Catalunya s'ha tornat laica

Quan aquest cap de setmana, el Papa Benet XVI aterri a Catalunya estarà trepitjant un dels territoris més laics del món. Diversos estudis sociològics descriuen Catalunya com una de les zones del món on la pràctica religiosa és més baixa. Representants dels diversos corrents ideològics del catolicisme català coincideixen a reconèixer la debacle, tot i que difereixen a l'hora d'analitzar-ne els perquès.

Un dels últims estudis, del professor de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, Jordi Serrano, es va publicar a principis d'aquest any amb el títol Catalunya ha deixat de ser catòlica? El percentatge de catalans que es declaren catòlics, segons aquest assaig, ha passat del 33,8 al 18% en els darrers 30 anys. Tot i que el retrocés del cristianisme afecta tot Espanya i el conjunt d'Europa, la laïcitat a Catalunya està entre 10 i 15 punts per damunt de la mitjana espanyola. Els no creients han passat del 2% al 19,7% a Espanya, mentre que a Catalunya s'eleva al 29,1%. A més, els matrimonis civils han passat del 9,7% el 1983 al 6,2% el 2006.

Les estadístiques reflecteixen una debacle del catolicisme entre la població catalana

La laïcitat a Catalunya és entre 10 i 15 punts més gran que a la resta d'Espanya

Creixen els col.lectius més conservadors i baixen els propers a la Teologia de l'Alliberament

El Gabinet d'Informació de l'Església Catalana (GIEC) no té estadístiques pròpies que reflecteixin l'evolució de la catolicitat i les dades es limiten al cens de catòlics per bisbats recollit a l'Anuari Pontifici del 2010. Segons aquestes dades, el nombre de catòlics supera el 90% de la població. Si s'hi sumen les deu diòcesis catalanes són gairebé set milions de persones. Una xifra que contrasta amb el fet que a tot Espanya van ser només nou milions de persones les que el 2009 van posar la X a la casella de la declaració de la renda a favor de l'Església, segons càlculs de la Conferència Episcopal Espanyola, que ingressà per aquest concepte 252 milions d'euros.

Són xifres qüestionades pels membres de l'activa plataforma per la laïcitat. El seu portaveu, Albert Riba, denuncia que l'Església no permet donar-se de baixa a la llista de batejats, cosa que segons la seva opinió és antidemocràtic i fa que la xifra de catòlics es mantingui artificialment. "Això no passa en cap altra associació: ningú no et pot mantenir en les seves llistes per força", afirma. Riba es mostra especialment molest perquè el Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Església en la negativa de respondre a l'exigència dels apòstates.

En un altre àmbit, José Antonio Carmona, excapellà, professor de Sagraments, i assessor teològic de Moceop (Movimiento pro Celibato Opcional) reconeix que, tot i que l'Església no proporciona dades oficials, aproximadament una quarta part dels capellans catalans s'ha secularitzat durant l'etapa democràtica.

En aquests moments hi ha 116 seminaristes a les diòcesis catalanes. El curs passat eren 98, i el 2009 van ser ordenats 11 nous sacerdots. A Montserrat, hi ha 60 novicis repartits entre els quatre centres que la comunitat té a Catalunya. Cada any n'ingressen un o dos més, segons el responsable de comunicació del monestir, Óscar Bardají, que explica que l'abat està relativament satisfet perquè, tot i que sigui de mica en mica, significa que la comunitat continua viva.

Tere Iribarren, professora i membre de Cristianisme i Justícia, organització catòlica fundada pels jesuïtes, constata "una baixada en la religiositat a Catalunya, com planteja l'estudi de Jordi Serrano", però matisa que les xifres no ho mesuren tot, no mesuren per exemple "la intensitat de la fe". "Els pocs que queden són creients convençuts en el Déu que ens mostra Jesús", manté. "Crec —afegeix— que continua sent viva l'experiència del misteri acollidor que ens sobrepassa i que alguns anomenem Déu. I això no es pot recollir en enquestes". Tot i així, admet que "la religiositat va de baixada". "Evidentment". Però considera equivocat identificar la pràctica religiosa exclusivament amb el fet d'anar o no a missa. "Quan els pares d'alumnes em deien 'és que el meu fill no practica', no sé si per consol o perquè ho crec, els demanava què és el que no practica? La bondat, l'amor, el compromís?". I conclou que això tampoc se sol demanar a les enquestes.

