Irradiació Tàpies

Les té a la biblioteca de casa seva, a les parets, sobre la taula, a la llibreria... Són obres de tot tipus que l'artista-col·leccionista Antoni Tàpies ha anat recollint al llarg d'una vida dedicada a la creació, sí, però també a l'estudi i a la contemplació. "En art, la selecció no és tan inofensiva com sembla", va escriure a L'art i els seus llocs. "Però, com en tantes situacions de la vida, hi ha moments en què ens toca escollir en un sentit o en l'altre, si no volem ésser traïdors del nostre temps".

Ha quedat clar, després de veure l'exposició d'aquestes obres a la Fundació Tàpies, que l'artista no sols no ha traït el seu temps sinó que l'ha enriquit amb la seva mirada. De fet, ahir, a la reobertura oficial de la fundació, les magnífiques peces que integren Els llocs de l'art li varen treure protagonisme fins i tot al famós Mitjó. Clar que plovia i això va impedir que se li rendissin tots els honors a aquesta escultura emblemàtica que, per cert, va estar a punt d'instal·lar-se finalment a l'MNAC. La proposta del president del museu va arribar a finals de setembre, pocs dies després que l'artista hagués decidit ja instalar-lo a mida reduïda a la fundació. Llàstima! Com diu Miquel Tàpies, director de l'entitat, "ja era massa tard".

Directors de museus trien per al 'Quadern' l'obra que més els atreu de la col.lecció

El cas és que la gent pujava les escales bocabadada després de veure meravelles com una figureta de la Deessa del Buit, un oli de Zurbarán amb un monjo apunyalat o un rotolleu de Duchamp. Quan eren a dalt, a la sala principal, miraven amb uns altres ulls les obres de l'artista, també magnífiques, que s'han seleccionat per a l'exposició inaugural entre les que ell ha anant fent els últims vint anys. Hi buscaven influències, relacions. I no és que no n'hi hagi alguna, però el que hi ha és una unitat d'esperit, una mirada, un sentit.

"Es veu quasi més la manera d'entendre l'art de Tàpies amb aquesta col·lecció que amb les seves obres", comentava ahir Oriol Bohigas.

L'arquitecte, lúcid com sempre, demanava a qui el volia escoltar que es fes tot el possible perquè "la col·lecció, a ser possible ampliada, es quedés aquí com un fons bàsic i extraordinari de la fundació". Un somni per a molts, per poder gaudir de les peces i també perquè són fonamentals per entendre el context i els interessos de l'artista cabdal de l'art català d'aquests temps.

Això serà complicat, però Miquel Tàpies, fill de l'artista i director de la fundació, explicava ahir que la intenció és anar fent mostres regulars de la col·lecció del seu pare a mesura que es pugui. Comenta que l'ha anada fent a poc a poc, aprofitant les oportunitats. "No és un col·leccionista clàssic d'aquells que persegueixen una peça concreta; ell va començar, quan va tenir els mitjans per fer-ho, de manera pausada i quan es va anar corrent la veu que a Tàpies li interessaven certes obres la gent es mobilitzà. Li oferien coses interessants i en molts casos va tenir sort perquè va aconseguir obres difícils de trobar; recordo de petit que hi va haver una època que a casa era una desfilada de gent estranya amb olor de pàtxuli que venien a portar coses del Tibet...". Diu que el seu pare no ha estat un home de córrer per subhastes i antiquaris. "Només a París hi havia una galeria d'art antic xinès que sovintejava i, és clar, amb els llibres també té, com sol passar amb els bibliòfils, els seus llibreters de confiança".

Laurence Rassel, directora de programes de la fundació, insisteix que Tàpies no és un col·lecionista obsessiu: "Funciona per impulsos, sense un afany d'acaparació. Tots són objectes quotidians, propers, no les té per fetitxisme sinó per al seu ús". Sigui aquest, és clar, intel·lectual, espiritual, purament estètic o tot alhora. La selecció, diu Rassel, no ha anat a buscar els higlights sinó que "s'ha fet com un tall dintre d'un organisme" per tal de mostrar les diversitats i associacions. "Aquesta exposició permet veure no tant una part de la casa de Tàpies sinó més aviat una part del seu cap".

D'això en parlava precisament ahir Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró, fascinada per la col·lecció de bibliòfil que, diu, li feien entrar ganes de posar-se d'immediat a estudiar les relacions entre les làmines i l'obra del pintor. O, també, Francesc Guadans, president del Consell de les Arts, a qui li havia arribat al cor que s'exposessin a l'hora una Bíblia i un Alcorà, ambdós del segle XV, mostra de "la visió polièdrica del propi Tàpies, una persona de consens com es veu també a la seva obra".

En fi, temps hi haurà per disfrutar-lo. De moment, a partir de demà i fins diumenge hi ha tres dies de portes obertes amb visites guiades tant a l'edifici com a les diferents exposicions. Tothom tindrà l'oportunitat d'escollir la seva obra predilecta d'entre les que configuren la col·lecció de l'artista. Això li vàrem demanar ahir a diferents directors de museu i, en aquestes mateixes pàgines, es veu la seva tria. Com deia Tàpies, les seleccions no són mai inofensives.