AGENDA

Un Txèkhov irreverent

David Selvas situa 'La Gavina' a la Rússia del segle XXI

LA GAVINA,

d'Anton Txèkhov La Villarroel,

del 25 de juny a l'11

de juliol. 21.30 hores. 24 euros

Hem estat irreverents, hem inventat coses i hem utilitzat altres paraules, però la gent hi reconeix l'obra d'Anton Txèkhov". Amb aquestes paraules, l'actor, i ara també director, David Selvas, descriu l'adaptació que ha fet de La Gavina que s'estrena divendres al teatre La Villarroel, dins de la programació del Grec.

"L'anglès Martin Crimp li va treure la pols a l'obra al 2006 reduint-la i traslladant l'acció a la Rússia dels anys quaranta; nosaltres l'hem dut als nostres dies perquè volíem explicar coses properes, no de fa un segle, i que la gent s'identifiqués amb algun dels personatges o amb una part d'ells", diu Selvas, envoltat dels actors que donen vida als personatges creats el 1896 pel mestre rus del relat curt. "Tot i que té un segle de vida, La Gavina parla de coses que sembla que tinguin menys de cent dies", assegura el director.

Els personatges entren, surten i conflueixen sobre l'escenari, on s'ha instal.lat una enorme i moderna cuina en què no hi falten les projeccions audiovisuals i els playbacks. És on transcorre la major part de la història que va escriure Txèkhov en la qual Kostia, un jove autor (Biel Duran), escriu un monòleg avantguardista per aconseguir l'aprovació de la seva mare Arkadina (Rosa Renom), una actriu de Moscou que surt amb Trigorin, un autor jove consolidat (Josep Julien). D'altra banda, Nina (Alba Sanmartí), l'amor platònic de Kostia, confessa que està enamorada de Trigorin.

"Els personatges conformen una família i, per això, tenen les seves normes, fòbies i passions; res no és el que sembla, tots han fet realitat els seus desitjos a mitges i no veuen futur, per la qual cosa La Gavina és una metàfora de la maldat gratuïta", continua Selvas, que, amb aquest muntatge —coproduït per Bitò Produccions, SL i el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), ciutat on es va estrenar el 18 de juny passat—, fa el seu primer treball en una obra de gran format. De la manera com afronta el clàssic n'assegura que "no ho he viscut com un repte; el 20% de l'obra és el que tenia al cap, la resta és fruit del diàleg amb els actors".

* Este artículo apareció en la edición impresa del jueves, 24 de junio de 2010.

En EL PAÍS, decenas de periodistas trabajan para llevarte la información más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público. Si quieres apoyar nuestro periodismo y disfrutar de acceso ilimitado, puedes hacerlo aquí por 1€ el primer mes y 10€ a partir del mes siguiente, sin compromiso de permanencia.

Suscríbete