L'ombra de la pel.lícula

Catalunya ha estat històricament la plaça forta del doblatge a tot l'estat espanyol. Des de Woody Allen (Joan Pera) a Tom Hanks (Jordi Brau), passant per Glenn Close (Maria Lluïsa Solà) i Johnny Depp (Lluís Posada), els grans protagonistes de Hollywood s'expressen aquí amb la veu d'actors catalans. De professionals de llarga volada, capaços de fer versemblant els seus personatges i de minimitzar la devàlua artística que pot suposar no sentir-los expressar-se en l'idioma original. La qualitat, avalada per la solvència artística de dobladors i directors i per la dotació tècnica dels estudis, ha jugat a favor de la fertilitat de la indústria autòctona. Però des de fa anys, diverses comunitats autònomes, especialment Madrid, Galícia i el País Valencià estan amenaçant aquest lideratge. Al mateix temps, l'estira-i-arronsa habitual entre empresaris i treballadors està calant fort en el sector. Els actors denuncien que, pel que fa específicament al doblatge en català, l'ajust de preus a la baixa està amenaçant seriosament la qualitat artística. Els empresaris, al seu torn, responen que les exigències dels intèrprets tenen molta culpa en la pèrdua de mercat. El debat és calent, doncs, i s'aviva ara per la interpretació diversa que cadascú fa de la incidència de la nova Llei del cinema. Des de la Generalitat s'assegura que l'obligatorietat de doblar o subtitular en castellà i català el 50% de les còpies de les pel.lícules quan se'n distribueixin més de 15 beneficiarà la indústria perquè suposarà un increment de feina. Però no tothom ho veu tan clar.

TV-3 dedica un màxim de 10 milions d'euros anuals al doblatge

Els actors es queixen que les tarifes han baixat, i la qualitat també

La triomfadora dels Gaudí, la directora Mar Coll, defensa la versió original

"Jo recomanaria que es vetllés molt per la qualitat del doblatge en català", declara l'actor Eduard Farelo, doblador de llarga trajectòria que compara l'ofici al dels falsificadors d'art, que amb un bon domini de la tècnica i els materials poden fer filigranes, i que a més compten amb el vistiplau dels dipositaris dels drets de l'obra, des del guionista a l'intèrpret, passant pel director. Farelo accepta cada cop menys feines en la seva llengua materna (destinades fonamentalment a la televisió, sobretot TV-3; el percentatge de pel.lícules en català que exhibeixen els cines no arriba al 3%). La raó és que, segons afirma, s'hi dediquen menys recursos i temps i, per tant, es compromet el producte final. "Doblar un personatge en castellà em pot suposar tres o quatre matins. Si he de fer el mateix en català, em demanen fer-ho molt més ràpid. I a mi, evidentment, em suposa el mateix esforç una llengua que l'altra. Així que, ja no tant per una qüestió de diners com per dignitat, no estic disposat a fer-ho".

El director de doblatge Xavier de Llorens segueix una política semblant. "Només faig el doblatge en català quan em garanteixen les mateixes condicions que en castellà, i això només passa en les grans produccions cinematogràfiques", assegura De Llorens, que remarca el fet que, en comparació amb el cost global d'una pel.lícula, el doblatge suposa una quantitat molt petita.

Farelo és un dels 225 signants del manifest en defensa de la qualitat del doblatge en català impulsat des de l'Associació i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). El document critica el creixent desinterès de la Generalitat i TV-3 (Televisió de Catalunya és ara per ara la gran demandant de doblatge en català, amb un màxim de 2.500 hores encarregat per concurs a una desena d'estudis, i un pressupost que no pot excedir els 10 milions anuals) per la qualitat del doblatge que, diuen, està patint una degradació vertiginosa. La política de preus a la baixa té, al seu entendre, molta culpa d'aquesta situació. Per poder ser competitius en la "subhasta pública" que TV-3 fa per adjudicar els doblatges, els estudis han de baixar preus. (El plec de condicions d'adjudicació de doblatges barema amb els mateixos punts la valoració qualitativa dels estudis i els preus ofertats per aquests, i convida els concursants a fer descomptes per volum de feina contractada). I això, denuncien, pot suposar per als dobladors unes condicions laborals molt desfavorables, ignorant el conveni vigent. Els més crítics deploren que, com també aquí impera la llei de l'oferta i la demanda, si els actors més solvents rebutgen la feina sempre n'hi ha d'altres disposats a fer-la més barata, amb la qual cosa el resultat se n'acaba ressentint.

"La Llei ens sembla molt bé, crec que tothom té dret a veure cinema en la seva llengua", declara l'actor Pep Anton Muñoz, un altre dels signants. "Però ens estem mobilitzant per defensar les nostres condicions laborals", afegeix, en referència a les actuacions que des de l'AADPC s'estan portant a terme per tornar a aglutinar un col.lectiu molt dispers en els últims temps, a fi d'encarar les implicacions de la nova Llei amb la major força possible. "Algunes empreses, escudant-se en el moment de crisi que vivim, estan pagant sota conveni. És més, obliguen els dobladors a autocontractar-se per no haver-los de pagar la seguretat social", denuncia Muñoz, que, a diferència d'altres companys, no té por a l'hora d'exposar el seu punt de vista. Més unànime és la seva convicció que "el doblatge de qualitat sempre s'ha fet a Catalunya".

