D'alqueries i rectors a videojocs per a 'facebook'

Ja fa uns quants anys que el món de l'audiovisual valencià pateix les fuetades de la crisi. "El 2008, Canal 9 ens va avisar d'una retallada en el pressupost per a l'any següent del 25%", explicava aquesta setmana Lluís Miquel Campos, president de l'Associació Valenciana d'Estudis de Doblatge i Sonorització. "L'any següent, ens va informar d'una altra retallada, aquesta vegada del 75%". La cadena autonòmica, llevat de ficcions reeixides com L'Alqueria Blanca o Senyor Retor, a penes ofereix faena al sector. Però Canal 9 respon només a un dels problemes. La crisi ha deixat sense mitjans les empreses, que troben dificultats per a obtenir préstecs en els bancs per a finançar els seus projectes. A més, l'evolució imparable del model de consum audiovisual obliga el sector a revisar cada pas endavant, a estudiar-lo i decidir si es tracta del moviment adequat o si podria executar-lo millor, per a més plataformes, per a més xarxes socials, adequar- lo al 3D...

"L'única possibilitat per a subsistir rau a transcendir el 'monopantallisme"

"Han desaparegut empreses, tretze en quatre anys"

La situació de Lluís Miquel i dels seus potser és una de les més delicades. Els estudis de doblatge van nàixer a l'empara de Canal 9 i ara pateixen tisorades i endarreriments quant als pagaments. Els altres, productors de ficció, de publicitat, de cine o d'animació, amb més o menys dependència de la cadena, tracten de subsistir amb la mirada posada en nous mercats i noves maneres d'enllandar el producte.

"La dècada passada, Canal 9 va fer un gran esforç per la ficció i va forçar el desenvolupament de la indústria audiovisual a la Comunitat", reflexiona Kiko Martínez, de la productora Nadie es Perfecto. "Van emergir una bona quantitat de tècnics, de directors, de directors de fotografia, d'actors, d'actrius... Ara es posa en dubte el model i fa por que es destruïsca el que va tardar tant de temps a crear-se", afig. Malgrat el to una mica melancòlic que brolla de les seues paraules, Martínez i la seua productora van tenir la "sort" de colar una sèrie en l'escaleta de la cadena, Senyor Retor, que gairebé ha doblat l'audiència mitjana amb la primera temporada i ja han firmat per a rodar-ne una segona.

Amb tot, suposa una excepció. "En els últims tres anys hem girat cap a Madrid", explica, "hem volgut expandirnos perquè Canal 9 no fóra l'únic client. Volem treballar ací, però no sols això". "L'objectiu", diu, "és col·locar una ficció en alguna cadena nacional".

Diversificar-se, alçar el cap. Els productors coincideixen en el fet que l'única possibilitat per a subsistir a llarg termini rau a transcendir el monopantallisme: No es pot pensar en una cadena de televisió, ni tan sols es pot pensar només en la pantalla de televisió, sinó també en la de l'ordinador, en la de la tauleta, en la del smart phone, fins i tot en la del cine. "Hem d'aprendre a treballar per a moltes pantalles", incideix Antonio Mansilla, de Sorolla Films. Mansilla, president, a més, de l'associació de productors Avapi, sentencia: "Si d'ací a cinc anys no facturem ja el 15% o el 20% amb projectes per a terminals mòbils o Internet estarem perduts".

La qüestió és si l'audiovisual valencià és competitiu a pesar de la crisi. "Ací hi ha talent", defén Vicente Muñoz, president del clúster audiovisual valencià, que agrupa les empreses del sector. Paco Gisbert, de l'associació d'empreses d'animació valencianes, li dóna suport. "Tenim talent, però no hi ha diners. Devem ser de les poques comunitats que no manté un festival d'animació. No dic que ens regalen res", aclareix, "només unamica de suport. Ací tenim un dels millors especialistes mundials del stop-motion, Pablo Llorens, que va guanyar un premi Goya fa uns anys. I no és l'únic Goya!". Antonio Mansilla insisteix en això mateix: "Conec gent que treballa al Canadà, o a Los Angeles, que ho porta molt bé; la pitjor part és precisament aquesta, que la gent jove se'n va perquè ací no troba res".

Muñoz, que entén l'aturada com un bon moment per a pensar, té esperances en el fet que la nova consellera de Cultura i Turisme, Lola Johnson, fins ara directora de Canal 9, es recorde d'ells. En tot cas, Muñoz, que a més gestiona la productora Conta Conta (la que va crear Autoindefinits), concreta que "el clúster està potenciant la internacionalització dels productes, tant a l'hora d'adaptar els que hi ha com a l'hora de produir pensant en els mercats exteriors".

Tanmateix, això costa diners. Muñoz indica que la dificultat per a finançar projectes és el desavantatge principal per a les empreses del sector. Gisbert recorda que fa anys l'Institut de la Petita i Mitjana Indústria Valenciana el va ajudar a anar a Cannes. "En llocs així fas contactes", argumenta. Ara estan pràcticament tots parats, "fent cosetes".

El 2010, el 20% de les empreses del sector de l'audiovisual van desaparéixer. Així, les que queden fan tant com poden. Ximo Pérez, de Trivisión, explica que han hagut de diversificar-se "moltíssim". "El 50% de la nostra facturació és cine, però també treballem l'animació i la ficció a escala nacional". Trivisión, que ha multiplicat per sis la facturació en 10 anys, produeix, a més, L'Alqueria Blanca, la sèrie més reeixida de Canal 9 amb una mitjana d'audiència que gairebé quadruplica la de la cadena. "A nosaltres ens va bé, tenim la sort que L'Alqueria Blanca funciona, encara que en general la cosa ha anat a pitjor". Pérez, que a més presideix l'associació de productors PAV, indica que "han desaparegut empreses, tretze en quatre anys. Les que queden s'han hagut de posar a fer publicitat, industrials, Internet...", concreta. Igual que els altres, aposta per la diversificació, encara que entén que es tracta d'un risc: el camí és aquest, apostar per la novetat, però sense saber com eixirà o com podrà vendre's. "El problema d'Internet, per exemple, és que no saps molt bé el rendiment que en pots traure", indica. Mansilla, de Sorolla Films, insisteix. "Nosaltres treballem ara en un parell de projectes multimèdia. El primer, El Comandante Fly, el desenvoluparem com a videojoc de Facebook i també com a curtmetratges".

Un altre dels canvis que tracta d'assumir Sorolla Films és la coproducció cinematogràfica. "Hi treballem si podem, anem a festivals... De negoci, n'hi ha, i tenim l'obligació de fer-ne una cosa rendible". Ximo Pérez, de Trivisión, indica, a més, que a Espanya el sector "està acostumat a vendre el 100%, el producte i els drets d'emissió a una cadena". "Fora no treballen així", diu. "Cada capítol dels Tudor", continua, "costa 4,5 milions d'euros, però la productora conserva els drets i els ven a diferents cadenes". Cada cadena paga i la productora, si va bé, obté beneficis. La cadena, a més, paga una quantitat inferior a la que es gastaria si aconseguira la propietat total de la ficció. "Ací en som capaços, és clar, sempre en coproducció internacional". I torna a començar. Per a una coproducció internacional fa falta contactar amb productores internacionals; contactar requereix un espai, un festival, per exemple. Viatjar a un festival implica diners i, d'això, n'hi ha poc. Que ho pregunten a Lluís Miquel i als dobladors professionals valencians, que ho pregunten a Paco Gisbert i als animadors: D'on es trauen diners?