Serveis sempre a prop, encara que visquis lluny
La Diputació de Barcelona contribueix a articular el territori acostant cultura, caixers automàtics, informació sobre consum o assistència a persones vulnerables allà on no arribaven mitjançant unitats mòbils
A Gisclareny, municipi de només 28 habitants de la comarca del Berguedà —el més petit de Catalunya—, també arriben els serveis de la Diputació de Barcelona, i a Sant Jaume de Frontanyà, a Fígols, a Senan o a La Febró. Ho fan, ben sovint, recorrent algunes de les carreteres menys transitades del país. L’autoritat provincial disposa d’un seguit d’unitats mòbils que acosten serveis bàsics i nous drets de ciutadania fins als racons del territori més allunyats del centre de l’àrea metropolitana.
És el cas de la flota de bibliobusos, les unitats d’informació al consumidor, el servei de teleassistència i atenció domiciliària o la nova xarxa de caixers mòbils, que combat un fenomen cada cop més evident a la Barcelona rural: la desertització financera. La província de Barcelona és un territori ampli, densament poblat i ben divers. Inclou grans municipis, però també petites poblacions que no han tingut mai o que han deixat de tenir biblioteques, sucursals bancàries, serveis assistencials o determinats serveis municipals, però que conserven necessitats que cal satisfer i drets que s’han de garantir.
Com procurar atenció a les persones grans
L’any 2005 es va instaurar el Servei Local de Teleassistència, que s’apropa sempre que calgui fins al domicili de persones grans en situació de risc, ja sigui per la seva edat, la seva solitud, la seva fragilitat o perquè pateixen alguna discapacitat. El funcionament del servei és senzill: les persones usuàries disposen d’un penjoll amb un botó vermell que els permet demanar ajuda de manera immediata quan la necessiten, només prement-lo. Aquesta alarma activa un protocol efectiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Un cop rebut l’avís, des del centre d’atenció del servei truquen a la persona usuària, valoren, i, si és necessari, deriven la consulta a emergències o envien ràpidament una de les 42 unitats mòbils de teleassistència.
La cobertura del Servei Local de Teleassistència no ha deixat de créixer en els seus 19 anys de trajectòria. Actualment, assisteix al 14% de les persones més grans de 65 anys i al 35% de les que superen els 80 anys. Fins al setembre del 2024 el servei ha realitzat 1.443.064 trucades de control i ha atès 615.897 avisos
La cobertura d’aquesta xarxa d’auxili domiciliari no ha deixat de créixer en els seus 19 anys de trajectòria. Actualment, assisteix al 14% de les persones més grans de 65 anys i al 35% de les que superen els 80 anys. Fins al setembre del 2024 el servei ha realitzat 1.443.064 trucades de control i ha atès 615.897 avisos. Com a complement, des de teleassistència ofereixen conversa i companyia a una mitjana de 50 persones diàries que pateixen soledat no desitjada i que truquen només per xerrar una estona.
Bibliobús, un servei per acostar la cultura a tothom
Els bibliobusos, al seu torn, fa més de 65 anys que porten llibres als veïns i veïnes de pobles on no hi ha biblioteques públiques. Són 12 vehicles que arriben a 138 localitats on viuen més de 169.000 persones. Els darrers en ser atesos per aquest servei que subministra cultura i esbarjo han estat un seguit de municipis de menys de 300 habitants de l’Anoia, el Berguedà i el Bages, on els bibliobusos van començar a arribar-hi el març de 2023 gràcies a la incorporació de dos nous vehicles més lleugers.
Cada dia, aquests ambaixadors mòbils de les 235 biblioteques públiques barcelonines surten a la carretera per transportar llibres, revistes, diaris o documents de tota mena. A més, les persones usuàries poden sol·licitar qualsevol dels 900.000 títols diferents que formen part del catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques Municipals i saben que el rebran pocs dies després ben a prop de casa seva. També contribueixen a la dinamització del territori amb activitats diverses que organitzen per fomentar la lectura de petits i grans.
Diners en efectiu sense haver d’anar més lluny
Un dels serveis que ha posat en marxa aquest any la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments ha estat el del caixer mòbil, disponible des del passat mes d’abril. Està pensat per a què la gent de municipis de fins a 5.000 habitants sense cap oficina bancària ni caixer automàtic pugui treure diners en efectiu amb qualsevol targeta de crèdit, dèbit o prepagament, sigui quina sigui l’entitat creditícia emissora de la targeta.
Aquest servei d’implementació tan recent arriba ja a 96 municipis on hi viuen al voltant de 58.000 persones. Cadascuna d’aquestes localitats rep una o dues visites mensuals, en funció de la seva població. El vehicle, amb un caixer homologat en el seu interior i amb totes les mesures de seguretat necessàries, compta amb un tècnic a bord per oferir atenció personalitzada a qui la demani. Quan arriba al punt de trobada, s’hi està uns 20 minuts de mitjana rebent consultes i permetent els usuaris completar les seves operacions (treure diners, consulta de saldo, canvi de PIN, pagament de tributs, etc.).
Quan arriba al punt de trobada, el caixer mòbil està uns 20 minuts de mitjana rebent consultes i permetent els usuaris completar les seves operacions (treure diners, consulta de saldo, canvi de PIN, pagament de tributs, etc)
Informació sobre consum, a la porta de casa
També tenen una llarga tradició les unitats mòbils d’informació al consumidor (UMIC), en marxa des del 1996. Aquest servei gratuït itinerant s’acosta periòdicament a municipis de fins a 20.000 habitants per respondre a consultes com ara què s’ha de fer per estalviar en les factures d’electricitat, gas i aigua, com contractar serveis de telefonia mòbil o com revisar les clàusules del contractes hipotecaris.
Tot plegat, aquest ventall d’opcions itinerants o a distància és una bona mostra de la cooperació entre municipis i la Diputació de Barcelona. L’objectiu essencial és garantir que els habitants d’indrets tan poc poblats com Gisclareny o Sant Jaume de Frontanyà gaudeixen de serveis de qualitat comparables als de gran poblacions metropolitanes com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell o Terrassa, contribuint així a reduir desigualtats i a articular millor el territori. Si els llibres, els caixers o la necessària assistència no hi són, cal trobar la manera més adequada de fer-los-hi arribar.