En el nom de Manon
Poc amic de programar amb el calendari de commemoracions musicals a mà, el director artístic del Teatre del Liceu, Joan Matabosch, sorprèn els afeccionats aquest nou curs líric incloent a la programació fins a cinc òperes basades en el mite literari de Manon Lescaut. Aquest 2006 s'acompleix el 275è aniversari de la publicació de la història amb la qual l'abat Antoine-François Prévost, un clergue mal adaptat a la seva condició religiosa, va escandalitzar la seva època i, alhora, va aconseguir transcendir el pas del temps, tot i que el seu personatge de la jove noia que camí del convent descobreix els plaers de la vida i arrastra l'home que l'estima a la perdició és més coneguda que el seu autor. Tanmateix, resulta poc creïble que els 275 anys de L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut sigui el motor de l'allau d'òperes sobre el personatge aquesta temporada al coliseu líric barceloní. Sona a excusa, que no calia, per justificar l'estimulant joc intel·lectual que s'amaga darrera la commemoració: mostrar al públic com un mateix text literari pot generar propostes artístiques diferents.
La versió verista que Puccini va fer el 1893 de l'obra de Prévost Manon Lescaut, serà la primera en pujar a l'escenari del Liceu (del 22 de desembre al 8 de gener de 2007) amb una producció de la Scala de Milà firmada escènicament per la cineasta Liliana Cavani i musicalment per Renato Palumbo, amb la soprano Daniela Dessì i el tenor Fabrio Armiliato com a protagonistes. Tot just acabades les representacions, al foyer del teatre s'oferirà el 12 de gener una selecció d'escenes, en versió de concert, de la Manon Lescaut de Daniel-François Aubert (1856). Boulevard solitude, la versió del segle XX del personatge composta per l'alemany Hans Werner Henze el 1951 i ambientada al París existencialista de després de la II Guerra Mundial, tindrà la seva estrena espanyola al Liceu el 2 de març. Entre el 21 de juny i el 9 de juliol es presentarà la més famosa de les versions operístiques del personatge, Manon, de Jules Massenet (1884), que pujarà a l'escenari en una producció de l'English National Opera dirigida escènicament per David McVicar i musicalment per Víctor Pablo Pérez, amb la soprano Natalie Dessay i el tenor Rolando Villazón als principals papers. Unes setmanes abans, del 25 de maig al 2 de juny, el Liceu presentarà en versió semiescenificada de Le portrait de Manon (1894), un autohomenatge en forma d'òpera curta que el propi Massenet va fer al seu títol més famós i que pujarà a l'escenari del Liceu juntament amb el monòleg La voix humaine, de Francis Poulenc.
Al marge de l'exercici intel·lectual amb les Manon, cal destacar de la programació operística del Liceu, que s'obrirà el proper 2 d'octubre amb La clemenza di Tito, de Mozart, l'estrena a Espanya de la versió francesa de l'òpera de Verdi Don Carlo (del 27 de gener al 14 de febrer), amb una producció escènica del sempre polèmic Peter Konwitschni dirigida musicalment per Maurizio Benini; el debut operístic del director del Teatre Lliure, Àlex Rigola, amb L'holandès errant, de Wagner (del 4 al 25 d'abril); l'òpera de Mussorgski Khovantxina (del 15 de maig al 3 de juny); i, per als amants del belcanto, Lucia di Lammermoor, de Donizetti (de l'11 de novembre fins al 4 de desembre).
Fora del Liceu cal ressenyar la versió en concert de l'òpera de Rossini Tancredi al Palau de la Música Catalana (14 de maig), amb l'Orquestra dels Champs Élysées i el Collegium Vocale de Gant dirigit per René Jacobs, amb Bernarda Fink, Veronica Cangemi i Rosemary Joshua com a solistes.
A la temporada dels Amics de l'Òpera de Sabadell, on, com sempre, no hi falten els grans títols del repertori -La bohème, Macbeth i La cenerentola-, es representarà la poc freqüentada sarsuela Cançó d'amor i de guerra.
