Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

L'alegria de pintar

AFINITATS SELECTIVES

Galeria Barbié, Consell de Cent, 321

Fins al 17 de desembre

THE TRADITION OF THE NEW

MAYORAL GALERIA D'ART

Consell de Cent, 286

Fins al gener 2012 L a galeria Mayoral i la Manuel Barbié inauguren la temporada amb dues esplèndides exposicions que concentren els grans noms del segle XX. Barbié se centra en les avantguardes històriques, mentre que Mayoral abraça un període més ampli arribant fins al moment actual. Les mostres, que coincideixen en el temps i en la mateixa illa de l'Eixample, ofereixen una lliçó d'història de l'art i constitueixen un veritable plaer per als sentits.

>> Manuel Barbié torna a l'espai històric a peu de carrer, que va deixar el 2006, amb una mostra dedicada a la seva especialitat: les avantguardes del segle XX. Afinitats selectives reuneix les peces més espectaculars del fons de la galeria, inclosos dos dibuixos signats per Picasso, un exquisit mòbil de petites dimensions de Calder i cinc tàpies, tres pintures matèriques i dues de l'època de Dau al Set, del tot fascinants, encara que l'artista renegui d'aquell període de la seva joventut. "És difícil sortir indemne d'un quadre de Tàpies", va assegurar l'historiador i crític Francisco Yvars, que s'ha encarregat de la selecció i del text curatorial per a l'exhaustiu catàleg.

"És una mostra que destil·la alegria plàstica, amb obres de qualitat museística", va afegir Yvars, tot indicant una escultura en fusta de Brancusi i una peça de Robert Delaunay de 1930, feta amb suro, caseïna i guix sobre tela, "d'una complexitat formal molt difícil de trobar en un espai comercial". Entre les seves peces preferides, l'historiador indica dues petites escultures de Chillida "que el pas del temps ha depurat de la càrrega d'intencionalitat".

L'abstracció geomètrica de Torres-García, els jocs cromàtics de Léger, la investigació sobre el volum en les formes sinuoses de Jean Arp, la provocació d'una tela esquinçada de Fontana i les obres cubistes de Marie Blanchard i Juan Gris completen la selecció. L'espai ampli, en tons grisosos que caracteritza la galeria Barbié, inclou una petita biblioteca d'art, on es mostra una de les cèlebres escultures d'homes orientals diminuts amb llargues túniques de Juan Muñoz, que es pot envoltar per apreciar la inquietant factura de les mans, com si fossin urpes entrellaçades darrere de l'esquena del personatge.

>> L'enorme Barceló del 2008, l'impacte visual del qual gairebé deixa sense alè, és la peça que clou des del punt de vista cronològic l'exposició The tradition of the new, que s'inaugura avui a la Mayoral Galeria d'Art. Han fet falta més de tres anys per aplegar les 43 obres de 29 artistes internacionals, que inclouen tot el segle XX i el principi del XXI.

"La selecció es compon de constel·lacions de grans figures que van des del cubisme fins a l'expressionisme abstracte i la seva herència en dècades més recents", explica en l'ambiciós catàleg el comissari Juan Manuel Bonet, exdirector de l'IVAM de València i del Museu Reina Sofia de Madrid. L'exposició, que viatjarà en part a Madrid i a Londres, pren el propi títol d'un llibre publicat el 1959 per Clement Greenberg i Harold Rosenberg, dos dels crítics més influents de la postguerra. L'extraordinari recorregut arrenca a la dècada de 1920 amb Gleizes, Blanchard, Picasso i Miró, presents també amb obres posteriors. D'Alighiero e Boetti, de qui s'acaba d'inaugurar una antològica al Reina Sofia, s'exposa un dels seus cèlebres brodats multicolors amb textos. També es mostra un dibuix-projecte de Christo, dos grans saura, un millares de 1964, l'època daurada i un gran clavé amb uns fascinants tons verdosos.

Entre les obres més recents destaquen un petit basquiat, creat amb ceres de colors vius que contrasten amb el rostre desencaixat i els gargots nerviosos, i un esmalt sobre acer de 1992 de Tom Wesselmann, un dels intèrprets més reconeguts del pop art. Les úniques escultures són un ocell de Niki Saint Phalle i un autoretrat de Plensa, amb el cos de marbre immaculat, recobert de lletres recollit sobre si mateix. Tot al contrari de les pintures plenes de colors, que semblen que es vulguin desprendre de les parets.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 27 de octubre de 2011