Agenda
Teatre, concerts, dansa...
TEATRE
Va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya l'11 de setembre de 1997. Ara, tretze anys després, L'Auca del Senyor Esteve, obra de Santiago Rusiñol considerada un clàssic de la literatura i del teatre català, segueix fent història per ser la primera vegada que una obra repeteix a la programació del Nacional. A més, la proposta que ahir va estrenar el TNC, dirigit per Carme Portaceli, no crearà indiferència. "Si no dubtem a transportar un Shakespeare o un Molière als nostres dies, per què ens sembla una heretgia fer-ho amb un clàssic català?". És el que es va preguntar la directora quan va rebre l'encàrrec de Sergi Belbel, responsable d'aquest teatre, per tornar a fer pujar a l'escenari el text de Rusiñol. "Li hem fet la volta a l'obra com si fos un mitjó", assegura.
L'adaptació feta per Portaceli trasllada l'escena original, ambientada a la Barcelona modernista, en l'època grisa i trista del franquisme, que va des dels bombardeigs de Franco a la ciutat el 1939 fins a la mort del dictador, el 1975. "El silenci, la por i la humiliació del franquisme tenen molt a veure amb Estevet, el protagonista de l'obra", afirma Portaceli.
La relectura del text implicava una reescriptura. Una feina que la directora ha encarregat al dramaturg Pablo Ley. "Ens hem basat més en la novel.la de 1907 que en l'obra de teatre que Rusiñol va escriure al cap de deu anys, més complaent amb la burgesia", assegura Ley. L'adaptació que signa Portaceli fuig del costumisme: "hem esventrat el naturalisme fins a convertir-lo en un retrat delirant de la societat de l'Espanya franquista, proper a l'esperpèntic", explica la directora.
Portaceli, que no oculta la seva alegria per la possibilitat de realitzar un gran muntatge al TNC amb grans mitjans, s'ha envoltat del seu equip habitual: els actors David Bagès, en el paper del protagonista Estevet, el personatge gris que passa els seus dies rere el mostrador d'una botiga que va fundar el seu avi, el Senyor Esteve; Manel Barceló, fent de Senyor Ramon, Llorenç González, de Ramonet, i Gabriela Flores, fent de Tomaseta, a més d'incorporar Boris Ruiz en el paper de l'Avi, després de deu anys al Teatre Romea. Amb ells, l'escenografia de ritme trepidant que firma Paco Azorín (i són 28 els treballs que ha fet amb Portaceli) en què una gran pantalla projecta imatges documentals, la música de Dani Nel.lo i el vestuari d'Antonio Belart.
Malgrat els canvis, Portaceli assegura que " L'Auca hi és en essència i la gent l'hi reconeixerà", ja que no hi faltaran els elements típics de la novel?la de Rusiñol com ara el mostrador i la caixa registradora de la merceria La Puntual, situada al barri de la Ribera. L'Auca del Senyor Esteve. TNC. Fins al 21 de març - J. Á. MONTAÑÉS
DANSA
Nou ballarins ballen en un espai reduït envoltats de públic pels quatres costats. La companyia israeliana Batsheva Dance Company porta al Mercat, en el seu quart viatge a Barcelona, Mamootot ('mamut' en hebreu) en què cerca una connexió íntima amb el públic i s'alimenta de l'energia que els espectadors li donen. Minimalista, sense decorats ni efectes d'il.luminació, i amb un vestuari sobri, tot el protagonisme és per als moviments que acompanyen la música japonesa que va des del ritme frenètic fins a la immobilitat. Els ballarins ho aconsegueixen gràcies a la tècnica gaga que la companyia dirigida per Ohad Naharim utilitza. La Batsheva, fundada l'any 1964 per Marta Graham i la baronessa Batsheva De Rothschild està considerada la primera formació d'Israel, on porta a terme més de 250 actuacions anyals. Mamootot. Batsheva Dance Company. Mercat de les Flors. Fins al 4 de febrer .
FOTOGRAFIA
Una mà s'obre pas a través d'un filat. És una de les imatges que Irina Santos presenta a l'exposició Otros lugares i que la galeria Kowasa inaugura dissabte. Rostres ocults, por, angoixa pel desconegut apareixen a les fotografies amb la idea de transmetre inquietud a l'espectador i invitar-lo a voler saber-ne més.
El mateix dia, aquesta galeria inaugura una segona exposició, ara firmada pel madrileny Carlos Barrantes i titulada Un día partimos . Es tracta d'una mostra monogràfica d'aquest autor que recull una part dels seus treballs anteriors, des de 1999, i conclou amb el seu projecte més recent: Un jour nous partons . Barrantes enriqueix els originals mitjançant el tractament digital amb uns matisos singulars entre el blanc, el negre i el color, i en resulten unes imatges oníriques i màgiques. Un día partimos i Otros lugares. Kowasa Gallery. Del 6 de febrer al 27 de març.
CONCERTS
- Carles Belda i Badabadoc . Concert homenatge a Ovidi Montllor i en solidaritat amb els nens amb càncer. Luz de Gas (Avui, 21.30 hores).
- Alejandro Martínez. Els poemes de Jaime Gil de Biedma són la lletra de les cançons d'aquest cantautor de Gavà, que gravarà el concert per a un disc-llibre. Can Massallera, Sant Boi (Avui, 21.30 hores).
- Homenatge a Artie Shaw . Oriol Romaní retrà homenatge al clarinetista Artie Shaw en el centenari del seu naixement Jamboree (Avui, 21 hores).
- Felicity Lott. La soprano oferirà un recital compost per peces d'Oscar Strauss, Jacques Offenbach, Francis Poulenc, Richard Rodgers, entre d'altres. Liceu (Divendres, 5).
- Tomatito. Un dels millors guitarristes actua després de gravar Sonnata Suite amb l'Orquestra Nacional d'Espanya. Palau de la Música. (Divendres, 5).
- Tote King . Va gravar el 2002 el primer disc Tu madre es una foca, ple de hip-hop sense concessions. Després de dos discos més, torna amb T.O.T.I. Sargantana . (Divendres, 5).
- Arctic Monkeys . Una de les bandes més importants del pop, ja que el seu àlbum de debut es va convertir en el més venut de la història del Regne Unit. Ara tornen amb Humbug . Sant Jordi Club. (Dissabte, 6).
- Javier Krahe . Lúcid, agredolç i sorneguer. El cantautor, mític component de La Mandrágora, presenta el treball Cinturón negro de karaoke . Cotxeres de Sants. (Dissabte, 6).
- Quimi Portet . Enrere va quedar L'Últim de la Fila. Ara, la música de Viatge a Montserrat segueix el seu camí sense interferències exteriors. Auditori Girona. (Diumenge, 7).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.