Ir al contenido
_
_
_
_
dansa
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Un ‘Romeu i Julieta’ sense Romeu ni Julieta

El coreògraf valencià reformula el famós ballet de Prokófiev per a l’Òpera de Gant i consolida la seva trajectòria internacional

Romeo + Julia
Espectacle 'Romeo + Julia' de Marcos Morau, a Gant, Bèlgica Danny Willems (OBV)
Oriol Puig Taulé

Seguir l’agenda de Marcos Morau no és feina fàcil. El coreògraf d’Ontinyent passa bona part de l’any dirigint per Europa, estrenant espectacles a Alemanya, Suïssa o els Països Baixos. Per aquest motiu no podíem desaprofitar la invitació de l’òpera de Gant, quan la institució belga va contactar amb aquest diari per assistir a l’estrena de Romeo + Julia. Estem parlant del famós ballet de Prokófiev sobre els amants de Verona, passat per la mirada de Marcos Morau. Hi havia expectació en l’ambient, i els respectables espectadors belgues superaven els nervis prenent una copa de cava en una sala una mica atrotinada (el teatre tancarà aviat per a una reforma integral). Morau no va decebre. El concepte wagnerià de Gesamtkunstwerk (obra d’art total) és el més indicat per parlar de les creacions del valencià. Més enllà de la dansa, més enllà del teatre… Morau fa una altra cosa. Mentre els teatres europeus no el contracten per dirigir òperes (és qüestió de temps), el coreògraf va sumant muntatges al seu corpus artístic. Tot forma part d’una gran obra, i resulta emocionant trobar, a Romeo + Julia, ecos d’Opening night o d’Afanador. Moviments, imatges, reverberacions estètiques que, lluny de l’autohomenatge o la repetició, completen una trajectòria sòlida, compacta i molt coherent.

Això també es deu, per descomptat, a l’equip artístic que acostuma a acompanyar Morau. A Bèlgica ha tornat a treballar amb els creadors i còmplices Max Glaenzel en l’escenografia, Silvia Delagneau en el vestuari i Bernat Jansà en la il·luminació, a més de l’imprescindible Roberto Fratini com a dramaturgista. L’aposta d’aquest muntatge és radical, i funciona perquè té tot el sentit del món. A Romeo + Julia no identificarem els joves protagonistes ni els altres personatges: tots són Romeu i Julieta. Tots i ningú alhora. Això no és una història d’amor, és la demostració que el món el regeix la violència. L’espai dissenyat per Glaenzel juga amb la circularitat: una plataforma i uns telons circulars creen els diversos espais, tancant, a estones, els intèrprets en una gàbia de vidre, carrusel de la Història que es repeteix sense fi. El vestuari de Delagneau és tot en negre: ja sigui de vellut, gasa o vinil, tots els intèrprets van de dol amb faldilles voluminoses amb crinolina o armadures que recorden el treball de la dissenyadora japonesa Eiko Ishioka. Els Capulet i els Montagú no es distingeixen per la vestimenta: tots som germans, tots ens matem els uns als altres. La llum dissenyada per Bernat Jansà supera amb escreix la difícil missió d’il·luminar un escenari on gairebé tot és negre: l’escena amb les ombres sobre el teló blanc sembla, directament, un número de prestidigitació.

Espectacle 'Romeo + Julia' de Marcos Morau, a Gante, Bèlgica
Espectacle 'Romeo + Julia' de Marcos Morau, a Gante, Bèlgica Danny Willems (OBV)

Morau fa moure, ballar i respirar els seus ballarins com un sol cos bategant, amb els seus característics cops de cap nerviosos i dislocacions que, lluny de provocar lesions, desplacen el centre de gravetat. Quina bona idea: en una companyia de dansa formada per trenta-tres ballarins tots són, naturalment, joves i ben plantats. Tots són, per tant, Romeu i Julieta. Fins i tot a mig duet veurem com els protagonistes van canviant d’intèrpret: aquesta és la naturalesa de l’amor, tant se val qui hi posi l’ànima i el cos. La dramatúrgia de Roberto Fratini i Koen Bollen vehicula la història a partir d’elements amb un gran poder simbòlic: el cavall i l’espasa són masculinitat i guerra, però també domesticació i joc, els canelobres i el foc evoquen la mística, el perill i el misteri. Marcos Morau no pot evitar, com a bon valencià, muntar una bona falla en cada espectacle. Dos nens jugant amb peces de construcció (de color negre, és clar) són el mirall o la prefiguració dels amants, i acaben tancant el cercle de l’espectacle com si fos un conte infantil. Un conte negre i cruel, però no per això menys bonic.

A jutjar pels aplaudiments i els bravos del final, sembla que als espectadors de Gant els va agradar l’espectacle i bona part de la platea va ovacionar dempeus tot l’equip artístic. També el director de l’orquestra, el britànic Gavin Sutherland, que va dirigir amb força i molt de brio. Romeo + Julia es representarà durant uns dies a Gant i Anvers, les dues seus de l’òpera i el ballet de Flandes, i viatjarà després a la ciutat francesa de Lilla. Ja veurem si algun dia passa per casa nostra. Mentrestant, Marcos Morau continuarà dissenyant i creant espectacles, imaginant mons que dialoguen entre si en una gran creació sense fi. Quina sort tenim de ser contemporanis de Morau.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Puig Taulé
Oriol Puig Taulé (Sabadell, 1980) es crítico y cronista de artes escénicas. Es licenciado en Historia del Arte y tiene un Máster en Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona. Coordina la sección de teatro y danza del digital cultural 'Núvol', y lo encontraréis en los escenarios más insospechados
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_