Propostes de tardor

Cada cop més, l'any literari es concentra en dues franges del calendari reduïdes: setembre i Sant Jordi. L'entrada de l'estiu ja només tempta uns quants editors de best-sellers i la campanya de Nadal prova d'estirar l'èxit dels llibres de tardor i s'arrisca sobretot amb els volums de fotografies i de regal. En els plans dels editors, doncs, la rentrée, per dir-ho com els francesos, s'allarga ben bé fins al novembre, tot i que és en aquestes primeres setmanes postvacacionals quan els llibreters reben l'allau de novetats -afegint-hi, a més, les lectures escolars.

La quantitat de títols d'interès és notable sumant-hi contistes i novel·listes. Comencem pel relat curt. Després de sis anys sense publicar, Sergi Pàmies hi torna amb Si menges una llimona sense fer ganyotes (Quaderns Crema), un recull de 20 contes breus que recorren l'absurd quotidià, amb formes tan diverses com l'existència efímera de dues gotes d'aigua. Entre l'anècdota i el retrat enjogassat, també són nous els contes de Bestioles (Moll), que ha publicat la mallorquina Tana Marcé. Caldrà estar al cas de Contes d'un carrer estret (Quaderns Crema), d'Amadeu Cuito. Les narracions de Banquet caníbal (Columna), de Manel Brugarolas, comparteixen el leitmotiv de les relacions de parella. El gènere viurà noves alegries al novembre, amb un altre recull de Pere Guixà -No pots sentir-ho (Quaderns Crema)- i de Ramon Solsona, que explorarà el gènere breu amb Cementiri de butxaca (Columna).

Imma Monsó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i Valentí Puig són algunes de les novetats de la temporada

Entre els novel·listes, els primers que han arribat a les llibreries són Jordi Coca, que amb Sorres blanques (Edicions 62) novel·la les decisions i els dubtes d'una dona de moltes vides, i Eduard Márquez, que amb La decisió de Brandes (Empúries) ofereix un relat líric sobre el destí d'un quadre de Cranach i el seu propietari durant l'ocupació nazi a França. Aquesta setmana es posarà a la venda Judici final (Columna), de Ferran Torrent, que tanca la trilogia policíaca dedicada a la València actual i el tràfic d'influències. Editorial Proa publicarà dues novel·les que aborden el futur de Catalunya en clau de política-ficció: Hèctor López Bofill publica Neopàtria i Jordi Cabré, El virus de la tristesa, la qual ja va sortir en edició a Moll abans de l'estiu.

El novel·lista Joan Pons reviu amb Barba-rossa (La Magrana) les aventures d'un menorquí viatger en temps de pirates i filibusters al Mediterrani, i un altre illenc, Valentí Puig, publica La gran rutina, novel·la amb què va guanyar el premi Sant Joan. El punt blanc de l'horitzó (Proa), d'Isidre Grau, parteix de la mort d'un fotògraf de premsa durant la guerra dels Balcans per endinsar-se en la seva vida privada. Després de l'elogiada Elisa Kiseljak, Lolita Bosch publica Qui vam ser (Empúries), una anàlisi introspectiva de la vida de parella. I al novembre torna Imma Monsó amb Un home de paraula (La Magrana), una novel·la en què la narradora parla del dol i prova de reconstruir la presència de l'home amb qui ha conviscut durant 16 anys, i que acaba de morir. També hi ha lloc per a dues reedicions de pes: Tino Costa (Club Editor), de Sebastià Juan Arbó, i En el repòs de la trinxera (Edicions de 1984), de Frederic Pujulà i Vallès, escrit durant la Primera Guerra Mundial. Editorial Selecta recupera Un film, la novel·la de Víctor Català.

Les editorials també aposten per autors potser menys coneguts pel gran públic o que debuten amb un primer llibre de ficció. Confessió general (Proa), de Joan Garrabou, és una novella pòstuma de l'autor sobre els interessos catalans a les Filipines. Ànima mesquina (Columna), de Sílvia Romero, narra el retorn a Barcelona d'una noia que va marxar just abans de la guerra. Paraules sota el mar (Angle editorial), de Fernando Trias de Bes, és el debut a la ficció de l'autor de l'èxit La bona sort. Empúries publica La cançó del deportat, amb què Teresa Pous va guanyar el premi Marià Vayreda. A Kosambi el narrador (Proa), de J. R. Bach, el referent és la saviesa tribal de l'Àfrica subsahariana.

Tot i que els darrers anys ha disminuït el nombre de llibres traduïts, les editorials continuen apostant alhora pels clàssics i per les novetats de més èxit a fora. Un bon exemple és La Magrana, que publicarà Sobre la bellesa, l'última novel·la de l'anglesa Zadie Smith, i David Golder, novel·la d'Irène Némirovski, també autora de Suite francesa. Petita illa (Proa), d'Andrea Levy, se centra en dos jamaicans que arriben a Londres als anys quaranta, després de la guerra. Partir (Empúries) és la nova novel·la de Tahar Ben Jelloun. La Campana tradueix una autora del gallec: Herba d'enamorar, de Teresa Moure, premi de la Crítica. Flor de neu i el ventall secret (Edicions 62), de Lisa See, ha sigut un gran èxit a tot el món. Anna Édes (Proa) és alta literatura de l'hongarès Dezsö Kosztolanyi. Columna tradueix la segona novel·la de Pablo Tusset: En el nom del porc. Una altra traducció és d'un clàssic francès: Les aigües estretes (Quaderns Crema), de Julien Gracq. Edicions de 1984 també ha preparat unes quantes traduccions de clàssics per a la tardor: Els elixirs del diable, d'E.T.A. Hoffman i Irreversible, de Theodor Fontane, eren inèdites fins ara en català; Pau Dito Tubau ha fet una selecció dels assajos de Montaigne a Pàgines immortals. Angle editorial ha encetat una línia de clàssics breus; de moment publica tres títols: Cartes d'una monja portuguesa, de Mariana Alcoforado; Diari d'un home de cinquanta anys, de Henry James, i L'elogi de l'ombra, de Junichiro Tanizaki.

Les col·leccions d'assaig i de no-ficció, finalment, també han anunciat ja uns quants títols. Amb Dietari de l'excursió filològica 1906 (Proa), d'Antoni M. Alcover, es podrà reviure el seu periple lingüístic de fa cent anys. De Robinson Crusoe a Peter Pan (Proa), de Vicenç Pagès Jordà, promet una lectura crítica del cànon juvenil. Un home sense pàtria (Columna), de Kurt Vonnegut, és un recull de textos i dibuixos en què critica amb humor la societat nord-americana i el Govern de George W. Bush. A Dues vides (Empúries), l'angloindi Vikram Seth, traça un retrat familiar. Avui patirem (Ara Llibres), del periodista Joan Maria Pou, és un retrat de l'afició del Barça. L'historiador Francesc Vilanova presentarà un altre estudi: Exiliats, proscrits, deportats (Empúries), i al novembre Pere Ballart publicarà un nou estudi literari, titulat El somriure de la màscara (Quaderns Crema).