Qui no té feina, el gat pentina

RAMÓN HERREROS. ...

PERO, EN QUÉ SUEÑAN?

Galeria René Metras

Consell de Cent, 332, Barcelona.

Fins al 30 de maig

Pintar un gat no és fàcil, molts artistes han sucumbit en l'intent malgrat tenir mà i bones intencions. Una superfície tova i peluda sempre és complicat de representar. Potser només Foujita podia entretenir-se a fer, pèl per pèl, ufanoses bèsties perses i assolir un resultat esplèndid. Sunyer, en canvi va optar pels siamesos, segurament perquè eren el que més s'adeia amb la sinuositat beix i compacta dels seus paisatges carnals. Actualment, Ramiro Fernández en pinta de tots colors, de raça i de carrer que tant li és, i els escampa alegrement pels seus desimbolts interiors d'indiano.

A partir d'avui, Ramón Herreros surt de l'armari per confessar-nos els seus amors impossibles: els gats, o més ben dit: les gates, tal com precisa al text de presentació que ell mateix s'ha escrit. Després de diverses dècades d'exitós treball sota l'estela de la geometria intuïtiva i freda de l'allunyat pintor Josep Lluís Jubany, a la que va voler conferir grandiloqüència de mural i, alhora, calidesa de catifa, Herreros va abraçar la figuració pels voltants de 1996. Un trencament formal però no pas tècnic ja que ha continuat amb la seva paleta de colors i la forma peculiar d'aplicar-los a la tela. Les abstraccions decoratives van donar pas a unes figures planes i asèptiques, a mig camí entre Robert Llimós —un altre desertor, ben rebut a la Sala Parés— i Alex Katz.

Ara, Herreros (Barcelona, 1947) s'endinsa en el món dels felins domèstics i assoleix una proximitat que no tenien ni les reiterades figures femenines ni els seus desèrtics paisatges. I més que acostar-se a l'excel.lència de Foujita o a la sensualitat de Sunyer, aquests gats —o gates— herrerians remeten directament a les sintètiques i estilitzades xilografies del cèlebre gravador holandès Maurits Cornelis Escher realitzades el 1919, just quan estudiava arquitectura i arts decoratives a Harlem. De fet, els gats silenciosos i refinats que han envaït les sales de la René Metras semblen sorgir directament dels cartells, il·lustracions i postals de l'Europa Central secessionista. Cent anys després, quasi sense canvis, encara ronronegen seductors esperant que algú els pentini.

Un dels gats que presenta Ramón Herreros a la René Metràs.