Ficcions de l'altra Europa

El rei blanc. György Dragomán.

La Magrana. 256 pàgines. 19 euros.

Las almas juzgadas. Miklós Bánffy.

Libros del Asteroide. 529 pàgines. 23,95 euros.

Un santo en el ascensor. Petru Cimpoesu.

Icaria. 348 pàgines. 20 euros.

Tworki (El manicomio). Marek Bienczyk.

Acantilado. 222 pàg. 19 euros.

El xal. Cynthia Ozick. Viena.

89 pàgines. 14,70 euros.

A diferència d'altres països més autosuficients o xovinistes, a Espanya es publica molta ficció provinent d'altres nacions, preferentment l'anglosaxona, la francesa, la italiana i, per descomptat, la que s'escriu a Hispanoamèrica. A aquesta oferta editorial, tan variada que pot ser aclaparant, s'ha anat incorporant des de la caiguda del Mur —i fins i tot abans, amb les edicions de Milan Kundera a Tusquets i les d'Ismael Kadaré a Península— la literatura dels països que fins al 1990 van configurar l'altra Europa: literatura romanesa, hongaresa, búlgara, txeca i eslovaca, de totes les repúbliques del país que va ser Iugoslàvia, i també albanesa. Al mateix temps arriben els clàssics de les literatures regionals, els autors desconeguts del principi del segle XX i els autors de les darreres dècades.

Les editorials El Acantilado i Salamandra van aixecar la llebre amb la publicació, respectivament, de Joseph Roth i Stefan Zweig, i de Sándor Márai, i ara diverses altres empreses, en especial Minúscula, indaguen per aquest camí. Entre les últimes edicions cal mencionar El rei blanc, de György Dragomán, novel.la sobre la infància en el totalitarisme, de "ritme sorprenentment segur, fantàstic sentit de l'humor i poètica singular de la rudesa", segons la crítica Cecilia Dreymuller.

La revolució formal que aporta el polonès Marek Bienczyk a Tworki (El manicomio) (El Acantilado), novel.la que "no s'assembla a cap altra", segons Kundera. D'Hongria, Lumen porta El libro de los padres, obra del prolífic autor tot i que aquí desconegut Miklós Vámos, que abraça diversos segles de la Història centreeuropea i la desenvolupa en clau de realisme màgic, ja que el baró primogènit de cada generació de la família protagonista té dones paranormals.

El Asteroide s'ha decantat per l'hongarès Miklós Bánffy, la Trilogía transilvana del qual, publicada entre 1934 i 1940, sobre l'aventura vital, modulada pels esdeveniments històrics, de dos cosins aristòcrates als anys previs a la Primera Guerra Mundial, es va prohibir durant 40 anys i ara es recupera en diferents idiomes com un clàssic de la narrativa centreeuropea de la primera meitat del segle XX.

En aquesta atmosfera geogràfica i històrica s'emmarca també El xal, de la jueva novaiorquesa Cynthia Ozick (El cercle de Viena); Harold Bloom va sentir l'"efecte intensament commovedor" d'aquesta novel·la breu, "unió meravellosa entre la història i la novel·la".

Com si es tractés de Historia de una escalera o L'edifici Iaqubian, l'emergent Petru Cimpoesu retrata, amb estil voluntàriament funcionarial, la vida en un bloc de pisos romanès... Total, un tast notable de les ficcions de l'altra Europa.