Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

La Iaia: "Hem anat massa ràpid"

LA IAIA

Kursaal Manresa (Avui, 21 hores)

Sala Platea Tourmix (Mitjanit)

Fa un any van guanyar el concurs de maquetes Sona 9 i avui en dia són una de les bandes amb les bases més fermes del panorama català. Són La Iaia. Tot això amb només un disc al mercat: Les ratlles del banyador (Música Global). Parlem amb Ernest Crusats, veu i alma mater del grup, i amb en Jordi Casadessús, músic factual amb majúscules (ens falta en Jordi Torrents) i descomposem la història d'aquest grup que va començar abans d'ahir, l'estiu de 2009. Sobre la pregunta tòpica, l'origen del nom del grup, l'Ernest, tot enèrgic, assegura que "ve de l'inconscient potser" perque havia viscut un temps amb la seva àvia. Ara bé, també admet que "és un concepte de nom que va bé per molts discursos, emet molts valors".

"El [concurs] Sona 9 ens va fer més professionals, prendre responsabilitats, decidir coses", indica en Jordi que hi suma un altre element: "Hem cremat etapes força ràpid. Vem guanyar el concurs i això ens va obligar a fer un disc". En aquest sentit, l'Ernest és un xic crític amb tot plegat: "Encara ens estem formant i hem anat una mica massa ràpid". Massa premis tan aviat? L'Ernest entra a matar: "Els reconeixements que hem rebut estan molt bé, però estem en el principi de la nostra carrera. És una mica incòmode".

L'Ernest sembla torturat, pensa el que diu i sembla haver-hi reflexionat: "La lletra i música han anat per separat degut a la inexperiència". I és que en aquest disc La Iaia aporta molt de lirisme i un so que pot recordar a Fleet Foxes, o no, i que té una producció treballada. El seu èxit es va construint a pas de formiga, però amb bases sòlides. Ja van passar pel cicle Bandautors del Palau de la Música i avui tenen dues actuacions, primer a Manresa i després a Girona, dintre del cicle de Temporada Alta. L'1 de desembre seran a l'Fnac Las Arenas. Sí, també val la pena el directe.

Dóna la sensació de que hom podria estar debatent hores amb l'Ernest. Sobretot de música, que és com una droga que li corre per la sang, i que fa que pensi en gravar un segon disc aviat per superar aquest treball que avui ja troba quasi obsolet. "Quan fas una lletra t'hauries de sentir reflectit tu, la teva generació" indica el compositor osonenc i exposa que "cal crear un univers simbòlic propi, sense repetir el que ja ens han explicat d'altres en altres temps com Gossos, Lax'n'Busto o Els Pets".

Més. "Si cantes en català ja és un compromís" assenyala seriós en Jordi" i tanca la carpeta assegurant que el seu compromís "és ser sincers artísticament". Diuen que tracten "de no ser previsibles, però tampoc experimentals". I deixan entreveure que "potser sí" seran experimentals en el futur. Diuen que "per ser autodidactes la música surt molt fluïda". És millor deixar-los fer, en la música i a l'entrevista. Valgui aquesta perla: "En comptes de buscar la perfecció cal que corri l'aire".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 17 de noviembre de 2011