Passió per la geografia

Marcos Morau, un dels joves coreògrafs més interessants del panorama de la dansa con-temporània a Espanya, demà estrena Islandia al SAT, un nou espectacle de la seva companyia, La Veronal, que forma la cinquena peça del seu decàleg de dansa i geografia.

La fascinació que Morau té per conèixer món l'ha dut a triar països o ciutats allunyades del sol zenital per situar el ball de les seves emocions, que solen anar acompanyades d'una forta càrrega intel·lectual. Primer va ser Suecia (2008), després Maryland (2009), Finlandia (2010) i Rusia l'any passat, peça que es va estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona amb un èxit destacat. Una versió sintetitzada d'aquest darrer espectacle, Moscú, ha estat reconeguda amb el primer premi del Certamen Coreogràfic de Madrid i amb el premi de la Fira de Tàrrega. També ha estat guardonada a l'Internacional de Dansa Mas Palomas i a l'Internacional Choreografhic Contest de Copenhaguen.

A 'Islandia', el potent coreògraf Marcos Morau deixa rastres de Tarkovski i Handke

A Islandia, l'autor s'inspira en aquesta gran illa nòrdica de terra volcànica i plena de contrastos geològics, geogràfics i polítics per plantejar un dilema: ara la imatge ha desbancat la idea que representa. Per portar a escena aquesta tesi, Morau munta una conferència real —amb taula, cadira i participants— i es llança a recrear aquesta anàlisi entre contingut i forma a través d'un ball versàtil i fluid, que barreja amb elements del teatre i del cinema mut. Si a Rusia els excel·lents ballarins de La Veronal van mostrar un vocabulari coreogràfic enèrgic i cruel, amb una estètica avanguardista pròxima a la de Los Ballets C. de la B., a Islandia el ball parteix de la distorsió de la dansa clàssica a l'estil de William Forsythe (a la companyia del qual Morau va estudiar assistència coreogràfica).

La blancor i la claredat d'Islandia ha inspirat el creador un ball nítid, sense superficialitat i amb una tècnica depurada on palpiten les preocupacions actuals de l'escena contempo-rània. Les pel·lícules d'Andrei Tarkovsky, la literatura de Peter Handke i la teatralitat de Roland Schimmelpfenning són fonts d'inspiració per a aquest jove coreògraf, amb un currículum brillant. Morau, a més de cursar els estudis de coreografia a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir la màxima qualificació amb el projecte de final de carrera al centre d'estudis de Nova York Movement Research, i va ampliar la formació al Nederlands Dans Theater II. Els seus coneixements artístics no es limiten a la dansa sinó que arriben fins a d'altres disciplines com la fotografia i la dramatúrgia. I una curiositat afegida: el jove coreògraf és, a més, un dels acomodadors del Mercat de les Flors. Un artista ben singular.

ISLANDIA

Sant Andreu Teatre (SAT)

Barcelona

Del 20 al 22 de gener