"No és possible que un espanyol pugui fer manga"

José Andrés Santiago (Santiago de Compostela, 1981), doctor en Belles Arts, pertany i treballa amb el grup d'investigació I+D dx5 - digital & graphic art research, de la Universitat de Vigo, amb el que ha publicat La Viñeta Japonesa. Del Cuadro Flotante al Tebeo Manga.

Pregunta. Com és que hi ha un equip d'estudi del manga a la Universitat de Vigo?

Resposta. Al departament de Belles Arts estàvem molt interessats en el món japonès. I tot va començar per l'interès en el paper. El 2006 vam fer un projecte de dibuix en plòter amb l'empresa Epson. D'aquí en va sorgir un viatge al Japó on ens vam enamorar del país i de la seva cultura. Des del tipus de paper fins a l'art que es posava al damunt.

P. Com neix aquest llibre enciclopèdic sobre el manga?

R. Vaig presentar una tesi doctoral al juny, i n'hem fet una adaptació per al gran públic, però mantenint el rigor universitari. Hem aprofitat la investigació. Potser a primera vista pot semblar que el llibre tracta de manera convencional els gèneres, però no és així. Es veurà que fem entrar en joc elements com la socioeconomia. També hi ha una mica d'antropologia, de moda, d'història...

P. Com descriuria l'evolució del manga a Espanya?

R. L'evolució de les darreres tres dècades al manga és el tema central del llibre. També hi ha un capítol per a l'anime. Potser podem dir que Catalunya és com un paradís. És un territori privilegiat, amb grans editorials, a prop de França, pionera a Espanya de moltes coses.

P. Pionera en què?

R. En rebre molt manga i anime.

P. I quina és la situació actual?

R. L'anime és un vehicle molt poderós per a la historieta japonesa. De fet, avui dia, amb els nous mecanismes de distribució, bàsicament les baixades d'internet, és molt fàcil arribar a les sèries.

P. Però si hi ha tant material, serà difícil saber quin val la pena...

R. Té molta força l'opinió del boca-orella, la recomanació entre aficionats. Ara hi ha una gran cura en les editorials a l'hora de pujar extractes de manga a internet per cridar l'atenció. Algunes editorials grans compren alguns aficionats i blocaires per desenvolupar lateralment la promoció de novetats, dirigint-ne les opinions.

P. Podem dir que existeix un manga amb denominació d'origen espanyol?

R. Aquest tema és complicat. El manga, en essència, és el còmic que es fa al Japó, i prou. Però aquesta paraula ha transcendit com a terme. Fora del Japó, té un altre significat.

P. Però, hi ha manga espanyol?

R. He de dir que la qüestió estètica és espinosa. Molt manga que arriba a Espanya és shôjo (dedicat a noies adolescents) i shônen (dirigit a nois adolescents). I aquests són els gèneres que ens marquen els arquetips. Però si bussegem una mica en aquests mateixos gèneres, veurem que hi ha diversos estils. De fet, gairebé l'única cosa que tenen en comú aquests estils és que són en blanc i negre. Què tenen els ulls grans i el pèl punxegut? No, això també es pot trobar en Disney. Una altra cosa és que vulguem fer un reduccionisme així. Llavors sí, que hi ha manga espanyol.

P. Però, sí o no?

R. Qualsevol es pot adonar que la manera de narrar dels EUA o Europa no és com la japonesa, com passa amb el cinema. No és possible, és molt difícil, que algú nascut a Espanya pugui aconseguir la cadència asiàtica. La densitat d'informació de cada vinyeta és diferent.

P. I per què té mala fama el manga?

R. En el llibre es diu que una manera del món del manga per reivindicar-se seria superar la violència gratuïta o la misogínia que sovint se li atribueix. La societat japonesa és radicalment diferent. Per exemple, amb la nuesa. No hi ha cap problema a estar nu en un bany públic, però l'exhibició d'aquest nu és fins i tot punible. Aquí és una mica al revés.

P. No deu ser aquest l'únic problema.

R. El que és un problema és associar el manga amb el públic infantil. El manga té moltíssims gèneres, comprèn tots els gèneres i totes les edats. Fins i tot hi ha publicacions destinades al públic gai.

P. Per què el manga sembla que està millor vist fora del Japó?

R. Perquè està tan massificat al Japó que no es pot tractar com a art com a Europa.

P. En aquest Saló es comptarà amb originals d'Hino, com és el terror japonès?

R. Un altre tema complicat. Els japonesos són molt supersticiosos. Es nota en la seva aproximació al terror. Tenen un ampli ventall de fantasmes i monstres. Cal tenir en compte que el manga rivalitza amb la literatura. També és veritat que és complicat passar por amb una novel·la de vampirs, i amb un manga de vampirs, també ho és. No és el format, és la història.