"La inauguració pesa massa"
Comença a haver-hi perles, i diverses perles formen un bonic collaret". La frase sobre el Grec no és del director, Ricardo Szwarcer, sinó de l'actor Mingo Ràfols, acabat de sortir de la presentació de Almuerzo en casa de los Wittgenstein, que s'estrena dissabte al Romea. Szwarcer (Buenos Aires, 1948), que rep al seu despatx al mateix Palau de la Virreina on s'ha presentat la peça de Bernhard, observa també amb molta satisfacció la marxa del festival, que s'endinsa en la quarta setmana amb alguns èxits ja notables a la butxaca i diverses bales a la recambra. Però abans d'entrar en matèria i com era de veure, toca bronca.
El director està molest i dolgut per les crítiques a l'espectacle d'inauguració, aquell Prometeu que va resultar força apagat. Visiblement empipat, Szwarcer llança de manera efectista sobre la taula una llista dels espectacles d'obertura des de 1976. "Puntua, a veure a quants els poses un deu", diu amb un to eixut. A primer cop d'ull em semblen excel.lents una dotzena, entre els quals la inauguració del 2007 amb Sacred Monsters que ell mateix va programar. Però Szwarcer no s'atura. Manté que Prometeu era un bon espectacle i fins i tot considera que al públic en general li va agradar i atribueix la impressió de fracàs als qui escrivim negativament sobre la inauguració (com diria Shakespeare, "it is never good to bring bad news"). Deplora el director que aquí "hi ha instal.lats culturalment els judicis absoluts sense matisos, la desqualificació i el sarcasme amb intenció de ferir".
La propera edició tindrà un 25% menys de pressupost i la convidada serà França
'El festival va molt bé de públic, la tendència és molt bona'
Dit això, i una mica més relaxat, reflexiona sobre el pes excessiu que té la inauguració al Grec, cosa que, recalca, no passa en cap altre festival. Aquesta expectació provoca una "sobreexigència" i que tenir èxit en l'obertura sigui "una missió impossible". Tornaria a programar Prometeu a la inauguració? "Bé, no, vista l'acollida de la crítica, no tinc vocació de contradir, però continuo pensant que era un espectacle adequat".
Arribats a aquest punt, parlem de coses bones. "Sí, n'estan sortint algunes, anem per molt bon camí, Delicades, Coses que dèiem avui, amb les entrades ja esgotades, Questi fantasmi, Nô... el festival va bé de públic i, en general, de crítica, la tendència és molt bona, la sensació molt positiva, si segueix així serà la millor edició de les quatre que fa que hi estic al capdavant". Per què està funcionant bé? "Perquè agrada el programa", resol Szwarcer. "S'ha especulat molt amb la manera que afecta la crisi al consum cultural, però el tema principal és que els espectacles agraden i això és el que està passant, malgrat algunes reticències prèvies amb el cicle japonès". El director assenyala tres "desafiaments" del festival (a part de no resultar golejat pel Mundial de futbol), tres grans apostes de les quals dues ja s'han convertit en èxits notables: Ki i la Nit Grec-Sónar amb Ryoji Ikeda i el seu raig de llum que va aplegar un miler i mig de personer a l'amfiteatre i va crear "un moment màgic i únic a la ciutat, amb un eco internacional". El tercer repte és l'òpera Amb els peus a la lluna, que s'estrena el 16 de juliol al Lliure.
Szwarcer no està d'acord amb el que alguns opinen que el festival no està tenint un gran eco a la ciutat. "De cap manera, la prova és que està funcionant bé". No creu que hi falta algun gran nom en aquesta edició? "Cada any és diferent. Aquest s'ha volgut incitar la curiositat, hi ha coses molt bones, l'espectador ha de tenir confiança, i l'està tenint". Què no s'ha de perdre del que queda? "Molt, Dunas, el butoh, el Fast Forward japonès...".
L'any que ve és l'últim de Szwarcer. "Serà una edició més clàssica, amb més referents, tot i que sense renunciar a la sorpresa". I amb una retallada estimada, apunta el director, de gairebé un 25% de pressupost, que obligarà segurament a escurçar la durada del festival, que, avança, tindrà com a país convidat França.
Nostàlgia a la recta final? "No, cinc anys és el temps just per estar al capdavant d'un festival, no hi ha res que hagi volgut fer i no hagi pogut; Je ne regrette rien".
