Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

L'ITE, els cotxes i les cases

El Decret d'inspecció tècnica d'edificis d'habitatges (una mena d'ITV per als habitatges), elaborat per la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat, s'aplicarà a partir del 26 de febrer. El decret preveu fer una revisió dels habitatges de més de 45 anys de manera progressiva. Així, seran objecte d'aquest decret tots els habitatges del país, començant pels més antics —fins al 1931—, que s'hauran d'haver revisat abans de la fi del 2012. El decret implica diverses coses i no és possible en quatre ratlles abordar-les totes, però sí que ho és fer una petita reflexió sobre com pot afectar els anys vinents l'arquitectura residencial que hem conegut fins ara, si no es matisa.

L'aplicació i la interpretació del decret, per part d'una inspecció poc afinada i inspirada per la normativa vigent (l'anomenat Codi Tècnic), poden fer que les finestres de fusta i les persianes de l'Eixample de Barcelona, per exemple, se substitueixin per fusteries de PVC i d'alumini dotades de gomes i juntes que procuren una estanquitat anormal en un habitatge, i perfectament justificada en un submarí o en un cotxe. L'estanquitat com a virtut és, al meu entendre, una d'aquestes perversions tècniques pròpies dels que, incapaços d'entendre que allò que és bo per a un cotxe no ho és necessàriament per a un habitatge. La perversió de l'actual normativa vigent rau en el fet que, d'una banda, ha fet de l'estanquitat una obsessió que ha de compensar de manera absurda introduint als nous habitatges sistemes mecànics de ventilació forçada permanentment connectats amb l'exterior (una hipocresia més de la sostenibilitat comercial), per tal de fer les renovacions d'aire que no són capaces de fer les fusteries hermètiques de manera natural.

El decret és discutible perquè encara no s'ha madurat la manera d'intervenir sobre els habitatges de més de 80 anys (que són, per exemple, majoritaris a l'Eixample barceloní), de vegades no n'hi ha prou amb fer un diagnòstic encertat si no es té clar el procediment amb el qual actuarem. La idea que els edificis d'habitatges siguin observats no és dolenta, si aquesta observació du a evitar problemes d'estabilitat que suposin risc per a les persones. Algunes altres deficiències, com ara goteres o humitats, ja les observen els llogaters de manera automàtica ja que són problemes prou evidents i ningú no es pot negar a admetre que s'han de reparar; potser ara el decret ho farà obligatori i inexcusable. El problema rau en la manera en què aquesta inspecció tècnica aplicarà el concepte d'eficiència energètica i com l'interpretarà. Pretendre posar al dia tècnicament aquests habitatges seria un error. En primer lloc, perquè suposa una confiança en la tècnica actual absoluta, quan és més que discutible. Sovint es parla de la tècnica com un fet indiscutible i objectiu, quan en realitat és un problema cultural i interpretable (les seves bases de càlcul són opinables). La casa és un fet cultural —la suma de les nostres cases és un exponent de la nostra cultura—, també és un dret —és cert—, però no és una qüestió tècnica exclusivament. La tècnica sol utilitzar el parany que són les coses les que s'han d'acoblar a les nostres necessitats, per això les hem de posar tècnicament al dia. Sóc del parer que som nosaltres els que ens hem d'acoblar una mica a la casa, per això la dimensió cultural del problema és important. Deixar aquesta mena de coses a "inspectors" no em sembla una bona solució. Le Corbusier deia que la casa era "une machine à habiter", però, de fet, sempre ho hem traduït de manera interessada com "una màquina per viure-hi", en realitat la traducció també permet —i és més exacta—: una màquina per viure-la. Aquesta forma porta implícita no només possessió, sinó també acoblament del qui la fa servir.

Abans apuntàvem que no es pot comparar la casa amb els cotxes, i voler per a la casa, per exemple, l'estanquitat d'un cotxe, però, en canvi, curiosament, és en els cotxes on podem trobar solucions per saber com intervenir sobre el parc d'habitatges existent: quan els cotxes tenen més de 30 o 40 anys es poden matricular amb la placa "H" i no tenen perquè complir la normativa vigent com la resta del parc automobilístic. No poden fer un esforç i pensar en una cosa semblant per als habitatges antics? Potser si aquesta mena d'habitatges depenguessin també de Cultura i no només de Medi Ambient ho veuríem d'una altra manera. Hauríem d'evitar que els únics que estiguin contents de veritat amb el nou decret siguin els fabricants de fusteries d'alumini i de PVC. Per ells, és un bon regal de Reis.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 6 de enero de 2011

Más información

  • ARQUITECTURA