Poetes ja al descobert

TRIOMF

Laia Noguera

Columna

80 pàgines. 16,95 euros

ALLÀ ON LES GRUES NIEN

Elies Barberà

Edicions 62

64 pàgines. 15 euros

TRIACANT

Jaume Bosquet

Proa

88 pàgines. 13 euros

Els concursos d'abast nacional continuen essent per als poetes la manera més efectiva de tocar diners i de fer-se conèixer. Però la funció habitualment proclamada de descobrir nous valors no és freqüent: els guardonats solen tenir ja obra publicada i han obtingut altres premis de categoria inferior.

Encara que les bases defineixen imprecisament l'extensió requerida com la d'un llibre convencional de poesia, els poemaris premiats queden lluny dels setanta sonets de Sol, i de dol o dels més de mil versos de Da nuces pueris, i en alguns casos la unitat del conjunt és discutible; fa la sensació que, més que al recull presentat, el premi es dóna a una trajectòria.

Pel que fa al currículum dels autors, veiem que en general no es limiten a l'escriptura sinó que també participen en activitats lligades a la creació musical o teatral, essent la més freqüent la lectura en públic de les pròpies creacions...

Són constatacions generals que sorgeixen quan un fa un cop d'ull als darrers guardons de poesia concedits a Catalunya. Tres dels premis de més anomenada acaben d'arribar a les llibreries. I en alguns casos coincideixen amb el prototip dibuixat abans.

El 32è Miquel de Palol, emmarcat en els Premis Literaris de Girona i dotat amb 2.400 euros, ha recaigut en Laia Noguera (Calella de la Costa, 1983). És el seu setè títol i el cinquè premi. Triomf consta de dues seccions molt distintes: Triomfs, la més interessant amb diferència, conté tres composicions llargues, d'inspiració musical quant a la forma —remarcable la basada en el Rèquiem de Mozart—, i Estralls, 33 breus textos, poca cosa més que apunts que podrien haver donat lloc a poemes de veritat per poc que l'autora hagués volgut superar la seva tendència a insinuar i no dir.

En general tot gira entorn de l'amor, d'una relació incipient plena encara d'incertesa que entreveiem ara a través d'imatges diàfanes: "Tu: terra molla, fullaraca. / Jo germinant", ara d'imatges de mal copsar: "Era un camp de llunes com anguiles", ara de frases convencionals: "La por del descontrol, la tens quan t'abandones". Ha assolit, això sí, una manera ben pròpia d'expressar-se: a pinzellades, amb més sintagmes solts que no pas frases completes i amb un punt d'autoironia que incita a relativitzar la gravetat dels temes.

Els Jocs Florals de Barcelona del 2009 (10.000 euros i la proclamació com a poeta de la ciutat durant un any) han anat a parar a Jaume Bosquet (Salt, 1956), autor ja de quatre títols, dos dels quals amb premi. Triacant conté tres llibres en un, tres estils molt diferents amb què demostra ser un bon investigador en poesia. La Pietà Rondanini són 30 textos molt breus dedicats a l'obra, inacabada, en què Miquel Àngel va estar treballant obsessivament en els seus últims dies, que es considera representativa del final dels ideals renaixentistes i de la irrupció del pessimisme manierista.

Adolescents, més semblant als llibres anteriors de Bosquet, aplega 40 epigrames entorn del creixement adolescent, amb la inevitable barreja d'entusiasmes i vacil.lacions. És la mirada adulta d'un professor de literatura que contempla els seus alumnes amb el bagatge de la seva experiència i i voldria ser guia però està condemnat a ser poca cosa més que espectador. Produeix tristesa és un monòleg que està a mig camí entre l'escriptura automàtica i el poema narratiu; el protagonista, arribat a l'edat madura, repassa les experiències viscudes i intenta infructuosament respondre a les preguntes fonamentals, amb la presència constant de l'amor com a motor i consol.

Elies Barberà (Xàtiva, 1970), abans de guanyar el 47è Ausiàs March de Gandia (12.000 euros), havia publicat un llibre de relats i quatre de poesia, tres dels quals mitjançant premi. Allà on les grues nien és un original recull que s'inscriu en un corrent líric que admira i celebra la ciutat —que es remunta a Baudelaire i domina en les avantguardes—, meravellant-se davant el seu continu creixement.

El punt de partida del llibre és el sorpasso que va fer el 2008 la població urbana respecte a la rural; des d'aquest any, i tot fa pensar que irreversiblement, la gent que viu en ciutats ja representa més de la meitat de la humanitat. Barberà presenta els seus poemes, amb bona retòrica i versos ben ritmats, "com un homenatge als que han fet inclinar la balança del costat de la urbanitat". Al capdavall, però, el balanç no és gaire optimista, ja que la varietat i la vivacitat urbanes contrasten amb les condicions de vida a què molts estan condemnats.