Soliloqui purgatiu

LA CAÇADORA DE COSSOS

Najat El Hachmi

Columna

239 pàgines. 20,50 euros

No s'ho pensi ningú que les bones novel.les de sexe són en realitat metàfores sobre la solitud i la incomunicació: les novel.les de sexe són novel.les de sexe. El que sí que passa sovint amb les bones novel.les de sexe és que tracten el sexe com el que és: un ingredient substancial, radical i insubstituïble d'una biografia adulta. La caçadora de cossos tracta d'això, però és una novel.la que es regira contra sí mateixa i s'espatlla com a bona novel.la per no atrevir-se a ser la novel.la que la mateixa autora podria escriure, si em permeten una barrabassada tan grossa. Però procuro explicar-ho.

On la novel.la falla —a part d'una immaduresa episòdica o una propensió a la discussió massa banal sobre com som o deixem de ser homes i dones— és precisament en aquells ingredients que volen dotar el personatge d'una feina amb els seus embolics, les tensions laborals a la fàbrica on fa neteja de nit, i la baixa posterior, i l'escriptor al que li fa la neteja els dissabtes i que l'escolta quan ella fa els seus monòlegs autobiogràfics. Perquè el que llegirem serà bàsicament el soliloqui de to marcadament conversacional d'una dona de 30 anys (o que fa 18 anys que té la regla).

Najat El Hachmi fa amb 'La caçadora de cossos' un bon llibre i una novel.la fluixa

El text és valent en l'exploració alliberadora d'una sexualitat socialment tèrbola

La novel.la relata la redempció des del present d'una vida entregada compulsivament a amants que l'han anat duent a la insatisfacció vital malgrat la gratificació potent i instantània del sexe abrupte i fort, amb molt poques mandangues i pres a la valenta: el sexe que satisfà el rau-rau que és "una remor per dins, que comença a l'entrecuix i se't va ficant cap a dins, ben amunt, un batec dels músculs que demanen amb urgència omplir el buit que formen". S'entén perfectament, perquè a l'altra banda ens passa el mateix, naturalment que amb variacions... L'autora ho sap i ho insinua: el final feliç és destrempador, tot i que se sospita des de molt d'hora.

Però aquesta no és la novel.la que jo vull destacar dins de la novel.la, perquè Najat El Hachim (Nador, 1979) és una escriptora perspicaç i insòlitament valenta, malgrat que hagi necessitat la disfressa d'una peripècia novel.litzada per oferir l'anàlisi matisada i a voltes extraordinària de l'experiència del sexe, de la solitud i la insatisfacció. Igual que havia assajat amb la novel.la anterior —l'anàlisi d'una família marroquina instal.lada a Catalunya vista des de la filla, la premiada L'últim patriarca (2008)—, ha tornat a escollir un tema crucial i l'ha agafat no amb les dues mans sinó amb la integritat del cos, tot sencer, com li agrada a la protagonista de fer sexe.

Però encara hi ha una valentia més que té a veure amb l'exploració alliberadora d'una mena de sexualitat socialment compromesa o suposadament tèrbola: la protagonista frueix del sexe quan el sexe recrea violència i dominació i no amaga la complexitat vital del plaer. I ha après que aquest teatre només gratifica quan ni l'home és violent i dominant ni la dona és submisa i dominada: "forcejar com si no volguessis res del que et fan sabent que és exactament el que desitges".

La il.lusió narrativa de ser davant d'una dona valenta que pensa sobre el seu cos i la seva sexualitat no es perd mai del tot, malgrat que la tisora hagués anat molt bé per treure les concessions a alguns tòpics massa tous i previsibles o fins i tot a alguns simbolismes que no tensen la novel.la, sinó que l'allarguen (algunes manies de la neteja, l'obsessió de les formigues). I, alhora, de tant en tant, l'estil brilla amb un encert ben potent, com quan defineix una "carn cabrona" —la que tenim per sota de les costelles— dient que està "feta de filaments plens de nusos, com un diari de totes les coses que sento i no dic, no pronuncio".

I malgrat que en el desenllaç no vull ni pensar-hi, l'actitud ètica, la valentia, la suficiència de la llengua, l'aptitud analítica i la naturalíssima i eficaç explicitud eròtica expliquen que a mi em sembli que Najat El Hachmi hagi fet un bon llibre i una novel.la fluixa i que això és una bona notícia per una escriptora de 30 anys. Perquè convindria quedar-se amb què el llibre és una faula per combatre amb la intel.ligència i la sensibilitat la dependència ètica i la vulnerabilitat vital. I tant se val si la protagonista és una dona o és un home.