Jordi Daura, gerent de Sonygraf, empresa amb més de mig segle de trajectòria, ho veu des d'un altre punt de vista. "És cert que a Catalunya es fa un doblatge de molta qualitat. Però hi ha productes que no la necessiten. Crec que s'hauria de fer un conveni just per a cada tipus de producte perquè no és el mateix un doblatge per a la televisió que per al cinema o el DVD", diu l'empresari, que assegura no haver intentat saltar-se mai les condicions laborals vigents i, per això mateix, adverteix la necessitat de no posar tots els estudis de doblatge en el mateix sac. Però Daura ho té clar: si no s'ajusten els preus, el mercat es desplaça a llocs més econòmics. "En els últims set o vuit anys, bona part del doblatge de cinema ha passat de Barcelona a Madrid. I pel que fa a la televisió, el 70% es fa allà. La política ens fa molt mal", opina. "Hi ha altres llocs, com Galícia, on el doblatge és més competitiu. I no estem parlant d'una diferència de qualitat de 10 a 0, sinó tal vegada de 10 a 7".

En relació amb la llei catalana, Daura diu que la seva principal objecció es troba en l'obligatorietat. "Cada empresa hauria de tenir la facultat per decidir si vol o no doblar, i en comptes d'imposar s'hauria de dialogar". Des de la Generalitat es replica que l'obligatorietat no és tal cosa, atès que es dóna també l'opció del subtitulat, i que abans d'arribar fins aquí s'han intentat altres camins, com ara la d'oferir a les majors que TV-3 assumís el doblatge d'una pel.lícula abans de la seva comercialització en sales. "Però no varen voler. No varen mostrar ni un mínim interès per la llengua catalana", asseguren des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En qualsevol cas, un sondeig informal entre els convidats a la gala dels premis Gaudí, celebrada dilluns, va demostrar que, també entre els professionals del cinema, la polèmica del doblatge ha restat visibilitat a l'opció del subtitulat. "Jo crec que les pel.lícules s'han de veure en versió original", defensava Mar Coll, la gran triomfadora de la nit. "La situació d'Espanya és excepcional pel que fa al doblatge", remarcava. Tot seguit, quan se li explicava la doble opció que ofereix la normativa, matisava de forma significativa la seva opinió inicial. "Costa canviar els hàbits de la gent, però quan els espectadors proven la versió original, ja no volen una altra cosa". En qualsevol cas, un estudi encarregat per la Unió Europea a l'empresa Consulting Media Group confirma l'afirmació de Coll respecte a l'excepcionalitat espanyola, un dels pocs països europeus (juntament amb Alemanya, Àustria, França i Itàlia) on el gruix de les pel•lícules en llengua estrangera es dobla en comptes de subtitular-se.

Josep Ferrer, gerent de Soundub a Barcelona confia que la nova Llei compensi la pèrdua de mercat de Catalunya en el doblatge en castellà. "Si abans fèiem aquí el 70-80% del cinema en castellà, ara estem per sota del 50%", manifesta. Soundub és l'empresa que més hores dobla per a Televisió de Catalunya, amb un total de 500 l'any (el 20% de les adjudicades). Des de l'associació d'actors se la va acusar dies enrere de ser una de les que menys respecten el conveni, i es va acordar en assemblea no treballar per a ella. Ferrer treu ferro a les crítiques i diu que, després de les reunions mantingudes entre les dues parts, el conflicte està resolt. Bàsicament perquè, argumenta, hi ha sentències que avalen la legalitat de l'autocontractació i perquè el context és favorable al diàleg i la voluntat d'enteniment en el sector.

Tot i amb això, opina que "les majors han vist Barcelona com una plaça una mica conflictiva, i a altres llocs han estat més flexibles amb el conveni que aquí". Però si ell està esperançat amb el nou horitzó que obre la Llei, Daura és molt més pessimista. "El que passarà és que moltes pel•lícules no es distribuïran a Catalunya, així que no hi haurà més feina. Les majors no voldran entrar-hi perquè per a elles significa ben poc perdre els espectadors catalans. I per a les companyies independents, serà inviable assumir el cost del doblatge". Segons recull l'estudi sobre les conseqüències econòmiques de l'avantprojecte de la Llei realitzat pel catedràtic d'economia de la UPF Oriol Amat, el cost promig del doblatge d'una pel•lícula és de 25.000 euros, mentre que la subtitulació té un preu mitjà de 4.500 euros. Ferrer indica que, en el cas de les pel.lícules per a la televisió, la mitjana és d'entre 7.000 i 8.000 euros. Tal com ell mateix assenyala, la durada mitjana d'un doblatge cinematogràfic està en unes quatre setmanes, temps que es redueix a dues i mitja si la feina està destinada a la televisió. Els pressupostos de TV-3 no especifiquen la partida concreta que es dedica al doblatge. En el d'aquest any, únicament s'indica que com a màxim s'hi podran destinar 10 milions d'euros, una quantitat que, òbviament, inclou tota la producció audiovisual en llengua no catalana. Si fins ara la inversió de TVC copava la immensa major part del doblatge en català, sembla obvi que la Llei farà augmentar el volum de negoci que es mou en el sector. "Si no es corregeix la tendència, el panorama actual no és el millor per aplicar una llei d'aquestes característiques", resumeix Farelo, temorós com molts dels seus companys que acabi sent el mal doblatge el que allunyi els espectadors de les sales.