Barcelona millora la seva xarxa sanitària amb l’obertura d’onze CAPs nous

La iniciativa pretén, en paraules dels seus responsables, ampliar la cobertura sanitària de proximitat de la ciutat de Barcelona, amb un èmfasi especial en els barris amb més problemes de desigualtat i exclusió social. El passat 20 d’octubre, la Comissió Mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya va donar llum verda a l’obertura d’onze centres d’atenció primària addicionals. Nou d’aquests equipaments es construiran de zero i els dos restants seran ampliacions de centres ja existents. Les ampliacions seran dels CAPs del Besòs i la Pau, mentre que els CAPs de nova construcció seran el del Raval Nord, el Fort Pienc, el Congrés i els Indians, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Sagrera, Horta–La Clota, la Marina del Prat Vermell, la Barceloneta i el Gòtic. La Comissió es va comprometre també a continuar treballant per reactivar l’execució de cinc projectes més: la construcció dels CAPs de Sardenya, Casc Antic i Casanovas i l’ampliació dels de Roquetes i Drassanes. En tots els casos, l’Ajuntament facilita els espais perquè el Departament de Salut executi els projectes, tant de construcció com d’ampliació dels centres a partir de les necessitats que existeixen al territori.

La mesura és una de les conseqüències directes de l’acord entre les dues administracions pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona. L’obertura dels centres, que implica una inversió prevista de 100 milions d’euros, és fruit de la col·laboració i bona sintonia entre institucions i resulta clau per garantir drets, reduir desigualtats i avançar cap a un model de ciutat democràtica, integradora i inclusiva. En última instància, es tracta de posar recursos essencials a l’abast de la ciutadania i fer realitat l’accés universal a l’atenció sanitària.

Els CAPs, claus per a les estratègies de salut comunitària

Natàlia Sagarra, infermera de Salut Comunitària de l’Agència de Salut de Barcelona (ASPB, una institució de titularitat mixta, depenent en un 60% de l’Ajuntament i en un 40% de la Generalitat), destaca que l’obertura de nous CAPs és “una oportunitat magnífica per col·laborar en la intervenció en salut comunitària als barris, tot contribuint a garantir millor les necessitats en salut dels seus habitants”. Sagarra explica que l’ASPB desenvolupa una estratègia de salut comunitària basada en “la diagnosi i l’abordatge comunitari de les necessitats de salut concretes que es prioritzen conjuntament amb tots els agents del territori”. Una tasca per a la qual resulta imprescindible comptar amb “aliats” com ara “l’atenció primària, els serveis socials, les associacions veïnals, entitats, escoles o en els plans comunitaris”, que són claus per “reduir desigualtats i garantir que les intervencions sobre el terreny siguin sostenibles”.

“Les intervencions que es duen a terme estan orientades a donar resposta a aquestes necessitats, tenint en compte que siguin efectives i basades en l’evidència i d’acord amb el cicle vital i amb la perspectiva d’equitat”. En aquest sentit, es desenvolupen intervencions adreçades a la promoció de la salut, fomentant hàbits saludables i que contribueixen en la salut física, emocional i social en infants i joves. I altres intervencions amb l’objectiu de reduir la solitud no volguda de les persones grans, com el programa Art Gran, que generen també oportunitats de benestar i inclusió social”, afegeix Sagarra.

Carme Borrell, gerenta de l’ASPB, concreta que les accions descrites per Sagarra formen part del programa Barcelona, Salut als Barris, “que va ser creat l’any 2007 amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials en salut, com a conseqüència directa de la Llei de Barris aprovada pel Govern de la Generalitat el juny de 2004″. El pla va arrencar de manera experimental al barris de Roquetes i Poble Sec i, en paraules de Borrell, “ha tingut continuïtat i ha anat creixent de forma sostinguda però ben ràpida”, de manera que “avui arriba a 26 barris on hi viuen 427.000 persones i compta amb la implicació de més de 500 agents de territori”. Borrell destaca que l’any 2022 es van desplegar “més de 200 intervencions que van beneficiar de manera directa al voltant de 13.000 persones”.

Es tracta d’actuacions enfocades a “aquells que més ho necessiten”, i derivades “d’un diagnòstic el més complet i específic possible de les mancances i problemàtiques de cada barri en concret”. Borrell descriu Barcelona, Salut als Barris com “un programa d’acció comunitària” que es va estenent de manera gradual, seguint una lògica “d’implementació ferma i aprenentatge continu”. L’ASPB té l’objectiu a mig termini d’incloure 11 barris més. En especial, Borrell expressa la seva satisfacció perquè “allò que va néixer com una iniciativa fins a cert punt voluntarista s’ha consolidat com a una prioritat política de primer ordre”. En aquest context, l’obertura de nous CAPs ajudarà també a la salut comunitària: “l’augment de recursos a l’atenció primària és una bona notícia i caldrà poder coordinar els equips dels centres amb els nostres de salut pública”, conclou.

ELS PUNTS FOMAMENTALS D’UNA INICIATIVA TRANSFORMADORA

· Afecta a set dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

· Es construeixen nou centres d’atenció primària: La Marina del Prat Vermell, Raval Nord, Gòtic, Barceloneta, Fort Pienc, La Clota-Horta, La Sagrera, Congrés i Els Indians, El Parc i La Llacuna.

· S’amplien dos ja existents: La Pau, Besòs.

· Cinc més estan en projecte, amb espais pendents de determinar: Sardenya, Casc Antic, Casanovas i les ampliacions de Roquetes i Drassanes.

· El pla implica una inversió al voltant dels 100 milions d’euros.