L'Orfeu segons La Fura dels Baus

ORFEU I EURIDICE

Festival de Peralada (Alt

Empordà). Dies 29 i 31 de juliol

a les 22.00 hores

El mite d'Orfeu és indissociable del naixement de l'òpera, en donen fe les Euridice de Jacopo Peri (1561-1633) i Giulio Caccini (1551-1618). Però sembla també que el mite estarà lligat a la història del Festival de Peralada, que aquest estiu festeja el 25è aniversari. Com si no interpretar que Orfeu i Eurídice, de Christopher Willibald Gluck (1714-1787), s'hagi programat en menys d'una dècada dues vegades, i no és que aquest títol, important a la història del gènere líric, això sí, estigui al top ten de les òperes més populars entre els afeccionats. El cas és que amb la posada en escena demà de l'obra de Gluck, Orfeu i Eurídice serà pel Festival de Peralada el que Aïda representa pel Liceu de Barcelona, l'òpera que més cops s'hi ha representat.

El festival de Peralada estrena una nova producció de l'òpera 'Orfeu i Eurídice'

Carlos Padrissa converteix Orfeu i Eurídice en una parella de lesbianes

El director d'escena integra els músics de l'orquestra a l'escenografia

Si en l'edició del 2002 va ser Joan Font de Comediants qui va omplir de llum el mite Orfeu en una celebrada proposta de l'òpera de Gluck de les que resten a la memòria del públic, el festival ha encarregat ara la posada en escena d'Orfeu i Eurídice a un altre grup de teatre català de referència, La Fura dels Baus, materialitzada per un dels seus directors, Carlos Padrissa, que al 2007 ja va signar una producció de L'Orfeu de Monteverdi, en un muntatge presentat a la bodega del vaixell Naumon. Si l'aigua va ser en aquella ocasió la protagonista de la proposta, ara Padrissa desplega tota la parafernàlia furera en versió virtual perquè l'escenari de l'auditori dels jardins del Castell de Peralada es converteix en l'Infern on el desconsolat Orfeu baixa a buscar la seva estima Eurídice.

Padrissa s'ha inspirat en la iconografia sacra medieval dels animals fantàstics dels capitells de les esglésies romàniques per representar l'avern del mite, un infern vermell de foc on també hi són presents els propis inferns dels humans, entre ells els camps d'extermini nazis. "L'Edat Mitjana era una època fosca, de pensament únic, molt semblant a l'actual", assenyala Padrissa.

Passat, present i futur es barregen en aquesta proposta que protagonitzen la mezzosoprano georgiana Anita Rachvelishvili (Orfeu) i les sopranos Maite Alberola (Eurídice) i Auxiliadora Toledano (Amor). Tot i que és comú oferir a una mezzosoprano o contralt el paper d'Orfeu, escrit per Gluck per a un castrat, Padrissa aprofita l'avinentesa per convertir Orfeu i Eurídice en una parella de lesbianes. "La podria haver disfressat de senyor, però actualment estan acceptades les relacions entre parelles del mateix sexe. És perfectament creïble i assumible i ni resulta provocador, tot al més sensual. Entra molt bé", afirma el director d'escena, qui resumeix així l'argument de l'opera: "Noia estima noia. Noia mort després de les noces per una picada d'una serp i noia baixa a l'infern per cantar-li el seu amor".

Les novetats d'aquest Orfeu i Eurídice, però, no acaben aquí, perquè aprofitant que Padrissa compta per aquesta producció amb l'orquestra BandArt, formació instrumental que actua de peu i sense director, integra els músics en l'escenografia, un pla oblic d'on surten i entren per unes trapes els instrumentistes i on es projecten imatges al llarg de tota l'obra. "S'han après fragments de memòria que interpreten tocant de peu mentre donen voltes per l'escenari. Sols el clavecí, l'arpa i el contrabaix romanen quiets. Com Glück que amb aquest òpera fa 250 anys va obrir les portes a una reforma del gènere, sento que estic obrin una nova via fent que l'orquestra abandoni el fossat per integrar-se a l'escena", s'entusiasma Carlos Padrissa.

El resultat de l'aventura, demà i diumenge a Peralada. A Xile ja s'hi han interessat i la producció es presentarà el desembre al teatre Solís de Montevideo.