El senyal dels temps

En un país que fa ufana de la densitat i la potència de la seva societat civil, però on la part del lleó de la cultura se sosté gràcies a les arques públiques, un canvi polític de la radicalitat —i profunditat— com el que s'ha produït en els últims mesos provoca ansietat generalitzada. L'aterratge de l'exsocialista Ferran Mascarell al capdavant del Departament de Cultura va ser com un bàlsam per a la indústria cultural del país: finalment es tractava d'algú coneixedor del negoci i dels passadissos del poder, amb capacitat de comandament i amb un discurs elaborat i —al marge de les possibles variants que li imprimeixi ara el Govern al qual pertany— conegut.

Però no tot és Generalitat en aquest país; també hi ha ajuntaments i diputacions, el pes de les quals en els patronats dels grans equipaments culturals és determinant. D'aquí els episodis de panic atack que es produeixen en les de per si agitades aigües de les grans institucions culturals. No només es desconeix com és el model cultural de Jaume Ciurana, el nou regidor del ram a l'Ajuntament de Barcelona, on ha exercit l'oposició durant 17 anys, sinó que també s'ignora com s'està cuinant el repartiment de les competències de la Diputació, amb un pressupost de 600 milions d'euros i present en gairebé tots els patronats. És cert que els últims rumors segueixen apuntant al fet que Cultura quedarà en mans d'una regidora del Partit Popular, però que no s'estengui el pànic. Reflexionem-hi. En els temps que corren, el sòl es mou sota els nostres peus. Contemplem l'autèntic significat de la paraula crisi. Res no serà mai més igual. I potser l'error és la tornada de Mascarell i la resposta correcta a l'esperit dels temps pot venir de la mà d'una regidora del PP de províncies.