Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Sota mínims

SOTA TERRA

TV-3. Dilluns, 22 hores

Els que no som de l'ofici ens imaginem que els arqueòlegs pinzellen el terra amb una paciència serena fins que, de tant en tant, es produeix la troballa. El primer que sobta al programa de TV3 Sota Terra és que per a cada episodi de recerca es fixen tres dies de feina. Potser el que expliquen és veritat i cada setmana hi ha un descobriment més o menys rellevant que ha costat 72 hores —comptant les dedicades a dormir—, però no és versemblant.

Aquest esquema intenta convertir l'escorcoll arqueològic en una prova que, al final, acostuma a tenir premi. L'acostament a la narrativa més banal de la televisió. Què volen afegir amb aquesta astúcia? Intriga? El relat sense afegitons d'una recerca d'aquesta mena és prou excitant com per voler-hi afegir un prefabricat suspens.

Està molt bé donar un espai de prime time a descriure la feina dels arqueòlegs i, a través del seu treball, explicar maneres de viure i d'organitzar-se dels nostres rebesavis i ancestres llunyans. Precisament perquè ja és prou entretingut, sobra en aquest programa la mania d'alleugerir-ho tot. El seu presentador, Fermí Fernàndez, que sap de què parla, ho fa amb una excitació fatigant i una sorpresa postissa. I per compensar la inevitable introducció de terminologia culta, el presentador s'esforça a fer uns comentaris que volen ser, diguem-ne, planers, massa ("abans que Crist perdés l'espardenya"; "el Plistocè i mig"; "no ens diferenciem de l'homo antecessor, era caníbal i nosaltres fem programes del cor"...). És com si als responsables del programa els faci por la cultura i vulguin dissimular-la amb ornamentació festiva. Curiosament, el que està més ben trobat és l'epíleg de cuina, per exemple, horaciana, perfectament comestible avui dia.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 1 de julio de 2010

Más información

  • TELEVISIÓ