"La guerra va arrasar la nostra aviació"

Es fa estrany tenir David Iñíguez assegut al davant menjant calamars. Te l'imagines sempre a la cabina d'un Xato o mesurant a passes la longitud de la pista d'un antic aeròdrom de la Guerra Civil. Iñíguez és un dels nostres millors especialistes en història de l'aviació militar. Autor d'El vesper de la Gloriosa, sobre els camps de vol republicans del Penedès durant la batalla de l'Ebre (Llibres de Matrícula, 2002), ara està embrancat amb el seu col·lega historiador David Gesalí en un nou llibre sobre l'aviació a Catalunya durant la guerra i que apareixerà cap a finals d'any. "La Guerra Civil va arrasar la nostra incipient aviació", apunta Iñíguez. "Va ser una oportunitat perduda. Els plans d'aeròdroms i l'aviació comercial es van abandonar. La indústria es va enfonsar. Es van acabar les beques, els festivals aeris populars, la promoció de l'aeronàutica. Molts dels nostres pilots es van morir o es van exiliar i no van tornar a volar més, com exemplifica el cas de Mari Pepa Colomer".

El capità Ramon Torres, ex torero, va pilotar un estrany Bruguet Vultur

Iñíguez valora que apareguin biografies dels nostres pilots. "No vaig conèixer la Mari Pepa, però vaig anar a l'enterrament a Reus i he parlat amb aviadors que van ser alumnes seus. Era molt bona aviadora. Va fer volts d'enllaç amb el front d'Aragó. Volava amb el mosquetó als genolls com a la I Guerra Mundial. No està documentat però sembla que va arribar a fer vols de guerra. Sens dubte va provar bombes. El marit, Josep Carreras, era un aviador imponent, amb una gran carrera. El 1936 va fer el gran vol de l'aviació catalana de Barcelona a Guinea, va portar la legació republicana a l'enterrament d'Ataturk, va ser membre de la RAF, pilot personal de Lord Forbes i el van guardonar amb l'orde de l'imperi britànic".

El nou llibre, que publicarà Dalmau, comptarà amb un sorprenent assortit d'imatges i també amb una part sobre els antecedents de l'aviació a Catalunya. "Se sap poc que aquí es van fabricar 50.000 motors Hispano-Suiza V8, els que portaven els avions aliats a la I Guerra Mundial, o que es va dissenyar en una farga d'Olot un avançat turboreactor... el 1917!". El volum tindrà un capítol dedicat a les aviadores catalanes, i inclourà la tercera gran aviadora, Raimunda Elías, molt menys coneguda que la Mari Pepa i Dolors Vives. De les nostres aviadores, Iñíguez recorda que, tot i que són personatges fenomenals, a Catalunya l'accés de les dones a l'aire va arribar més tard que en altres indrets. La primera dona que va volar en un aeroplà va ser Thérèse Peltier, el 1908. La primera que va obtenir una llicència de pilot, la baronessa Raymonde de Laroche, ho va fer el 1910. La primera espanyola que va obtenir el títol de pilot va ser la madrilenya María Bernaldo de Quirós, el 1928 (17 anys després que el primer home a Espanya). El 1911 una dona va volar per primera vegada de nit i el 1921 ho va fer una afroamericana (la primera persona de raça negra). Tres anys abans que la Mari Pepa fos la primera catalana a treure's el carnet, Amelia Earhart creuava l'Atlàntic.

Iñíguez i Gesalí tracten al seu llibre alguns dels assumptes inèdits o poc coneguts de la Guerra Civil. Entre ells, el cas del "Sturmovik català" —un avió similar al tanc aeri dels russos a la II Guerra Mundial—, que va portar de cap l'espionatge franquista; el duel salvatge entre un zapatones (un hidroavió Heinkel 59) i un Breguet 19 republicà sobre Arenys, el Stuka de la platja de Coma-ruga, la caça nocturna sobre Barcelona o la mort el 1937 del capità Ramon Torres, intrèpid aventurer (i torero!), tombat amb el seu bombarder Breguet 460 Vultur, un estrany prototip, a l'Alt Empordà, després d'un enfrontament amb el Canarias. "Queden molts aspectes de la guerra per dilucidar i revisar", avisa Iñíguez. Un capítol eloqüent i churchillianament titulat Mai tan pocs han estat tant oblidats, fa referència a "casos de joves pilots anònims com Pérez Chulvi, Cortizo, Monje, Soriano o Cuesta".

També hi apareixen grans pioners poc estudiats, com Marià Foyé i Rafols, propulsor —i valgui la paraula— del vol sense motor a Catalunya, sota la direcció del qual es van construir el 1930 el primer planador català. "Foyé, fundador dels Falziots de Palestra i impulsor de la Setmana Catalana de Vol a Vela, que havia après a volar i obtingut el títol de pilot a Alemanya, va morir a Tardienta, al front d'Aragó, quan l'aparell Dragon Rapide que pilotava va ser tombat per caces Heinkel H-51 dels alemanys, els mateixos que el van ensenyar a volar. El nét encara en conserva els pantalons tacats de sang".