Alto als ultres

És impossible que les autoritats d’Interior i el món del futbol mirin cap a una altra banda després d'una tragèdia com la d’ahir a Madrid. La irracionalitat de la batalla campal a la rodalia de l'estadi de l’Atlètic, en la qual va morir un aficionat del Deportivo, mostra els perills que amaga una espiral de violències: sis encaputxats van envair hores després una penya atlètica de la Corunya per dur a terme la seva particular venjança. El combustible crema amb facilitat.

No s’entén la tranquil·litat amb la qual les dues bandes es van citar per barallar-se sense que la policia ho sabés, sobretot quan totes dues van tenir el suport de radicals d'altres equips. És una mobilització massa grossa perquè les autoritats no en sabessin res. Queden lluny els temps de l'assassinat d'un aficionat de la Reial Societat, Aitor Zabaleta, per un ultra de l’Atlètic (1998), però incidents de menys gravetat s'han succeït entorn del Frente Atlético, un grup ultra. Tampoc és menyspreable l'historial violent dels Riazor Blues, un altre col·lectiu ultra, protagonistes de baralles amb aficions de diferents equips, en una de les quals va morir un seguidor del mateix Deportivo (2003). El fet d’haver-se habituat a incidents posteriors de menys gravetat ha pogut abonar la despreocupació de les autoritats.

La Federació Espanyola de Futbol afirma que el que ha passat no té res a veure amb el futbol, i el president de l’Atlètic de Madrid desvincula de la tragèdia tant el seu club com el Deportivo. Si bé és cert que no hi ha cap culpa directa, la veritat és que el futbol ha de prendre precaucions contra la mobilització dels fanàtics. No es pot ser indiferent a l'activitat de les bandes de cada afició, partit rere partit, ni deixar-los que actuïn en la creença que els incidents són escassos enfront dels beneficis que proporciona el suport a la causa pròpia i la rebaixa de la moral de l'adversari.

Tots els clubs han de tancar les portes als extremistes —com ja ho han fet el Barça i el Reial Madrid—. La mateixa afició atlètica esbroncava ahir al camp els ultres quan feien càntics i cridaven invectives. Al rebuig social, s’hi ha de sumar una inversió més elevada en seguretat.

Cal donar per fet que el pes de la llei caurà sobre els protagonistes de la salvatjada madrilenya. Però seria un error greu tractar-lo com un fet aïllat i deixar que l'extremisme vagi a la seva afegint tensions a les que ja travessa la societat espanyola. La policia s’ha d'ocupar intensament de controlar i, si escau, posar a disposició de la justícia tots els que incitin a la violència o facin malifetes a l'espai públic. Ningú pot tirar pilotes fora si no vol que els pares deixin de portar els seus fills als estadis i provocar, així, el declivi de l'esport més seguit i la degradació de la seguretat ciutadana a Espanya.