CRÍTIQUES

La tasca d'editor

El segell Acantilado ha posat a la venda la traducció d'un llibre no extraordinari de l'editor Kurt Wolff ?fet sobre la base de transcripcions d'entrevistes radiofòniques, records de la filla de l'editor i, en Apèndix, la reproducció de tota la correspondència entre ell i el seu autor de màxima categoria, Franz Kafka, valor afegit d'aquest llibre que n'assegura una bona difusió, perquè Kafka és un misteri per ell mateix i encara ho és més com a producte comercial?, però molt significatiu i representatiu de l'estat de coses del món editorial de fa cosa de cent anys: Kurt Wolff, Autores, libros, aventuras. Observaciones y recuerdos de un editor, seguidos de la correspondencia del autor con Franz Kafka, traducció d'Isabel García Adánez, Barcelona, 2010. La figura de l'editor-intel.lectual ?de la qual queden mostres resistents en les persones, per exemple, d'Andreu Jaume (Lumen), Valeria Bergali (Minúscula), el mateix Jaume Vallcorba, home de gran cultura, Jordi Cornudella (Ed. 62) o Malcolm Barral (Barril & Barral)? es pot donar pràcticament per desapareguda. Les noves tecnologies faran minvar fins a extrems d'indigència el rol i la responsabilitat dels editors tradicionals, persones amb un criteri determinat i clar, que rebutjaven manuscrits que podrien haver-los donat molt de rèdit però un prestigi moral més aviat dubtós ?és el cas del mateix Wolff, que va rebutjar el manuscrit de La decadència d'Occident, d'Oswald Spengler, llibre que sempre s'ha venut però que frega les tesis més sospitoses del totalitarisme?, aconsellaven els autors per tal de millorar les seves produccions, creaven al seu voltant un circuit de revistes i de cenacles en què la crítica acabava de consolidar el valor intel.lectual de qualsevol llibre, proveïen amb munificència les necessitats més peremptòries dels escriptors submergits en l'endurança, i encara més funcions, invisibles avui.

L'editor-intel.lectual es pot donar gairebé per desaparegut

Kurt Wolff, no s'oblidi, va ser el responsable de la florida dels millors autors de l'expressionisme alemany o dels seus ad lateres ?Hasenclever, Hauptmann, Pinthus, Sternheim, Trakl, Benn i Meyrink, entre altres? i va ser, com ja s'ha insinuat, l'editor més permanent de l'obra esparsa i "mínima" de Franz Kafka: des del fabulós aplec de narracions anomenat Betrachtung (Contemplació, o Meditació), fins a La colònia penitenciària, les narracions que conformen Un metge rural, La transformació (mal dita La metamorfosi), o el primer capítol de la novel.la editada a títol pòstum, El desaparegut (batejada com America per Max Brod, el marmessor de Kafka, en un acte de molta impropietat). L'existència de l'editorial Kurt Wolff, afegint-hi els bons oficis dels amics de Kafka ?autor que potser no hauria publicat res en vida si no hagués estat per aquestes felices casualitats? va permetre que l'autor de Praga es donés a conèixer almenys en els cercles reduïts de la cultura literària d'expressió alemanya a Centreeuropa. Va ser tan important per a la divulgació de Kafka aquesta tenacitat ?molt improductiva des del punt de vista econòmic d'autor i editor? que, sense l'ajut de Wolff, Kafka potser no existiria, com es dedueix de les paraules que l'autor li va dir a l'editor arran del seu primer contacte: "Sempre li estaré més agraït perquè em retorni els manuscrits que perquè me'ls publiqui".

Wolff era un editor com, possiblement, ja no en queden al món: és de la nissaga dels Alfred Knopf, T.S. Eliot, Manuel Altolaguirre, André Schiffrin, Gaston Gallimard, Carlos Barral, i uns quants més, tots històrics. Hi diu en aquest llibre: "Hi ha excepcions, però, en general, es pot constatar el següent: l'èxit explosiu, immediat d'un llibre sol anar de bracet amb una vida curta; si l'èxit arriba havent passat els anys o les dècades, el llibre sol ser de llarga, llarga duració. En el cas de Kafka, la repercussió del qual s'estén per tot el món des de després de la guerra, forma part, avui dia, del bagatge dels clàssics universals, i cap escriptor del segle XX no ha exercit una més gran influència en el món de les lletres contemporànies que l'autor de Praga, que va morir jove, desconegut i en una situació precària". Un document imprescindible per entendre un dels períodes més pròspers, cultes i generosos de l'edició europea.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS