Insurgència: nous senyals

EN FLAMES - ELS JOCS DE

LA FAM II

Suzanne Collins. Trad. Armand

Carabén i Mercè Santaulària

Estrella Polar

421 pàgines. 16 euros

La moda de les trilogies no és del tot bona per a la literatura. Si bé assoleix la fita de fidelitzar lectors, l'extensió de la narració fa que aquesta se n'acabi ressentint. L'autor ha de dosificar el ritme i fer temps a la història per arribar a l'hora promesa, donar tombs a unes mateixes reflexions, treure conills del barret i tot plegat fa que els elements qualitatius quedin escampats per un territori tan bast que el resultat acaba tenint gust de quotidianitat. Les trilogies són a la literatura el que a la tele els serials i calen, com a En flames, senyals d'insurgència perquè tot no arribi amb el mateix embolcall.

En flames és el segon volum d'Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, nord-americana que treballà de guionista abans d'escriure obres infantils. Arriba després de la bona acollida del primer i quan als Estats Units apareix el tercer i darrer.

Després d'acabar-se els cruels Jocs de la Fam, i que la Katniss, la narradora, i en Peeta en sortissin victoriosos, tots dos tornen a ser protagonistes. Sembla que l'horror de la lluita s'ha acabat i es dediquen a la Gira de la Victòria. Però l'autora, quan no sap per on dur la trama, es treu asos molt potents de la màniga que donen grans sorpreses.

Allò que plana damunt de l'obra és el control ferri que el govern exerceix sobre els ciutadans. Per distreure'ls del mateix, cada any els ofereix els Jocs de la fam per televisió, on els elegits s'han de matar entre si. La Katniss va sobreviure, encara que amb un cert to de rebel.lia que, ara, intentarà fer créixer. És la veu de la novel.la, una primera persona reflexiva i crítica, especialment amb el govern. La seva extraordinària força, els seus monòlegs i dubtes i alguns dels personatges que l'acompanyen són el pal de paller de la novel·la. Si bé a En flames, l'autora manté les constants de l'èxit del primer text (aventura intensa i dosi de morbositat i reflexió), obté menys homogeneïtat. En no aparèixer-hi els jocs de forma clara, la història trontolla i esdevé un simple volum de traspàs, amb successos importants, però situacions resoltes en fals, com el desenllaç final.