Torna a girar

Ja giren. Les aspes del petit molí que defineixen el music hall més emblemàtic de Barcelona feien voltes ahir amb una parsimònia esperançadora. Ja està, tretze anys després que tanqués les portes, El Molino torna a estar en marxa. Aquest petit molí és quasi bé l'únic que queda del vell edifici ja que la renovació arquitectònica ha estat radical, però l'esperit sembla que es manté. Dilluns hi haurà la inauguració oficial amb un espectacle del qual tot són secrets. Però, pel que ha transcendit, és clar que hi haurà el de sempre (ball, música, erotisme, humor, màgia...), però passat pel sedàs del segle XXI. El responsable artístic és Josep Maria Portavella, director i actor del grup de teatre The Chanclettes, cosa que ja dóna algunes pistes... I, de les activitats futures, només s'ha anunciat que els dimarts, a partir del novembre, hi haurà flamenc amb direcció artística de Mayte Martin. Tot un luxe. L'expectativa és gran, però no tant com l'alegria dels veïns i ciutadans per haver recuperat aquest teatre que està en l'imaginari barceloní des de fa més de cent anys.

El més destacat de l'arquitectura són dos "telons" que marquen l'estructura de la sala

L'interiorisme, en negre i vermell, deixa tot el protagonisme a la decoració lumínica

L'espectacle inaugural, secret, el dirigeix el responsable del grup The Chanclettes

El primer que sorprèn en entrar a la sala és que petita que és. Ja ho era abans, però el record l'havia feta més ampla, més espaiosa. Tanmateix, hi caben unes 250 persones i serà, com era, un cafè-concert, amb tauletes a la planta baixa i, als dos amfiteatres de dalt, cadires amb barra de paret. L'escenari és petitó (6,30 metres d'amplada, una mica més que abans), però té una boca més gran que s'eleva o queda a nivell de terra en funció de les necessitats. En aquest punt cal dir que Àngel Llobet, responsable del management del projecte, ressalta que "té el millor equipament tècnic de la ciutat". Per Josep Bohigas, cap visible de l'equip BOPBAA encarregat de l'arquitectura, la decisió principal del projecte va ser no créixer a la façana principal, que s'ha mantingut ?amb un alt sobrecost? com estava i reculant la façana del nou edifici permetent crear així una gran terrassa amb vistes sobre el Paral.lel i, també, a la sala. El nou edifici creix cap a baix (amb un subsòl per situar-hi la cuina) i cap a dalt, ja que on abans hi havia tres plantes ara n'hi ha vuit (l'altura tipus dels edificis de l'avinguda) que tenen diferents mides i funcions: les dos de l'amfiteatre, una sala polivalent, una preciosa sala d'assaig amb grades i vistes a la ciutat, un bar que dóna a la terrassa que funcionarà com a club per als "amics de El Molino", i dues plantes tècniques.

La sala és molt alta, 30 metres, i el més espectacular és la gran llengua vermella i burlesca que puja des de la boca de l'escenari cap amunt i s'ajunta amb la segona façana, on s'hi ha situat una gran pantalla de leds que permetrà tot tipus de filigranes lluminoses i audiovisuals. "Són com dos telons que es troben a dalt de tot i que defineixen l'espai", explica Bohigas.

L'interiorisme, a càrrec de Fernando Salas, es basa per complet en la llum. Tot el conjunt és d'un estricte negre i vermell amb l'única excepció de l'elegant marc daurat de l'escenari. Per Salas, el kitsh anterior, que potser alguns enyoraran, "avui seria anacrònic tant en el pla estètic com en el de narrativa. Però no hem optat per fer grans gestos decoratius sinó deixar que tot ho faci la llum. Els colors i les formes les donarà la il.luminació, que és qui marcarà l'espai". L'únic lloc on hi ha fantasia és en el club de la part superior, amb referències a les lluentors del music hall i a la paret homenatge a Christa Leem o Carmen Amaya.

Però si la reforma arquitectònica ?de fet, nova construcció? de El Molino és el que més crida l'atenció, i en un primer moment el que atreurà la curiositat de tothom, l'apartat artístic continua sent la gran incògnita. Contràriament al que va ocórrer amb l'Arteria ?on l'espectacle inaugural (La nit de Sant Joan) era una recuperació que a més abans havia estat de gira; de sorpresa, cap ni una? amb Made in Paral.lel està passant el contrari. Quasi bé no se'n sap res. Ahir finalment se'n va conèixer, això sí, l'equip artístic on hi ha noms joves però amb experiència sobre l'escenari.

El responsable principal és Josep Maria Portavella, actor i director del grup The Chanclettes, del que fou fundador ja fa més de 15 anys. És de suposar que l'estil desenfadat, petardo i molts cops políticament incorrecte d'aquesta formació es destil.larà d'alguna manera a l'espectacle inaugural. Hi participaran una vintena de persones, entre músics i artistes. Hi haurà també la presència d'alguna estrella del vell Molino, trencadors números del millor cabaret internacional i, sobretot, la presència d'artistes locals molt i gens coneguts ja que una de les premisses és donar a conèixer nous valors. La direcció coreogràfica l'ha assumit Roberto G. Alonso ?que ha col.laborat amb dramaturgs com Xavier Albertí o Josep Costa a més de la mateixa companyia Chanclettes?, i la direcció musical és a càrrec de Xavier Torras, amb experiència en la direcció i les composicions per a musicals. "Farem un recorregut emocional, a voltes frívol, de la història i versionarem, també, alguns dels temes que es van fer famosos entre aquestes parets", diu Torras. També avança pistes l'encarregada del vestuari, Maria Araujo: "Les plomes són moda", explica.

L'espectacle inaugural no només explicarà una història, sinó que també servirà per explicar les línies de la programació del nou Molino. Els dilluns seran d'autor, i amb l'assessorament d'Enric Majó, es convidaran artistes a exposar els seus treballs, possiblement en format monòlegs. Els dimarts, en canvi, la cantaora Mayte Martin serà l'encarregada de proposar les actuacions. "Hi haurà el que a mi m'agradaria veure dalt d'un escenari, partiré del flamenc però a poc a poc introduiré altres tipus de música", avança Martín. I, de dimecres a diumenge, diversos passis de l'espectacle inaugural, que serà a la sala fins al mes de gener.

L'alcalde Jordi Hereu no es va perdre la presentació. "No hi havia vingut mai però havia vist reportatges", deia ahir. "Intueixo que serà una bomba cultural".