Retallada per a tots menys Cultura?

Un dels punts del pacte del Tinell que va signar el primer tripartit establia que al 2007 la cultura hauria de suposar el 2% del pressupost global de la Generalitat. L'any passat, va suposar el 0,8%. Ahir mateix, el conseller Ferran Mascarell recuperava l'objectiu inicial per d'aquí a una legislatura i mitja, aproximadament. Sense comentaris.

La cultura és la xocolata del lloro, però és un cacau del que viu molta gent. De fet, el mer anunci que aquest any hi hauria una retallada del 10% ha aixecat totes les alarmes i tant les associacions gremials com entitats de pes com el Consell de les Arts o el Cercle de Cultura reclamen una "excepció cultural", és a dir, que no s'apliqui la retallada als ja minsos diners de la cultura.

Cots: "Més de la meitat de la programació dels centres que depenen d'ajuts està en suspens"

Mascarell: "Aquestes demandes poden fer antipàtica la cultura per la societat"

El debat, de moment, no va més enllà i no es qüestiona la necessitat global d'unes retallades socials que responen a una determinada política econòmica —que no és única, com mostra el pamflet Manifiesto de Economistas Aterrados (Pasos Perdidos)— ni tampoc ningú no ha caigut en la demagògia de recordar que el que es deixarà de recaptar amb la supressió de l'impost de successions als més rics suposarà perdre uns 400 milions d'euros, és a dir, quasi cent milions més del pressupost global de cultura.

En fi, enmig de tot aquesta polèmica s'ha obert un altre debat llargament ajornat i molt pertinent. Tenim una cultura massa subvencionada? S'han de revisar els criteris dels ajuts? Quina ha d'ésser la política cultural que asseguri l'excel.lència? Té sentit la repartidora o s'han de fer apostes per projectes més ambiciosos amb probabilitat de repercussió internacional? Estan ben gestionats els grans equipaments culturals? Les preguntes s'acumulen i les respostes no són fàcils. Sense les ajudes seran molts els creadors que no podran ni intentar demostrar la vàlua que tenen. La cultura és una inversió de risc en què no se'n saben els resultats fins passat un temps, i de deu que reben ajudes generalment només una quarta part acaben fent projectes que arriben a assolir un cert èxit. Però això és difícil de saber a priori... El cas és que ara mateix el sector està dividit entre els que pensen que hi ha d'haver una mobilització general dilluns contra les retallades i els que reclamen més rigor i temen que la societat, maltractada pels retalls en temes delicats com la salut i l'educació, acabi veient la cultura com un cau de privilegiats."El problema és que la retallada se suma a uns pressupostos que ja porten alguns anys escapçats", comenta Guillem Jordi Graells, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. "Encara no sabem exactament quina serà i per això s'ha convocat aquesta concentració per reclamar que, a l'hora de negociar els pressupostos, es tingui en compte el problema i les retallades no s'apliquin de forma lineal. No demanem privilegis sinó que es recordi la precarietat de la cultura".

Graells forma part d'una de les 14 associacions (d'artistes, actors, intèrprets, escenògrafs, fotògrafs, músics, ballarins o il·lustradors) que han encapçalat la convocatòria d'aquesta concentració a què ja s'han adherit una vuitantena d'entitats i associacions, a més d'unes 500 persones a títol personal. "El problema", diu, "és que les retallades afectaran tot el que sigui suport a la creació, i en el camp literari això afecta la Institució de les Lletres Catalanes".

Aquesta entitat, que depèn del departament de Cultura, va atorgar l'any passat 105 subvencions per valor d'1,4 milions d'euros que es reparteixen de manera dispersa entre les grans xifres pel manteniment d'associacions i fundacions (la que dirigeix Graells, 92.000 euros) i les més discretes a escriptors perquè vagin fent la seva obra.

És un exemple extrapolable a moltes altres àrees. Una gran part de la producció, gestió i difusió de la cultura està subvencionada. Des de l'artista emergent a la superproducció cinematogràfica, de l'escriptor més o menys exitós a l'ateneu més discret. I d'aquí l'ensurt.

"Ara mateix, més de la meitat de la programació dels centres que depenen d'ajuts està en suspens perquè ningú s'atreveix a fer despeses ni demanar crèdits sense saber si acabarà tenint la subvenció", comenta Clara Garí, responsable de la dinàmica Nau Côclea de Camallera durant la presentació de la concentració contra la retallada. "Ja de per si treballem amb una situació precària i aquesta retallada i els retards poden deixar a molta gent fora de joc", comentava Toni Cots, coordinador de l'Associació de Professionals de Dansa a Catalunya, que reconeixia la "forta dependència que té la cultura dels pressupostos de la Generalitat".

Els convocants de la concentració són associacions que en general depenen dels ajusts que atorga ara el Consell de les Arts (Conca). Aquest va tenir el 2010 un pressupost de 15,5 milions d'euros, dels que va destinar 10,4 a les ajudes, un milió a les obres del centre d'art del Canòdrom de Meridiana i la resta, a la pròpia estructura. És a dir, al sou dels funcionaris i treballadors inscrits, les despeses de funcionament, el sou (amb categoria mínima de secretari general) del president i dos vicepresidents i les dietes dels vuit consellers.

