al meu poble, però que en qualsevol cas cal fer valdre els interessos dels obrers de les fàbriques davant de la burgesia industrial. Calia organitzar-nos. Però també m'adono molt ràpidament que a Catalunya les coses funcionen diferent. Fent memòria veig que el socialisme a Catalunya no pot actuar exactament igual que a la resta d'Espanya, vaig veure que cal aglutinar els diferents moviments i anar junts també amb alguns sectors catalanistes. Jo pertanyia a la federació catalana del PSOE i ben aviat vaig veure que sols no faríem res. Però fer coses junts tampoc era fàcil. Hi va haver molts intents, que van fracassar. El definitiu, el de l'any 78, també va estar a punt de fer-ho aquí mateix [assenyala el Palau de Congressos]. Finalment, ens vam unir. I la cosa ha anat bé. La unificació ha estat bona per al socialisme, però també per a Catalunya.

Òscar Morera. Efectivament, la unitat dels socialistes no només ha estat bona per al socialisme, també ho ha estat per a Catalunya. Jo vinc d'Ulldecona, a les Terres de l'Ebre, i des de ben jove em vaig adonar que allà estàvem deixats de la mà de Déu, sobretot en la qüestió de les infraestructures i els serveis. Governava Convergència i Unió a Catalunya i al meu poble, i el Partit Popular a Madrid. Als 14 anys ens comencem a organitzar amb el grup d'amics i als 15 m'afilio a les joventuts socialistes. En un poble s'ha de lluitar! I vam fer moltes coses. Protestes per aconseguir més trens cap a Barcelona, nous serveis al poble i, és clar, més tard, tot el moviment antitransvasista. Això va quallar en una llista municipal del PSC que va guanyar les penúltimes eleccions i va tornar-ho a fer l'any passat.

P. Després de tants anys fent oposició a Catalunya, ara el partit està al Govern. De fet, ja fa quatre anys que hi és. Pensaven que les coses anirien com han anat?

F.P. Jo no amago que sempre he estat dels crítics dintre del Consell Nacional i que mai no callo el que penso. Per exemple, crec que no podem estar sempre subjectes al xantatge d'Esquerra Republicana. Els socialistes hem de defensar més el nostre perfil dins del Govern i hem d'aconseguir que les nostres polítiques es puguin aplicar.

O.M. Vam començar amb gran eufòria, en el meu cas, per què el primer govern d'esquerres i la victòria del PSOE l'any 2004 va parar el transvasament de l'Ebre. Després sempre hi ha algun desengany, és clar. Quan no governes sol ja se sap que de vegades t'has de baixar els pantalons davant dels socis, i no sempre és fàcil. En el cas del PSC el govern de coalició no ens ha acabat d'anar bé. Crec que el resultat escàs de les darreres eleccions autonòmiques és un cert càstig per les concessions que hem hagut de fer als socis.

P. Què representa per vostès Pasqual Maragall?

F.P. Tot i que jo l'he criticat moltes vegades, defenso completament la figura de l'expresident. Crec que va treballar molt bé i que va aconseguir moltes coses. Això sí, no em van agradar actuacions com la creació de Ciutadans pel Canvi l'any 1999. ¿És que no hi havia gent prou vàlida dins del partit que les va haver d'anar a buscar a fora per fer les llistes al Parlament? Tampoc em van agradar algunes de les actuacions que va tenir quan estava dins del govern actuant quasi sempre per lliure. Però repeteixo, és una figura a la que sempre tindré un gran respecte.

O.M. Encara que ara estigui retirat i tots sabem com s'ha retirat, i ha dit coses que al partit no han agradat. Va fer una revolució a Barcelona. I va obrir la Generalitat al partit. El seu govern es va complicar per l'Estatut i per la visita de Carod Rovira a Perpinyà per reunir-se amb ETA. És una figura clau i referent i se li ha d'agrair. La seva casa sempre serà el PSC. P. Consideren que les esquerres poden continuar fent camí juntes més enllà d'aquesta legislatura?

F.P. Jo sé que hi ha ganes de potenciar el partit per poder tenir d'una vegada per totes un govern hegemònic del PSC i no haver de dependre d'altres.

O.M. El tripartit va ser un experiment impulsat pel Pasqual Maragall que va tenir molts problemes però que va tenir alguns bons resultats. El més visible, l'Estatut. Montilla està fent ara un paper molt important en la gestió d'aquest Estatut i cal continuar. Es pot repetir un acord d'esquerres, però només si les bases dels tres partits, repeteixo, dels tres partits, tenen clar el que això significa i ho avalen.