"Cantar malament és moda"

Beth Rodergas (Súria, 1981) va de bòlit. No té mànager, més enllà d'una agència que li gestiona les peticions de contractació, i el seu iPhone no para de vibrar durant l'entrevista. Acaba de publicar el tercer disc, potser el que és més seu. Tant és així que ha escrit sis de les dotze cançons de Segueix-me el fil (Música Global), tot i que admet que toca "molt poquet" el piano i la guitarra. Es confessa fan de Jaume Pla de Mazoni i de Marc Parrot, a qui va demanar dues cançons per al seu àlbum Cap d'any i Color rosa, respectivament. La Beth, que es reconeix "obsessiva i despistada", va de cara, avança que és "una mica innocent" tot i que dispara sense miraments. Tot parlant del moment de la música en català ?que creu que "és tan bo" que l'ha animat a fer un disc en la seva llengua?, indica que "ara és un moment de bandes, sobretot de pop". Cap problema, tot i que està una mica mosca perquè les veus femenines no són gaire moda. És més, llança una crítica sobre l'escena musical actual: "Reivindico una bona veu, fan falta més bones veus, siguin d'home o de dona. És moda cantar malament o xiuxiuejar". Ella no es posa pas d'exemple i rebutja comparacions amb Natalie Imbruglia o la seva ídol Ani Difranco. La Beth creu que hi ha veus femenines a Catalunya que s'han de seguir amb atenció i en dóna noms: Bikimel i Maika Makovski. Sap de què parla, són dues de les veus més personals i sofisticades del panorama català.

I Eurovisió? I Operación Triunfo? Doncs sí, com era d'esperar respon que està "cansada" que li recordin "episodis de fa nou anys". És com si l'impedissin madurar, però de tota manera reconeix que "si no fos pel concurs, no hauria tingut algunes oportunitats que he tingut". Això sí, ara està "agraïda" perquè "la fama ha minvat" i la seva vida és "més còmoda". Recorda que el més polèmic d'aquell concurs televisiu va ser que "parlàvem en català amb la família per telèfon". No li fa gràcia comentar gaire aquest període, però no en rebutja les preguntes i admet que es va veure enmig d'un circ en el qual no volia entrar: "Sí, se'm va voler polititzar", apunta. "Sóc ingènua, tan de bo en sabés, de política", assegura tot volent-se desmarcar de les etiquetes que li han volgut posar. Això sí, la cosa l'interessa ?"vaig votar en les darreres eleccions", reconeix? i creu que "potser els artistes ens hauríem de mullar més", però no va més enllà.

Sobre la preferència lingüística dels discos, la Beth apunta: "Faig el que em dóna la gana, vull fer un altre disc en català i també tinc ganes de fer-ne un en castellà". També creu que la "moda" actual de la música en català no és efímera i que produeix i produirà una certa pedrera. La Beth no se sent paradigma de res, sembla lluny del divisme d'altres solistes i està més pendent de fer manualitats ?fa ganxet, gorros i collarets? que de buscar notorietat. No és que s'amagui, però revela que es troba "en un moment en què la fama és més tranquil.la".

L'àlbum Segueix-me el fil acompanya l'evolució estilística de la cantant del Bages; bàsicament acústic. "Com més despullades, més m'agraden les cançons", sosté, coneixedora dels seus pros i contres. Entén que "potser es pot dir que és un registre simple", però recorda que la chanson està en voga i exposa que "ara moltes coses minoritàries estan tenint molta sortida, una altra mostra de com ha canviat el mercat".

Divendres passat, en el marc del Festival del Mil.lenni, va actuar amb els Gossos, amics de fa temps, al Palau de la Música on va tenir un bon feedback. Li agrada provar coses noves. Pel seu perfil, sembla que no encaixa en els cartells dels festivals. "I és una llàstima, m'encanta el PopArb", insinua, tot deixant-se estimar. No descarta res, ni tornar a fer teatre aviat ?ha acabat fa poc amb L'illa dels Monzons? ni tampoc fer musicals, però amb condicions: "M'hi posaria si me'n proposessin un que m'agradés".