Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Els cognoms que no fan remor

LA BURGESIA EMPRENEDORA

Francesc Cabana

Proa

510 pàgines. 23,50 euros

Des de l'esclat de la tardana revolució industrial, la burgesia ha estès el protagonisme que li corresponia en l'àmbit econòmic als terrenys polític, social i cultural de Catalunya. Al llarg dels darrers 181 anys, i amb algun daltabaix, ha anat construint empreses i institucions que han arribat fins als nostres dies. L'animadversió de bona part d'aquesta classe als focus públics i a fer remor ens fa parlar de cognoms més que no pas de cares, tot i que la corrua de grans famílies s'ha anat ampliant a mesura que l'ascensor social s'ha mantingut en marxa.

La burgesia emprenedora, de l'advocat Francesc Cabana, avui president de l'Ateneu Barcelonès, desgrana 181 anys d'història que comencen amb una burgesia industrial molt lligada al cotó i que acaben amb desenes de noms vinculats amb tota mena de sectors, des de l'alimentació a les línies aèries i des dels Güell i els Vidal fins als Andic, els Puig i els Sumarroca. L'estructura del llibre, dividit per períodes històrics, amb un índex de noms i amb biografies de les principals famílies, permet utilitzar-lo com a manual.

El llibre de Cabana és una defensa de la burgesia implicada en el projecte familiar

Cabana, una de les poques persones que tenen el coneixement necessari per fer el qui és qui de la burgesia catalana, farceix cada capítol d'anècdotes interessantíssimes que basteixen un retrat rodó d'aquesta classe social. A grans trets, traça la imatge d'una burgesia que emprèn per necessitat, recelosa de les bondats de l'endeutament, gelosa de la seva imatge i poruga de sortir als mitjans.

Un exemple del llibre ben il.lustratiu de la por del deute que Cabana sembla avalar. El 2007 José Manuel Lara, president de Planeta, va fer una defensa inèdita de l'endeutament com a via per créixer i conquerir nous mercats davant d'un empresariat que sempre s'havia inclinat per l'autofinançament. Qui tenia raó? Cabana recorda que, un mes després, Habitat demanava un préstec de 1.745 milions per comprar Ferrovial Immobiliària i convertir-se en un gegant del sector. La lectura del moment va ser nefasta: Habitat va haver de presentar el concurs de creditors i enfrontar-se amb els seus accionistes minoritaris. Als cercles empresarials, es criticava l'ambició de la companyia i se'ls retreia que s'haguessin endeutat. Enguany, però, la crisi industrial demostra una altra cosa: calen moltes més empreses i centres de decisió industrials a Catalunya. El problema és un altre: no hi ha crèdit.

El llibre no defuig dues de les qüestions més polèmiques: les relacions de la burgesia amb el poder i el desús del català en la vida social. Cabana és crític amb la segona i recorda que no és fins al retorn de la democràcia quan el català deixa d'estar mal vist en els cercles en què es mou la burgesia. I tot i així, a moltes institucions econòmiques el castellà encara és majoritari. En canvi, l'autor és més disciplent amb les opcions polítiques de la burgesia, que majoritàriament va abraçar el franquisme. Cabana ho admet: va ser afecta al règim, però fa un matís: no va ser col.laboracionista. En general, el retrat és el d'una classe preocupada perquè les decisions —sobretot de Madrid— no atemptin contra els seus interessos i poc preocupada per fer un lobby català a la capital. Recorda, per exemple, que només l'1% dels convidats a la boda de la filla de José María Aznar eren catalans.

El llibre no és només un qui és qui de la burgesia ni un manual més. És també una defensa d'un tipus de burgesia: l'empresari emprenedor, obstinat a superar obstacles i implicat en el projecte familiar fins al final, inquiet i implicat en la vida cultural catalana, enfront d'un altre tipus de burgès que es desentén de la gestió de la societat i es desvincula de la vida social i cultural.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de octubre de 2011

Más información

  • LLIBRES