Tot Iberoamèrica en 500 fotografies

LABERINTO DE MIRADAS

Museu Marítim de Barcelona

Fins al 28 d'agost

www.laberintodemiradas.net/

O vidio Mencia, un pres de 34 anys al Paraguai, es va cosir els llavis i les parpelles en protesta per demanar agilitat en el seu procés legal davant la indiferència del funcionari de torn. No és l'únic en aquell país que porta a terme aquesta mena d'accions: els xofers d'autobús i els metges acomiadats es crucifiquen, mentre que els jubilats que reclamen més pensió no dubten a agafar el martell i clavar-se claus als peus en una barreja d'acció violenta carregada de fe religiosa. El fotògraf Jorge Sáenz ha documentat, amb la seva càmera, aquests sorprenents tipus de protesta. La sèrie de l'autor Bizarra protesta forma part de l'exposició Laberinto de Miradas, una mostra col·lectiva de 76 fotògrafs que aborden la diversitat de realitats iberoamericanes i la dimensió global de la fotografia documental a Iberoamèrica avui. Després de recórrer 29 ciutats i ser vista per més de 500.000 persones (més de 180.000 a Xile, durant el Fòrum de les Cultures), arriba al Museu Marítim de Barcelona on acaba un periple de més de tres anys.

'Laberinto de mirades' documenta la múltiple realitat del continent

L'exposició acaba a Barcelona després de veure-la 500.000 persones de 28 ciutats

El drama de la immigració, els conflictes mediambientals i les condicions de vida en barris pobres apareixen en les més de 500 fotografies seleccionades pel comissari Claudi Carreras després de revisar uns 500 treballs de gairebé tots els països de l'Amèrica Llatina. "Hem volgut barrejar dos models de fotografies: el més documental i directe i el més metafòric i artístic", assegura Carreras, que, a més de professor universitari, també és fotògraf.

Des dels 30 retrats de Cia de Foto dels okupes d'un edifici de Sao Paulo (Brasil), a grandària natural, que reben el visitant "de gairebé tots els països d'Iberoamèrica, per la qual cosa ens semblava una bona imatge de la diversitat del continent" fins als magnífics primers plànols dels 24 guerrers ancians de Patricio Crooker, dels últims supervivents de la guerra del Chaco que va enfrontar Bolívia i el Paraguai als anys 30 del segle XX, totes les fotografies estan protagonitzades per persones. Algunes sorprenen després de mirar-les per primera vegada. Ananké Asseff, que treballa com les imatges reflecteixen la paranoia, presenta individus afables de classe mitjana, tranquils i serens, però impacta veure'ls amb el dit al gallet d'un revòlver, o sigui que la tranquil·litat pot trencar-se en un instant.

Fosses excavades amb cadàvers de la guerra civil espanyola que es van recuperar per tot Espanya són l'objecte de Clemente Bernad (impacta veure que en una de les mans hi té l'anell de casat); nenes gitanes convertides en princeses de contes de fades el dia de les seves noces, de Vicente Parets; la violència continguda a les imatges de caça major, de Ricardo Casis; històries anònimes d'immigració i solitud, de Consuelo Bautista; nenes riques tancades en presons domiciliàries, que més que tendresa inspiren por a qui les observa, de Rachelle Mozman. Així fins a gairebé vuitanta propostes fotogràfiques que mereixen una vista detinguda. L'exposició, organitzada per Casa Amèrica Catalunya, muntada en tota la sala Marquès de Comillas, ajuda a fer la visita amb tota la calma que es necessita per fer-la.