Art per veure, escoltar i olorar

OLOR COLOR. QUÍMICA,

ARTE I PEDAGOGIA

Arts Santa Mònica

Fins al 25 de setembre

L' art ha estat, tradicionalment, una experiència per ser vista. La pintura i l'escultura —l'arquitectura menys— ens desperta l'interès després que el nostre sentit de la vista ho percebi. Però això ha canviat i, des de fa anys, han entrat en acció la resta dels sentits. Primer, l'oïda i, més tard, l'olfacte. L'exposició Olor Color. Química, Art i Pedagogia, que es pot veure a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (Espai Arxiu) fins al 25 de setembre, és una experiència per posar a punt el nostre tercer sentit: l'olfacte.

A partir de 88 obres d'artistes nacionals i internaconals de la talla de Salvador Dalí, Barceló, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Jaume Plensa, Rebecca Horn, Joan Brossa, Christo i un llarg etcètera. Totes pertanyen a la col.lecció d'Ernesto Ventós, un empresari vinculat, és clar, al món de la perfumeria. El centre d'art de les rambles proposa un experiment: descobrir les sensacions olfactives que s'amaguen en les obres després de classificar-les en una taula periòdica de colors i olors, com si ho hagués fet un perfumista.

L'Arts Santa Mònica ens convida a afinar l'olfacte a l'exposició 'Olor Color'

El mateix Ventós rep els visitants, podríem dir que gairebé literalment. Eugenio Merino és l'autor de l'escultura The Smell of Art en què reprodueix a mida natural i de forma hiperrealista el col·leccionista de genolls i que portant a les mans, com si fons una ofrenda, una de les peces més "oloroses" de la història del arte: una llauna de Mierda de artista, on l'italià Manzoni va assegurar que hi havia guardat els propis excrements.

L'origen de la col.lecció de Ventós es troba en l'exposició Suggestions olfactives que va organitzar el 1978 la Fundació Miró. Hi van participar diversos perfumistes (entre ells, Ventós) i tenia l'olor com a protagonista. Aleshores Ventós va començar a entaular contactes amb galeristes i va veure la necessitat de reunir obres com Lavanda, d'Albert Ràfols Casamada, on el pintor a partir de dos colors, el verd i el lila, gairebé ens obliga a olorar. Després van venir l'enorme fotografia de Robert Mapplethorpe d'una rosa (en blanc i negre) que convida a apropar el nostre apèndix nasal, Lo spiedino, un bronze pintat de Barceló que recorda un tubercle, Sardinas, una caixa plena de sardines de Hannah Collins, o el cadàver en descomposició del mexicà Enrique Marty. És el primer cop que es mostren en públic moltes de les obres. Per Ventós, l'atractiu que tenen totes en comú no és el valor artístic o estètic, o la importància del seu creador, sinó l'experiència olfactiva que produeixen. "No compro mai una obra d'art si no fa olor", va assegurar el col.leccionista durant la inauguració de l'exposició. Un consell pràctic: abstenir-se els que estiguin amb congestió nasal. Ho viuran a mitges.