L'art de fer vestits

La moda és art, agradi o no". Així de contundent s'expressa Josep Casamartina i Parassols en el seu llibre Barcelona alta costura , que presenta una selecció de peces de la col·lecció tèxtil Antoni de Mont-palau, una eufònica denominació procedent del cosmos peruchià per designar la col·lecció de teixits i vestits que ell i Anna Maria Casanovas estan configurant des del 2004, que ja compta amb més de 1.700 peces -algunes de les quals es remunten al segle XVI- que conserven a Sabadell, en una actuació que podria semblar el darrer cant del signe de la gran tradició tèxtil d'aquesta població vallesana, però que, contràriament, no fa més que recuperar-la i prestigiar-la. I és que el gran mèrit d'aquesta col·lecció és que no està feta a cops de talonari sinó amb apassionament, talent i criteri, amb la convicció d'estar salvant un patrimoni en el darrer moment en què encara és possible de fer-ho. Per això estic convençut que està cridada a créixer i a ser reconeguda nacionalment i internacional.

En la seva forma i argument aquest llibre constitueix tot un manifest en defensa de l' Haute Couture , una manera de fer que es definí a París a mitjans del segle XIX i que va entrar en decadència a partir dels darrers anys seixanta del segle XX, quan la filosofia del maig del 68 es va anar imposant arreu del món occidental i, en conseqüència, Europa es començà a deselititzar. Concretament el llibre està centrat en el període comprès entre el 1920 i el 1980, és a dir des de la geometrització pròpia de l'art déco fins a la serialització característica del prêt à porter . Uns anys que analitzen en textos aclaridors Margarita Rivière, Rosa M. Martí i el mateix Josep Casamartina, que s'il·lustra amb la reproducció d'algunes de les peces fantàstiques de la col·lecció Antoni de Montpalau, que es complementa amb una sèrie de dibuixos de les col·leccions de Pedro Rodríguez i que es tanca amb un documentat diccionari dels protagonistes d'aquella època a casa nostra. Tota una declaració en defensa de l'artisticitat dels teixits, dels vestits i dels seus complements.

Però no només això. Barcelona alta costura és també un al·legat en favor de la no distinció entre les belles arts i les arts aplicades. Hem viscut una hegemonia i una arrogància per part de disciplines com l'arquitectura, la pintura, l'escultura, fins i tot el cinema, considerades com a arts majors, i les pràctiques vinculades al disseny, a l'ornament de la vida quotidiana, que sempre han estat qualificades com a menors. Una discriminació que invaliden les excepcionals fotografies de Jordi Puig que il·lustren profusament aquest llibre, que posen de manifest la saviesa i el bon saber fer de tots aquells que han treballat i treballen amb els tèxtils, ja sigui en la creació de teles i en l'aplicació de colors i textures o en el disseny dels patrons, que lògicament reflecteixen les oscil·lacions del gust de cada moment històric.

L'art català sempre ha viscut els corrents que s'han gestat a Centre Europa, potser des d'una situació perifèrica, però molt a prop del que passava en els epicentres (Roma, París, Berlín). És evident que l'alta costura va néixer a París però, com Casamartina ens demostra, Barcelona no sols va tenir les seves grans figures que creaven en sintonia amb els models que dictava la capital francesa i que van aconseguir renom internacional. També va haver-hi uns/es modistos/es que treballaven en petits tallers on aplicaven el que aprenien assistint a les desfilades o reelaboraven els models que apareixien en les revistes. El cas és que tots ells, els grans noms com Cristóbal Balenciaga, Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Asunción Bastida, Santa Eulàlia o El Dique Flotante, i els creadors anònims van realitzar unes peces de qualitat que ara podem conèixer gràcies a la feina portada a terme per Casamartina i Casanovas, que, amb la seva empenta i entusiasme, han estat capaços d'implicar en la seva aventura a particulars que han donat a la seva col·lecció objectes personals, vinculats a les seves famílies, conscients que d'aquesta manera es preservaran.

A més de l'encert d'homologar l'alta costura amb les Belles Arts i de l'altíssima qualitat de les fotografies de Jordi Puig, cal destacar també el treball editorial de compaginació i impressió que converteix aquest llibre en un volum molt atractiu, que només podia fer algú com en Josep Casamartina, crític i historiador de l'art, col·laborador habitual d'aquestes pàgines, acreditat comissari d'exposicions, nascut a Sabadell, vinculat familiarment i laboralment amb el tèxtil, que coneix tots els secrets de l'ofici, que ha treballat en l'arranjament d'espais, que sap muntar i instal·lar les peces de la seva col·lecció perquè no siguin objectes inerts sinó creacions vives i perquè, com es posa de manifest, té molt bon gust.

Barcelona alta costura . Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau . Edició: Josep Casamartina i Parassols. Fotografies: Jordi Puig. Textos: Margarita Rivière, Rosa M. Martí i Ros i Josep Casamartina i Parassols. Triangle Postals SL. Barcelona, 2009