Encara hi sou a temps!
Any nou, programació nova. Fins al diumenge 8 de gener, però, encara podeu repescar els muntatges que han acaparat la cartellera barcelonina durant les festes. N'hem triat els millors.
Dos musicals de creació autòctona han estat la gran sorpresa d'aquestes dates: El crim de Lord Arthur Savile, a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i La vampira del Raval, a l'única sala de què disposa el teatre del Raval. I les diferències no són només pressu-postàries. El primer, basat en l'obra d'Oscar Wilde, compta amb tots el mitjans tot i que els seus artífexs, els EGOS teatre, són una companyia ben jove; el segon, molt més humil, parteix d'uns fets reals que uns professionals coneguts i reconeguts (Albert Guinovart, Jaume Villanueva, Pep Cruz, Mingo Ràfols, Roger Pera...) porten a escena. Sorprèn que uns nois tan inexperts se'n surtin tan bé sota la pressió d'un escenari tan difícil i que uns veterans amb tanta anomenada s'ho passin tan bé en un de tan senzill. La discordança, però, és només aparent. Comparteixen el rerefons delictuós dels seus protagonistes i l'èxit del boca-orella.
'Maravillas' és un conjunt d'esquetxos amb els quals els petits s'ho passen la mar de bé
Els muntatges de teatre de text que aquests dies han recollit les crítiques més favorables, i esperem que això vulgui dir alguna cosa, són Vostè ja ho entendrà de Claudio Magris al Tantarantana i Quartett de Heiner Müller a la sala Atrium. Xavier Albertí dirigeix Carme Sansa en "un dels millors treballs de la seva dilatada trajectòria professional", i cito el company Benach de La Vanguardia. La versió del mite d'Orfeu i Eurídice amb què l'autor italià reconstrueix el record de la seva dona situa Sansa tota sola a l'escenari. Heiner Müller, en canvi, pren la figura del quadrilàter per desplegar un dels seus textos més brillants a partir dels dos personatges principals de la novel·la Les amistats perilloses, de Choderlos de Laclos, i situar en els seus vèrtexs la marquesa de Merteuil, el vescomte de Valmont i els altres personatges que decideixen representar els protagonistes durant el seu joc diabòlic. Jordi Prat i Coll juga amb aquest desdoblament ubicant els intèrprets (Marta Domingo i Raimon Molins) en una cambra de miralls.
El circ és un clàssic nadalenc que enguany ha permès recuperar Ï de Blai Mateu al Teatre Lliure de Gràcia. El fill de Tortell Poltrona, premi Nacional de Circ 2010, és el pallasso que narra, amb el cos i el gest, l'exili d'un republicà cap a la llibertat. Més pensada per al públic infantil es la proposta del 16è Circ d'Hivern de 9Barris al Mercat de les Flors. Maravillas, de la família Bolondo, és un conjunt d'esquetxos amb els quals els petits s'ho passen la mar de bé. La màgia continua ocupant un lloc destacat a La Seca-Espai Brossa. Nadal màgic és el títol genèric de la proposta que va començar amb Miquel Puga, un crack de la manipulació d'objectes, i que finalitza el 15 de gener amb Michel, un dels professionals i referents més importants de l'il·lusionisme a l'Argentina.
