L’ús social i la preservació ecològica de la gran via d’aigua de l’àrea metropolitana

El riu Llobregat és un corrent d’aigua ple de vida. Nascut a les muntanyes berguedanes, al límit septentrional de la comarca de Barcelona, travessa les comarques del Bages i el Baix Llobregat per desembocar a la Mediterrània a l’alçada del municipi del Prat, un cop completat un itinerari de 175 kilòmetres. És a dir, tendeix amb el seu cabal un pont entre els contraforts prepirinencs i la franja costanera, tot creuant el cor de la Catalunya central i contribuint a comunicar i vertebrar el territori.

Més important encara és que el riu que els romans van batejar com a Vermellós (Rubricatum) serveix d’hàbitat natural a més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Entre els tresors de biodiversitat d’aquest esponerós ecosistema fluvial destaquen varietats de papallones diürnes i líquens que mai no s’havien observat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El tram baix del riu i, molt especialment, el seu Delta, on trobem la presència d’espècies úniques, són espais naturals amb paratges rics i diversos com les zones forestals del municipi de Pallejà, els penya-segats de Ca n’Albareda, els aiguamolls de Molins de Rei o gran part de les rieres i torrents tributaris del corrent del riu. Entre les espècies protegides que hi són presents destaquen un 80% dels amfibis (tritons, salamandres, granotes o gripaus) i un 70% dels ocells (orenetes, gralles, morells, falciots...).

Fa 20 anys, els municipis riberencs vivien d’esquenes al riu. Una feina constant de recuperació social i ambiental ens ha portat on som avui

Jesús Fernández, cap del Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB

Totes aquestes dades formen part de les conclusions de l’estudi Anàlisi de la biodiversitat a l´àmbit metropolità del Llobregat, realitzat pels consultors independents Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic sota la direcció i coordinació del Servei d’Infraestructura Verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un altre treball recent encarregat per l’entitat és Estudi sobre la connectivitat ecològica a l´àmbit natural del riu Llobregat, obra del col·lectiu d’experts en sostenibilitat Anthenis Lavola.

L’ús social d’un espai ple d’al·licients

Més enllà d’aquesta efervescència natural, posada de manifest pels estudis que acabem d’esmentar, el Llobregat és també un espai d’una gran riquesa humana, receptor de més de 2,5 milions de visites anuals. Això el converteix en un dels punts de la infraestructura verda metropolitana més populars entre els ciutadans, només per darrera de les platges (11 milions de visitants) i la serra de Collserola (al voltant de 5 milions). Així es desprèn de l’estudi Ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat: sistema de seguiment de l’afluència, freqüentació i perfil de les visites, elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB.

Amb dades quantitatives i qualitatives del període que va de juliol de 2021 a juny de 2022, l’esmentat treball permet copsar que la majoria de les visites es fan a peu (58%) i la resta, en bicicleta, que els 93% del visitants resideix a un del municipis metropolitans i que el gruix d’ells hi van de manera recurrent (només 198.000 ho van fer un únic cop) i s’hi estan una mitjana de dues hores per visita. És a dir, que la llera del Llobregat és un espai de lleure de proximitat preferent i molt popular entre els seus coneixedors.

Gran part de les rutes que es fan per aquest entorn són no planificades, sense punts de destí concret, perquè les motiva més la voluntat de gaudir d’una estona d’esbarjo a l’aire lliure que la de fer turisme. Tot i això, l’anàlisi qualitativa mostra un seguit d’indrets d’especial interès, com el mirador d’avions del Prat, el Pont del Diable que separa Martorell de Castellbisbal o les platges properes al Delta. Tots aquests punt reben més de 100.000 visites anuals.

Fórmules per preservar un equilibri òptim

Fonts de l’AMB valoren molt especialment l’equilibri que s’està aconseguint entre un ús públic ben intens i la adequada protecció de la biodiversitat. Jesús Fernández, cap del Servei d’Infraestructura Verda de l’entitat metropolitana, destaca que “els estudis de biodiversitat, connectivitat i freqüentació demostren que el Llobregat és un dels espais de més alt valor ecològic del territori metropolità”.

2,5 milions de persones visiten anualment el riu Llobregat. El 93% resideixen a algun dels municipis metropolitans. El 58% hi van a peu i la resta, en bicicleta

El fet que sigui, però, un entorn molt freqüentat planteja un seguit de reptes considerables per a les institucions, com és el cas de l’AMB, que s’encarreguen de gestionar-lo: “Això fa que siguin tan necessaris el projectes de restauració ambiental realitzats els últims anys, així com les feines de manteniment dels 60 kilòmetres de xarxa de camins del riu i el seu entorn”. Rehabilitar el Llobregat des d’un punt de vista social i mediambiental ha estat, com explica Fernández, una tasca gegantina: “Fa 20 anys, els municipis riberencs vivien d’esquenes al riu i aquest era un espai marginal i degradat”. Darrerament, “s’ha fet una feina constant de recuperació social i ambiental que ens ha portat on som avui”. El Llobregat és ara mateix “un espai natural objecte d’un ús públic ben rellevant, que permet l’oci i el lleure dels ciutadans, on predomina la mobilitat sostenible i, alhora, on es fa sentir la sensibilització de la ciutadania envers els valors ambientals”.

Malgrat que, segons precisa ell mateix, encara queda molta feina per fer, Fernández constata que s’ha avançat força en aspectes clau com “la creació de cunetes verdes o projectes de foment de la biodiversitat com la creació de basses i zones d’acumulació d’aigua”. El treballs realitzats en els últims anys “van en la bona direcció” i els estudis de freqüentació confirmen que “el riu compleix una funció social molt important, amb aquests 2,5 milions de visites anuals”.

La prioritat de l’AMB, en paraules del seu responsable del servei d’infraestructura verda, és enfortir les fórmules de consens amb el municipis de la ribera per garantir que continuen sent compatibles dos objectius als quals no es pot renunciar pas: “preservació ecològica i ús social”. En definitiva, un dels principals patrimonis naturals del territori ha estat plenament recuperat tant per a la ciutadania com per a les espècies de flora i fauna que hi viuen.