Una carta de Valéry

L 'últim catàleg de la Llibreria Balagué presentava, entre altres meravelles, una carta manuscrita de Paul Valéry, inèdita, escrita amb motiu de la seva visita a Barcelona, l'any 1924. Costava dinerons, però no pas més que un cap de setmana amb la dona i els fills a un hotelet de la Cerdanya o de la Costa Brava. Desproveït de parentela cridanera, un bibliòfil silenciós havia de comprar-la. A la carta, Valéry hi expressa el seu agraïment als Amics de la Poesia, potser als membres de l'Ateneu Barcelonès, per l'acollida de què va ser objecte a Barcelona (amb visita a Montserrat inclosa) entre el divendres, 23 de maig, i el dimarts següent, dia 27. Així ho llegeixo a la biografia de Carles Riba de Jaume Medina, i a la darrera i prolixa biografia de Valéry, a càrrec de Michel Jarrety, París, Fayard, 2008.

'Valéry va enviar una carta d'agraïment als seus amfitrions de una Barcelona: 'un gran port que pensa'

El manuscrit és breu i diu això: "Hotel de Oriente | Rambla del Centro, 20-22 | Barcelona || le 26 mai 1924 || Messieurs et chers Camarades, | Je vous adresse à tous mes remerciements les plus profonds pour votre accueil si cordial et si aimable. J'ai trouvé ici une vie intellectuelle dont l'intensité et la diversité m'ont surpris et enchanté. Barcelone est un grand port qui pense... Je n'en vois pas beaucoup d'autres dans le monde! | Je vous serre les mains à tous avec la plus grande gratitude... Au revoir! | Paul Valéry". És a dir: "Senyors i estimats companys: Adreço a tots vostès el meu agraïment per la seva acollida tan cordial i tan amable. He trobat aquí una vida intel.lectual la intensitat i la diversitat de la qual m'han sorprès i encantat. Barcelona és un gran port que pensa... No en veig gaires més arreu del món! Saludo a tots vostès amb la màxima gratitud... A reveure!"

Valéry tenia raons per considerar que havia estat molt ben acollit a la ciutat, perquè, procedent de Madrid, on havia dictat conferències a la Residencia de Estudiantes, va ser rebut, a l'estació de França, per diverses representacions dels cercles intel.lectuals de Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Ateneu Barcelonès, PEN Club, Amics de la Poesia, etcètera, amb la presència, entre d'altres, de Joan Estelrich, Joaquim Balcells, Pere Bosch Gimpera, Rossend Llates i Fages de Climent. A l'hora dels adéus, acabada l'estada a la ciutat, va ser acomiadat a l'estació pel president de la Mancomunitat, ja quasi extingida.

La carta, breu però substanciosa, em permet de subratllar dues coses. La primera, que Valéry va trobar a Barcelona una vida intel.lectual de gran intensitat i diversitat; la segona, que considerés, en format poètic, que "Barcelona és un gran port que pensa", cosa que té a veure amb el desfici que Valéry tenia per la Mediterrània —passió que encara és moda, tot i que, avui, la gent té un coneixement tirant a escàs de les gestes de l'imperi romà o del domini del nostre mar per part de la Corona d'Aragó.

¿Hauria escrit Valéry una carta semblant si hagués vingut a Barcelona el mes de maig de l'any 2011? ¿Hauria pensat que la suma de la Vila Olímpica, el Maremagnum, el World Trade Center i l'Hotel Vela permetien definir la ciutat com un "port que pensa"? I, posat que avui Barcelona pensés, ¿en què pensa? ¿L'hauria anat a rebre a l'estació un estol semblant d'homes de lletres i de professors? ¿L'hauria acomiadat avui, amb tots els honors, el president de la Generalitat? Costa de respondre afirmativament a totes aquestes hipòtesis.

¿Com pot ser que, passats gairebé cent anys, Barcelona ja no es presenti com "un port que pensa", menys encara com una ciutat amb una intensa vida intel.lectual, sinó més aviat com el destí ideal per als cruisers d'arreu del món —compren barrets mexicans i reproduccions ominoses de la Sagrada Família a les parades de la Rambla—, i, per a vergonya de les nostres autoritats municipals, com "la millor botiga del món"? La carta ja és a ca l'emmarcador, com a testimoni nostàlgic de temps més favorables al prestigi de la intel.ligència.