Cantonigròs canta i balla

Paisatge i tranquil.litat. Això és el que ofereix Cantonigròs (Osona), un poble de poc més de 300 habitants a les portes de l'espectacular altiplà de Collsacabra. La calma i el silenci, però, es trenquen cada any a meitat de juliol durant quatre dies, quan hi arriben un parell de milers de cantaires i dansaires d'arreu del món per participar al singular festival de música que s'hi celebra des de 1983 i on assisteixen prop de 20.000 visitants. I és que el Festival de Cantonigròs, reconegut per la prestigiosa Associació Europea de Festivals, és, amb l'especialitat de cant coral i danses folklòriques, únic a Espanya. Aquesta tarda les actuacions del Shanghai Huangpu Children's Choir de la Xina, l'Insieme Vocale Vox Cordi d'Arezzo (Itàlia), els Bastoners i Falcons de la Malla (Osona), el Liceum Academic Chamber Choir de Kragujevac (Sèrbia) i els ballarins de la companyia Imago Tijl de Neerpelt (Bèlgica) n'inauguraran la 29a edició.

Un total de 45 grups de 29 països són aquest any els que faran cantar i ballar Cantonigròs fins diumenge. El festival, que munta la seva carpa d'actuacions i campus en un prat on la resta de l'any pasturen les ovelles, ret homenatge en aquesta edició al poeta Joan Maragall amb motiu del centenari de la seva mort incloent com a peça obligatòria de concurs pels cors mixtes El cant de la senyera, himne de l'Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i lletra de Maragall. També serà homenatjat el gran violoncel.lista i compositor Pau Casals quan es compleix el 40è aniversari del seu discurs a l'ONU. En aquest cas, s'ha inclòs a la competició de cors infantils la seva cèlebre Nigra Sum.

En total, els cantaires i ballarins participants es disputen 7.850 euros en premis. No és una gran quantitat, cert, però al marge del prestigi que al currículum aporta haver guanyat un premi en aquest reconegut festival, el que mou els cors i les companyies de dansa no professionals és el fet de participar-hi i intercanviar experiències. Perquè el Festival de Cantonigròs no deixa de ser un espai de convivència i un lloc de trobada.

El referent és el Festival de Llangolen, a Gales, on poc després de la II Guerra Mundial hi va anar a cantar amb l'Orfeó Laudate Josep Maria Busquets, exadministrador del Teatre del Liceu. L'harmonia en què convivien els cors alemanys i britànics, els nord-americans i soviètics, els turcs i els armenis..., que dormien a les cases particulars dels pobles dels voltants, el va impactar i no va parar fins que el 1983 va crear una còpia del festival a Cantonigròs. Aquí els cantaires i ballarins també s'hostatgen a les cases dels veïns del poble i d'altres poblacions de la comarca d'Osona, de la Garrotxa, la Selva i el Bages.

Val la pena anar-hi, al Festival de Cantonigròs, almenys una vegada a la vida. Al marge d'escoltar cant coral i veure ballar grups d'arreu s'hi troba gent de mig món, s'hi poden fer amistats, practicar llengües i qui sap si alguna cosa més.