"El problema és que ara el Conca ha convocat les ajudes, però no resoldrà fins a saber els pressupostos a l'estiu, per la qual cosa no sabem amb què podrem comptar", explica Cots.

Mascarell va donar ahir una conferència a Tribuna Ateneu —on no va avançar gaire cosa més del que digué al Parlament, llevat de l'anunci de creació de dos grups de treball per estudiar el futur dels fons fotogràfics i els fons d'art privats, a més de la posada en marxa d'un pla estratègic a llarg termini— i es va centrar a reclamar més perspectiva de futur. "No em preocupa la retallada ara del 10% si sabem el que volem ser el 2020", digué. "Tenim un dèficit d'horitzó" i això, malgrat les esperances, "el Conca no ho ha resolt, no tant per la seva culpa sinó perquè va néixer amb un plantejament una mica ambigu". Després, explicava que no entenia aquesta manca de definició de l'organisme.

L'Institut d'Indústries Culturals (ICIC), que mou un pressupost que multiplica quasi per cinc el del Conca i es dedica a les àrees industrials com el cinema, la música o el sector editorial, "ja s'ha reunit amb els afectats explicant-li l'abast de la retallada perquè sàpiguen aproximadament amb què poden comptar", explica. "La retallada en principi és del 10%, però no serà igual a tots els àmbits. En alguns serà del 15 o del 20% i amb d'altres, menys. Estem mirant que afecti més l'estructura que no pas la producció d'activitat i les ajudes, això és el que hem demanat que gestionin els diferents equipaments i organismes". Una altra cosa és que, per decret, en el pressupost prorrogat no es pot fer servir més del 30% del previst fins que s'aprovi el nou, a principis d'estiu. "El Conca tindrà una retallada, segurament, d'entre un 15 i un 20% i el poden distribuir com vulguin. Ara tenen ja uns cinc milions, n'han de destinar una part a pagar els sous, però queden uns dos milions que ja estan disponibles i després saben que tindran la resta", indicava Xavier Solà, secretari general de Cultura.

Des del Conca, que s'ha adherit a la concentració antiretallades, prefereixen esperar que s'aprovi el nou pressupost. "Hem convocat la majoria d'ajudes, però com que tenim el termini legal de sis mesos no ho resoldrem fins a l'estiu, quan ja estigui tot clar", comentava una portaveu. "El que sí que es farà és reduir estructura, bàsicament no renovant el contracte als sis o vuit treballadors eventuals i redistribuint algunes partides, com la que teníem pel Canòdrom i la futura seu de l'organisme, per mantenir al màxim les ajudes".

Des de la plataforma No retalleu la cultura no volen personalitzar amb el conseller i ahir remarcaven que la seva demanda "és a tot el Govern". De fet, han enviat cartes personalitzades al president Artur Mas, al conseller d'Economia Andreu Mas-Colell i a Mascarell. "El que jo els diria és que es tracta de sumar i de pensar a mig termini", explica el conseller, que insistí que "a uns els toca concentrar-se i a d'altres, gestionar". El conseller es queixa que no li han deixat ni els cent dies i reconeix que les retallades no li agraden, "però no queda un altre remei".

No hi veu sortida i, al temps que, clarament incòmode, va deixar "per d'aquí un dies" la contestació a l'oferta de l'alcalde Jordi Hereu d'avançar-li part dels diners de les retallades, tampoc troba adequat ara reclamar l'excepció cultural com proposava el manifest fet públic fa uns dies pel Cercle de Cultura. "Ho he defensat en molts articles i estic bàsicament d'acord amb el seu manifest, però necessita una convicció d'ànim de la col·lectivitat que ara no la veig. L'excepció, com a tesi de fons, la defenso, però entrar en una pugna ara en relació amb d'altres sector de l'estat del benestar, vigilem. Quan hi ha retallades a sanitat o educació, potser que la cultura amb aquestes demandes es faci antipàtica a la societat. Som en un moment d'excepcionalitat", diu Mascarell.

Això apareix també en alguns dels comentaris a internet sobre la concentració, preocupats per l'efecte boomerang que pot provocar de cara als creadors, i a algun manifest outsider, com el de Debatarts, associació que alertava que la convocatòria era massa genèrica i proposava que abans s'havia de redreçar la "perversa gestió de recursos". Al debat posterior a la conferència de Mascarell, Lluís Cabrera, de Tallers de Músics, també va insistir en aquest sentit. "El 70% dels ajuts fa anys que van al mateix 30% de creador i molts joves demanen pas", digué Cabrera. "No és tant així", respongué Mascarell, conscient que un dels problemes greus que patim és la manca d'indicadors culturals fiables per esbrinar exactament què passa amb el sector. "El que sí que és cert", reconeix, "és que fa anys que hi ha gent instal.lada en les mateixes premisses".