Tots els camins duen a Madrid

ESPANYA, CAPITAL PARÍS

Germà Bel

La Campana

322 pàgines. 19 euros

El debat sobre les infraestructures, un dels més vius en els darrers temps, ja té un best seller. Aquesta setmana ha fet quatre anys des que tot l'empresariat català ?des del president de La Caixa fins al del FC Barcelona? es plantaven per exigir la gestió individualitzada de l'aeroport del Prat. Al capdavant hi havia Germà Bel, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma i autor d'aquest llibre, que obre una nova perspectiva ?com a mínim, la perifèrica? sobre la política d'infraestructures espanyola.

Espanya, capital París (Edicions La Campana) és un títol suggeridor que descriu un país entossudit a dur la contrària a les dinàmiques econòmiques i socials i construir una xarxa d'infraestructures radial, a la francesa. Madrid és el principi i el final, el quilòmetre zero, d'un entramat construït amb la dèria que era imprescindible connectar la capital de l'Estat amb totes les capitals de província. Si des del segle XVI Madrid era el centre administratiu d'Espanya, Felip V va engegar una política de traçats centralitzats.

Madrid ha passat a ser la "capital total": administrativa, política i econòmica

Els mercats han triat traçats transversals, però el govern central fa una xarxa radial

La tesi conductora de Germà Bel és que Madrid s'ha imposat com a "capital total". De capital administrativa a política i, després, a econòmica. I ho ha fet a l'esquena de les necessitats econòmiques. La frase "mercat transversal, Estat radial" és el fil del llibre. Per mantenir-lo tibat, Bel fa un repàs als darrers tres segles i constata que el sector privat, que ha estat gairebé sempre pioner a introduir les infraestructures a Espanya, ha invertit sempre en zones perifèriques, amb una nodrida activitat econòmica. És el cas de la primera línia de tren (Barcelona-Mataró) o les autopistes catalanes. En canvi, el planejament administratiu sempre ha donat prioritat a la xarxa radial. És a dir, quan toca fer servir el diner públic, tot comença i acaba a Madrid.

La visió catalana de Germà Bel, que ha generat una certa polèmica en topar-se amb la visió central, no es construeix a partir d'una lectura apassionada ni esgrimeix només (que també ho fa) arguments polítics o greuges territorials. El relat de Bel es basteix amb arguments econòmics, històrics i socials, i sempre amb el desplegament d'infraestructures de la resta de la Unió Europea com a referència.

Tot i el repàs que fa de la política dels darrers 300 anys, tampoc és un llibre d'història. Per comprovar-ho, n'hi ha prou amb aturar-se als dos generosos capítols dedicats al desplegament del tren d'alta velocitat i als aeroports. Aquí comença el debat de futur: què en farem de la línia d'alta velocitat més gran del món si no és sostenible des d'un punt de vista social i econòmic? I què en farem de grans aeroports sense vols que contribueixin al repte de la internacionalització de l'economia? La diagnosi de Bel és imprescindible si ens creiem que les infraestructures constitueixen la base per la competitivitat a casa nostra.