Fets i faules de l'ànec-conill
EN EL PRIMER CERCLE
Un projecte d'Imogen Stidworthy
Fundació Antoni Tàpies
Aragó, 255. Barcelona
Fins al 5 de febrer
GOOD PLANS ARE MADE BY HAND
Koenraad Dedobbeleer
Galeria ProjecteSD
Ptge. Mercader, 8. Barcelona
Fins al 12 de novembre
Durant l'últim trimestre acadèmic de 1947, Ludwig Wittgenstein va decidir abandonar la càtedra a Cambridge. Fruit de l'insuportable dolor que li provocava un amor no —plenament— correspost són algunes de les seves intuïcions filosòfiques sobre com canviar l'aspecte sota el qual s'entreveuen certes coses, incloses les emocions. En una de les seves penúltimes classes, va introduir per primera vegada la figura de l'ànec-conill, del llibre Hecho y fábula en Psicología, de Joseph Jastrow (1900); era un dibuix molt simple que il.lustrava el fenomen de veure-com, de manera que podríem dir que quan observem una imatge com un ànec, i després com un conill, la figura externa —el traç— no ha canviat, sinó que el que canvia és la imatge interna, les nostres dades sensorials.
A la Tàpies, 25 artistes exploren coincidències i conflictes comunicatius que genera el llenguatge
Com l'art i la poesia, els pensaments de Wittgenstein reclamaven una nova manera de veure la realitat. Darrere de tota aquella problemàtica de la percepció, hi havia el concepte de gestalt (forma o configuració), però no en el sentit estàtic. Del que es tracta és que l'espectador organitzi la pròpia percepció de manera dinàmica. Aquest seria el desafiament d'una bona part de l'art de les darreres dècades, que, ara de manera més poètica i alliberadora, recrea amb perspicàcia Imogen Stidworthy a la Fundació Tàpies. Com a artista i comissària, Stidworthy relaciona a En el primer cercle —títol d'un relat d'Aleksandr Solzenicyn— els treballs de 25 artistes que exploren les trobades i els conflictes de comunicació que genera el llenguatge. Una de les peces centrals és la sèrie de diapositives de James Coleman, Pato-Conejo (1973), que fa referència a l'ambigüitat de la famosa imatge que va fer popular el filòsof vienès.
Si a El primer cercle Solzenicyn va voler abatre les fronteres entre l'imaginatiu i el real a través d'un relat sobre la veu humana, la seva detecció, comprensió i el xifrat els darrers anys de govern estalinista, ara Sitdworthy desplega un seguit de treballs que demanen a l'espectador una mirada activa i entusiasta. Són obres molt antagòniques, que plantegen connexions i conflictes entre llenguatges i que, alhora, ens parlen de la conseqüència de veure la realitat d'una manera alternativa: en el cas d'una peça musical, escoltar-la de manera diferent podia resultar que fos tocada o xiulada diferent; en el cas d'un poema, llegir-se d'una altra manera. Al vídeo titulat Sacha (5 minuts), observem un analista d'escoltes telefòniques cec, un home que sap parlar set llengües i que reconeix centenars d'accents i dialectes. L'escolta és la condició d'aquest ésser, un ésser que anul.la les fronteres entre el públic i el privat i que és capaç de determinar la culpabilitat o la innocència d'un individu. En una instal.lació sonora, Carolina Bergvall presenta 48 traduccions a l'anglès del tercet que obre l'Infern de Dante d'acord amb el seu ordre de classificació a la British Library; Phil Collins planteja la qüestió de "Què significa parlar?" a través d'entrevistes a víctimes de la guerra dels Balcans; i Danica Dakic filma la classe d'aprenentatge de llengua de signes per part d'una sordmuda.
La llista d'obres és llarga, intensa, però pel seu valor estètic destacarem l'escrutini de les formes del marbre a la pel.lícula d'Aglaya Honrad Formigó i mostres III de Carrara, una protoarquitectura que reneix en tota la seva bellesa després de dos mil anys d'explotació de les canteres i de canvis en les condicions tècniques i artístiques.
El belga Koenraad Dedobbeleer s'interessa per com una cosa o una idea pot patir un canvi d'estat i alhora existir en diferents realitats i ser interpretada de diverses maneres. La con-seqüència de l'observació de la realitat urbana és l'exposició Good Plans are Made by Hand, objectes escultòrics trets dels contextos originals i que, alterats en escala i ús del color, són col.locats una altra vegada a l'espai d'una galeria formant una constel.lació particular de formes i significats nous. En aquest veure-com, creem un tot organitzat que s'obre a analogies noves.