Per Luis Seguí, membre de Comunió i Alliberament, moviment de l'Església de línia conservadora, i director de la Fundació Educativa catòlica La Trama, "la situació de crisi de la fe cristiana a Catalunya és claríssima". I ell sí, remet a les dades: "el descens de la pràctica religiosa, la manca de vocacions en la majoria de congregacions, el tancament de col·legis catòlics o la cessió en altres entitats, la baixada de comunions i confirmacions...".

És aquesta la realitat. I darrere d'aquesta, l'anàlisi. "Es dóna la culpa amb facilitat al progressisme o al nacionalisme, que sens dubte hi tenen un paper. Però si el nacionalisme ha ocupat el lloc de la religió és perquè aquell espai havia quedat buit prèviament. També se sol dir amb simplisme que les coses no estan tan malament, que els que ara practiquen són més purs, que encara hi ha molts joves al voltant de l'Església. Però la realitat s'imposa".

Segons el seu diagnòstic, les causes de la debacle de la religiositat a Catalunya es deu al fet que moltes institucions de l'Església "han deixat d'educar en la fe". "Això —explica— és especialment visible en els col·legis i àmbits que van tenir un èxit aparent en la dècada dels 70 i que avui decauen. La qüestió és educativa. S'ha reduït el cristianisme a un moralisme abstracte: normes, normes i més normes. O a un sentimentalisme de boys scouts i guitarra. És fàcil entendre que els joves, quan passen dels 13 anys, s'aparten de l'Església". Segons Seguí, fa falta una autocrítica. Però, en lloc d'això, "es prefereix culpar els altres".

Malgrat la crisi general del catolicisme, aquests nous moviments religiosos de caire conservador en la línia de Comunió i Alliberament, semblen estar emergint mentre que els que estan vinculats a la Teologia de l'Alliberament estan en retrocés. És una opinió generalitzada. "Nosaltres som un grup petit, però que creix. Els col·legis de l'Opus augmenten i els neocatecumenals tenen molts joves", afirma.

L'explicació, segons Seguí, és que "el que caracteritza aquests moviments mal dits conservadors és la frescor del cristianisme que viuen, que es basa en què la fe és la resposta al desig de felicitat de l'home". Pel que fa a la teologia d'alliberament entén que "modifica coses substancials". "Neix en un moment concret i fa servir una dialèctica dels anys seixanta que s'ha de superar: tots som obrers".

El jesuïta Francesc Xammar, secretari internacional dels comités Óscar Romero no ho veu així. Admet que la teologia de l'alliberament està en retrocés, però ho atribueix en bona mesura a "la manca de suport per part de la jerarquia". "No tant del Papa com de les diverses conferències episcopals, entre les quals l'espanyola", aclareix. A més, Xammar assenyala que la teologia de l'alliberament mai no ha pretès ser majoritària: "la seva vocació és profètica".

En la seva anàlisi, Xammar coincideix amb els representants dels altres corrents respecte de l'augment de la laïcitat a Catalunya. "És una de les zones més laiques i fredes del món, fins i tot més que França o Anglaterra", afirma. No obstant això, afegeix que es comença a percebre un deler de transcendència en la població: "És normal que quan l'ésser humà es troba amb el buit intenti bussejar en la seva consciència a la recerca d'alguna cosa valuosa", opina.

A l'Església oficial, embrancada aquests dies en l'organització de la visita del Papa a Barcelona per consagrar el temple de la Sagrada Família, no sembla preocupar-li gaire el que diuen les estadístiques. El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, afirma que desconeix l'estudi de Jordi Serrano i, per tant, va declinar valorar-ne els resultats. "El que em pertoca és anar a visitar les parròquies", va manifestar.

D'altra banda, Aurelio Ortín, director del Gabinet d'Informació de l'Església catalana, declara: "Ens pot doldre que no es rebin tant els sagraments, però Déu ens deixa lliures. L'Església ha anat transmetent el seu missatge i qui ho ha volgut acceptar ho ha acceptat, i qui no, doncs no. Ha estat sempre així".