Visions de la Guerra Civil

MEMÒRIES DE LA GUERRA CIVIL

Filmoteca de la Generalitat

Del 5 al 30 de juliol

El 1977, dos anys després de morir la dictadura de Franco, el director de cinema Jaime Camino va realitzar La vieja Memoria, un documental on molts dels protagonistes que es van enfrontar a la Guerra Civil —Federica Montseny, Abad Santillán, José María Gil Robles, Josep Tarradellas o Dolores Ibarruri, entre altres— explicaven com van viure el conflicte fratricida que va dividir els espanyols entre el 1936 i el 1939. La pel.lícula de Camino, autor d'altres títols com España otra vez, Las largas vacaciones del 36 o Dragon Rapide, on també tracta el mateix conflicte, serà la cinta que inaugurarà el cicle Memòries de la Guerra Civil organitzat per la Filmoteca de la Generalitat a la seu de l'avinguda de Sarrià, durant aquest juliol.

La Filmoteca programa 40 documentals sobre el conflicte bèl.lic entre el 1930 i el 1938

El cinema va ser un testimoni privilegiat de la guerra i va registrar en imatges l'enfrontament. Republicans i franquistes van utilitzar les possibilitats del cinema amb finalitats propagandístiques. De vegades, fins i tot les mateixes imatges van servir als dos bàndols per a la seva causa. És el cas de Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona, de la CNT, que els franquistes van utilitzar per denunciar els excessos anarquistes, o el documental The Spanish Earth, amb guió d'Ernest Hemingway i dirigit per l'holandès Joris Ivens (a qui Camino dedica la pel·lícula de 1977) sufragat pel partit comunista dels Estats Units, que va ser modificat a mesura que Franco avançava.

Fins al 30 de juliol es podran veure més de 40 documentals poc coneguts i, la majoria, provinents dels fons de la Filmoteca. És el cas del noticiari complet de Laya Films. "Hem provat de donar una visió completa i complexa del conflicte, més enllà de l'esquemàtica divisió dels dos bàndols", explica Esteve Rimbaud, director de la Filmoteca.

Des de la proclamació de la República, el 1931, fins a la victòria franquista el 1939, passant per l'anomenat Bienni Negre, les imatges les protagonitzen Niceto Alcalá Zamora, Francesc Macià, Lerroux, la família de Lluís Companys, filmada per Josep Tarradellas o el mateix Companys durant una jornada a la localitat lleidatana de Sort, en un film recentment recuperat.

El franquisme va manipular la victòria i va fer una reconstrucció interessada de la història. L'únic punt de vista diferent és el de les produccions realitzades més enllà dels Pirineus, la majoria prohibides al país durant anys. Es podran veure títols com L'Espoir, del francès André Malraux; In Kampf Gegen Donin Weltfeind, de l'alemany Karl Ritter; Ispanya, d'Esfir Shub sobre les imatges que van rodar els soviètics Roman Karmen i Boris Makaseiev o From Whom the Bell Tolls (Por quién doblan las campanas), potser la pel·lícula més famosa sobre la guerra civil, basada en la novel·la de Hemingway protagonitzada per Gary Cooper, que es podrà veure amb una còpia restaurada de 168 minuts.

Taules rodones amb historiadors com Julián Casanova, Borja de Riquer o Josep M. Solé (14 de juliol), tres dels films que es projectaven el 18 de juliol de 1936, com Nobleza Baturra, Soy un fugitivo o Tres lanceros bengalíes (18 de juliol), són altres ofertes d'aquest interessant cicle. Tindrà una segona part en l'ex-posició Imatges confrontades i s'inaugurarà a la nova seu de la Filmoteca al Raval la tardor vinent.

L'última de les sessions per-metrà veure les imatges dels dies més durs viscuts pels milers d'espanyols republicans que van haver de creuar la frontera per exiliar-se, lluny de casa, i l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona, com a punt final de la guerra.