De Poe a Valéry

Catalunya és un país encara tan aficionat a les efusions romàntiques en matèria poètica, que ens costa imaginar-nos que la poesia simbolista del segle XIX fos capaç de transformar radicalment els nostres modes d'expressió literària. Aquí van ser escassos els poetes que van parar l'orella al bo i millor de la tradició post-romàntica, i tots ho són del segle XX, cap del XIX: Carner, Riba i Foix en són exemples, encara que a aquest país, tan amant del pretèrit, hi hagin acabat guanyant, malgrat Gabriel Ferrater, les vocacions versaires tirant a sentimentals, i al damunt malgirbades. És un problema de manca de tradició i de traduccions; cap als anys que Baudelaire escrivia la seva obra cabdal, aquí es publicava Lo gayter del Llobregat!

'La poesia catalana no ha estat mai gaire sensible a la poètica del simbolisme'

El cas és que Antoni Marí, que és poeta ell mateix i persona molt lletrada en la tradició poètica del romanticisme ençà, ens ofereix, en una publicació recent, la llarga trajectòria de textos d'estètica de la poesia ?d'Edgar Allan Poe a T.S. Eliot? que assenyalen aquest contemporani stil novo: Matemática tiniebla: Genalogía de la poesía moderna, traduccions de Miguel Casado i Jordi Doce, Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2010. El llibre recull els textos fundacionals d'Edgar Poe quant a aquesta qüestió ?entre ells, "La poètica de la composició"?; de Charles Baudelaire ?comptem-hi tres articles dedicats justament a lloar Poe, el seu predecessor?; de Stéphane Mallarmé ?com a exemple, "La música i les lletres" i "Edgar Poe"?; de Paul Valéry ?per exemple, "Existència del simbolisme"?, i, the last but no the least, T.S. Eliot, que és l'inspirador d'aquest llibre d'avui gràcies als articles "De Poe a Valéry" i "La unitat de la cultura europea".

El llibre està molt ben prologat i editat per Marí, i els textos no podrien haver estat més ben triats i traduïts, incloses les versions de poesia que s'hi presenten de tant en tant, en especial les de Mallarmé: quasi totes les traduccions són noves. El llibre, igualment, no podia resultar més oportú per allò que ja hem dit: a la poesia catalana li costa un esforç suprem ?perquè creu en els continguts sublims, més que en l'eufonia de les paraules? adaptar-se a les noves formes d'expressió poètica que, més enllà de Victor Hugo i de Lamartine, van acabar essent signe de modernitat a tot el continent ?que consti que les altres formes d'entendre la poesia també van perdurar arreu, perquè tant el classicisme com el romanticisme encara ragen: de fet, el romanticisme significa l'última ruptura poètica d'importància a què ha assistit la poesia europea després dels trobadors (o hauria de dir després d'Horaci?), i el mig simbolisme de Baudelaire així ho demostra.

És cert que Poe va fer trampa quan va fer creure tothom que havia escrit "La filosofia de la composició" abans d'escriure el famós poema "The Raven", però també ho és que aquest text va il.luminar tota la tradició poètica entre ell i Eliot, i més i tot, en el sentit d'atorgar a la música, al ritme i la prosòdia la total supremacia en l'art de la poesia, tot això potenciant el sentit d'un poema: va ser com un retorn a la poesia antiga, sempre cantada fins al segle XV ?ai, Gutenberg, quant de bé i quant de mal ens vas fer!?, en què no s'arribava a distingir la paraula del melos, com també expressa la paraula llatina carmen, que és suma de poesia i cançó (i les noies es fan dir "Karma", que és paraula índia!). De vegades la cosa va anar una mica massa lluny (que em perdoni Pere Gimferrer), com ara quan Mallarmé va trobar molt boniques les paraules "aboli" i "chevelure", i les va sembrar a tort i a dret en els poemes: "Per a què serveix, això? ?va escriure? Per jugar".

Sigui com vulgui, a casa nostra resulta especialment rellevant una publicació com aquesta, per les raons que ja s'han adduït. Si "va anar d'un leri-leri | i d'un punt sobre la "i" | que l'amic Lluís Valeri | no es digués Paul Valéry", també va anar de molt poc que els poetes catalans, dels romàntics sempre amants, no acabessin en derroc.