AGENDA

Cites teatrals que prometen

Cortázar vist per Sanchis Sinisterra: no caldria dir res més per anar corrents a la Beckett, però ho allargarem una mica perquè no sigui dit. José Sanchis Sinisterra, el pare de la sala barcelonina, ja es va acostar al mestre argentí del relat curt amb Carta de la Maga a bebé Rocamadour a mitjans dels anys 80. Ara ha tornat a l'espai i a l'autor amb un nou experiment: Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar o la dramatització de dos contes Torito i Graffiti, basada en el que tenen en comú, una veu narrativa molt personal que es dirigeix a un interlocutor silenciós per evocar el seu fracàs. El combat perdut d'un boxejador vell contra un contrincant més jove en el cas de Torito i la lluita, perduda també, d'una jove activista torturada durant la dictadura, a Graffiti. Només fins diumenge vinent.

El Llliure de Montjuïc aposta per un cicle per a infants que obre amb 'Buchettino'

Res no tornarà a ser com abans és el títol de la nova proposta de Carol López a La Villarroel després de l'èxit de Boulevard i Germanes. La directora artística de la sala se serveix d'un llit, una taula, un sofà i una banyera per situar els quatre intèrprets (Dolo Beltran, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet), i d'una cita de John Cassavetes per situar l'espectador: "La meva ment té un únic objectiu que m'interessa: l'amor i la manca d'amor". Com el cineasta nord-americà, López s'interessa per les relacions i les contradiccions humanes, la complexitat, en definitiva, del nostre comportament; a més, té la mà trencada escrivint i dirigint comèdies. Diu que aquest nou muntatge és un fals documental. Intueixo, com a incondicional del que fa, una anàlisi d'emocions minuciosa i corrosiva. A veure què... A partir del 14 de gener.

El Teatre Lliure de Montjuïc obre les portes al públic infantil amb un cicle, El Lliure dels nens, que comença dimarts 17 amb Buchettino, un muntatge de la Socìetas Raffaello Sanzio a partir del conte Polzet, de Charles Perrault. Els adults coneixem aquesta companyia pels muntatges presentats al mateix espai d'un dels seus membres fundadors, Romeo Castellucci, el de Tragedia Endogonidia, el de la Divina Commedia, i el de Sobre el concepte de rostre, en el fill de Déu. Que els pares que el coneguin no s'espantin perquè ara són les "elles" de la companyia —Claudia Castellucci, responsable de l'adaptació, i Chiara Guidi, la directora— les que estan darrere de la proposta. Buchettino comença amb un recorregut pel teatre i acaba en un dormitori enorme amb una cinquantena de llits que es converteix en una caixa de ressonància, una mena de particular panxa de bou per al petit Polzet.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena el seu primer text de Màxim Gorki, Els baixos fons sota la direcció de Carme Portaceli. La peça, estrenada a Moscou el 1902 per Stanislavski, retrata els personatges i les vides de les capes més deprimides de la societat urbana. Carme Portaceli i Albert Tola han elaborat una dramatúrgia que apropa l'obra a un espai i un temps més actuals. Entre el repartiment destaquen Nao Albet, David Bagès, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Lina Lambert i Albert Pérez. Sala Petita del TNC, a partir del 19 de gener.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS