Agné

Raül Agné ha demanat que no li tornin a preguntar sobre la decisió d'abandonar la sala de premsa del SD Huesca quan no li van deixar respondre una pregunta en català després d'atendre els periodistes en castellà. L'entrenador del Girona FC, nascut a Mequinensa, no vol ser utilitzat, recorda que se sent tan aragonès com la gent d'Osca i reitera que ho tornaria a fer: "Només demano que es mantingui el respecte i que no s'oblidi que a l'Estat espanyol hi ha quatre llengües oficials".

La seva actuació ha estat tan impecable que només faltaria que no se li fes cas. El que convé ara és utilitzar el seu exemple, i això vol dir que s'ha de poder preguntar en català, com es fa en italià o anglès sense que passi res, i estaria bé que els entrenadors contestessin també en el mateix idioma.

Actituds individuals com la d'Agné necessiten ser avalades per les institucions. A Guardiola, reconegut políglota, se li pot preguntar en català no només perquè ho vol, i tots els periodistes ho assumeixen en tant que és un entrenador famós, sinó també perquè així ho disposa el protocol del FC Barcelona. Abans de cada conferència, independentment d'on es faci, l'entitat blaugrana fa saber que l'entrenador atendrà també un torn de preguntes en català. I tothom s'hi ha acostumat; no calen entrevistes d'amagat ni pactades.

Just al contrari del que passa al Barça des de l'arribada de Guardiola, Agné s'ha quedat sol. Ha estat més comentada l'acusació del Huesca cap al tècnic català que la defensa del Girona, inexistent. No n'hi ha prou amb la determinació personal per combatre la intolerància i demanar sentit comú, sinó que es fa necessari una declaració d'intencions dels clubs catalans i de la seva federació; i si convé, que el cap de premsa en faci la traducció. L'exemple és Agné; el mètode, Guardiola.