Comença l'espectacle
Els amants del teatre ja ens estem fregant les mans amb cobdícia davant l'àmplia oferta escènica que arriba amb la nova temporada. Des d'aquí, algunes pistes perquè res no passi de llarg, i és que algunes de les propostes més llamineres estaran en cartellera només un parell de dies. És el cas dels muntatges internacionals que ens porta el Teatre Lliure, en concret: Körper, de la coreògrafa Sasha Waltz, vinculada a la Schaubühne de Berlín, la primera part d'una trilogia sobre el cos humà amb 13 ballarins a escena (15 i 16 de desembre); el monòleg Artaud erinnert sich an Hitler und das Romantische Café, interpretat per Martin Wuttke (6 i 7 de març); Macbeth, de Jürgen Gosch, muntatge que ha estat acollit amb gran èxit al festival Berliner Theatertreffen d'enguany (24 i 25 de març), i la ibseniana Hedda Gabler de Thomas Ostermeier, de la berlinesa Schaubühne am Lehniner Platz, convidat habitual del Lliure (12 i 13 de maig). Ja poden anar traient entrades.
El Lliure i el Mercat de les Flors ofereixen programacions molt engrescadores que inclouen bons muntatges internacionals
De fet, tota la programació del Lliure és prou engrescadora. Des de l'Otel·lo amb el qual arrenca, dirigit per Carlota Subirós i interpretat per la companyia del Lliure amb Pere Arquillué com el moro gelós, fins als muntatges més arriscats englobats sota l'epígraf Radicals Lliure.
La primera temporada del Mercat de les Flors programada íntegrament per Francesc Casadesús també promet. Centrat en les arts en moviment, el Mercat ens aproparà als treballs de coreògrafs internacionals de volada, com són: Thomas Noone, que presenta Mur (del 18 al 21 de gener); Carolyn Carlson amb Ivanna (de l'1 al 4 de febrer); Alain Platel i Les Ballets C. de la B. amb Vsprs (del 29 al 31 de març), i Wim Vanderkeybus i el seu Spiegel (del 26 al 29 d'abril). Enguany, a més a més, arrenca el festival NEO (Noves Escenes Obertes), sota la direcció artística de Jordi Fontdevila. Hereu del Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles, NEO amplia la panoràmica cap a les dramatúrgies plàstiques, la imatge i les noves tecnologies. Del 10 al 19 de novembre a la Ciutat del Teatre (Mercat, Lliure, Institut del Teatre). Caldrà estar-hi atents.
El Teatre Nacional de Catalunya engega una nova etapa sota la direcció de Sergi Belbel. A part dels autors del nostre teatre i de les propostes familiars, que són moltes, el TNC aposta també pel teatre universal amb peces com Play Strindberg, de Dürrenmatt, amb posada en escena de Georges Lavaudant amb el Teatro de la Abadía (del 18 de gener al 4 de febrer); El ventall de lady Windermere, d'Oscar Wilde, dirigida per Josep M. Mestres (a partir del 19 d'abril); Il ventaglio, de Goldoni, en muntatge del Piccolo Teatro di Milano (del 26 al 30 de juny); Tornar a casa, de Harold Pinter, sota la direcció de Ferran Madico (a partir del 14 de març), i l'obra mestra de Tom Stoppard Arcàdia, dirigida per Ramon Simó (a primers de maig). La Sala Gran, però, obre les portes a l'octubre amb un espectacle de dansa del Cullberg Ballet: dues coreografies noves, End, de Sidi Larbi Cherlaoui (el de D'avant i Foi) i Blanco, de Johan Inger. La nova etapa ve marcada també pel nou horari, que no sé si és familiar o tot al contrari, perquè a partir d'ara les funcions començaran a les 20.00 hores. Els que tinguin fills, que vagin avisant els cangurs!
El muntatge més esperat del Romea, per l'èxit i els premis que ha rebut a Edimburg aquest estiu, no arribarà fins al febrer. Plataforma, de Calixto Bieito i amb Juan Echanove com a protagonista, és la versió escènica de la polèmica novel·la homònima de Michel Houellebecq. Els més impacients, però, tenen la possibilitat de veure'l a l'Àtrium de Viladecans ben aviat. I posats a sortir de Barcelona, els animo que s'acostin fins a Girona, on la nova edició del Festival Temporada Alta (del 6 d'octubre fins al 6 de desembre) acollirà els últims muntatges de Peter Brook, Sizwe Banzi est mort, d'Atol Fugard, i de Krystian Lupa (el dels Germans Karamazov), Ritter, Dene, Voss, de Thomas Bernhard. Laberint d'emocions humanes i de cites teatrals que no es poden deixar perdre.
