Disquisicions nuclears

RADIACIONS

Informe apòcrif sobre la Central Atòmica Josep Pla

Enric Juliana i Julià de Jòdar Proa

112 pàgines. 17,50 euros

Benvinguts, Enric Juliana i Julià de Jòdar, a la literatura dramàtica catalana. Ja era hora que, en ple segle XXI, amb totes les malvestats que ens assetgen, algú s'atrevís a parlar del món real i dur-lo a l'escena (tot i que només sigui, per ara, en potència). Amb coneixement de causa, s'entén. Cansa tant de teatre —en general— fatu, superficial o impostat, tant de textos —en general— presentistes i esquifits. Convenia, doncs, que dos escriptors que no són del gremi —un punt autosuficient— dels (post)dramaturgs gosessin escriure una peça, potser imperfecta en el gènere, però carregada de carn literària i de pólvora satiricocrítica.

Juliana i De Jòdar s'allunyen del teatre fatu i porten el món real a 'Radiacions'

Irònicament, erigeixen Badalona en una metonímia de tota la nació

Radiacions. Informe apòcrif sobre la Central Atòmica Josep Pla pot llegir-se com una paràbola de les relacions de poder. Dels mecanismes que perverteixen, ara i aquí, el sistema presumptament democràtic que regeix la vida pública. El diàleg entre el periodista Lamban i l'advocat Salesa posa en evidència la xarxa perversa ordida pels "forjadors de mentalitats" i la classe política per edificar colossals estafes col.lectives que beneficien els de sempre. Vells amics des de petits, procedents de família humil, Lamban i Salesa es retroben en el badaloní Pont del Petroli, lloc simbòlic per a tots dos, per fer balanç de les trajectòries respectives, recuperar antigues pugnes, retreure's febleses com punyalades i, sobretot, exorcitzar la seva "mala consciència" ideològica i social.

Com a resposta a la devastadora crisi immobiliària, com a alternativa per sortir de l'atzucac socioeconòmic, Salesa proposa a Lamban que s'aliïn per fer realitat un macroprojecte de futur que tornarà a "il.lusionar" els catalans decebuts i indignats: la construcció d'una fastuosa central atòmica de darrera generació, anomenada —per a més inri— Josep Pla. Acostumat a aquests tripijocs, el polític Salesa vol "teixir complicitats" i "aliances" entre el món financer, el bancari, els governants i les xarxes d'informació per fer viable aquest projecte mastodòntic.

De manera incisiva, cínica i descarnada, el duel dialèctic entre els dos personatges porta a col.lació el desgovern democràtic, les corrupteles del poder, els negocis bruts, els fraus de la memòria, els estralls de l'especulació urbanística, les polítiques de disseny, els paràsits de torn, les engalipades ecològiques, la innocuïtat de la conya... Com a distensió, en l'intermedi de les dues parts simètriques en què s'estructura l'obra, hi apareix el Guardià del Pont del Petroli, personatge mig shakespearià, mig betulià, desferra del passat i veu del poble ras. Si els diàlegs són un punt retòrics i redundants segons la dramatúrgia actual, més minimalista, l'interès de les disquisicions en compensa amb escreix les imperfeccions formals.

En qualitat de badalonins, Jòdar i Juliana reten amb Radiacions el seu homenatge particular a la ciutat natal. Saben molt bé de què parlen quan situen l'acció al bell mig del Pont del Petroli, baluard resistent de la memòria i la vergonya d'antany. O quan rememoren les transformacions radicals viscudes per aquesta faixa marítima que s'estén a tocar de Barcelona. O, encara, quan erigeixen irònicament Badalona en metonímia de la nació. No costaria gaire tampoc d'identificar polítics reals que responen al retrat satíric que fan d'aquesta espècie. El mateix projecte fabulós de construir la gran central econuclear —una nova especulació delirant i embrutidora, com en el franquisme— no deixa de ser una metàfora dels "miratges ideològics" que basteixen determinats partits per fer bullir l'olla nacional.