LLIBRES

Noucentistes de bé

La curiositat / La imaginació noucentista

Eugeni d'Ors / AAVV

Quaderns Crema / Angle

Editorial

104 / 317 pàgines. 14 / 19,50 euros

Si és una moda, és una moda estupenda aquesta de tornar a alguns dels clàssics més rics i complexos, capaços de dissoldre la propensió a la simplicitat rutinària. Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) és un gran i fabulós caos realment absorbent i més encara quan nous materials enreden una mica més la troca. D'inèdits de D'Ors no en surten cada dos per tres, tot i que algun és ben recent i prou interessant, com l'edició sota el títol de París (Funamubulista) d'una barreja de materials editats i d'altres efectivament inèdits, redactats en francès en forma de diàleg.

Borja de Riquer destaca el paper de Cambó com a empresari cultural

Ara, Xavier Pla prologa, com sempre amb gràcia i precisió, un altre inèdit, aquest cop català i titulat La curiositat . És un text d'unes vuitanta quartilles, escrites pels volts de 1911, presumiblement inacabat (o abandonat) i el que convé de seguida advertir és que ni es tracta d'un assaig sobre la curiositat ni és un text d'autor. O ho és, millor dit, en una vessant profètica de D'Ors: la de l'assagista divulgador i personal alhora que aborda un tema molt gros i el sintetiza amb cura, generalitzacions atrevides i legibilitat estilística, amb alguna incursió autobiogràfica i sense pretensions d'exhaustivitat però sí de tesis fortes esparses aquí i allà.

No és un assaig sobre qualsevol curiositat sinó sobre la que ha estat el motor intel·lectual i ètic que ha fet progressar el coneixement científic; l'arrencada la pren des de La Bíblia i arriba fins a les portes del segle XIX. La cavalcada és impressionant, com és lògic, i passem d'una aportació d'Aristòtil a una altra de Buffon en cinc parades de metro i més d'una parada en sec, com quan les idees construeixen grans teories, com si fossin en cinemascope : "Per paradoxal que això sembli a un observador superficial, aquelles èpoques de la Història de la Cultura que s'han caracteritzat per un pensament filosòfic idealista són també aquelles en què les Ciències particulars han arribat a més desenrotllo i esplendor", com al Renaixement, al principi del XIX i ara mateix, diu, perquè la Filosofia "es fa món apart i independent de la Ciència".

El D'Ors d'aquest text ronda els 30 anys i li hagués semblat d'allò més adient que un munt d'autors s'ocupessin d'una o altra manera de la seva influència cultural, com fa ara el volum que edita Antoni Marí amb un títol que en si mateix és una provocació, La imaginació noucentista . Però està ben trobat, perquè d'imaginatiu, D'Ors, ho era, i ho són també algunes de les contribucions a aquest volum col·lectiu fet a moltes mans i des de moltes perspectives.

Alguns dels articles són purament circumstancials o decebedors però n'hi ha d'altres que hi toquen: el que dedica l'historiador Enric Ucelay da Cal a la política i l'art déco és com sempre una mica arbitrari i com sempre estimulant i el del seu col·lega Borja de Riquer és contundent sobre el significat pioner de Francesc Cambó com a empresari cultural de l'Espanya contemporània; l'arquitecte Oriol Bohigas desfà equívocs arrossegats de fa molts anys sense massa contemplacions a propòsit de l'arquitectura i el canvi d'horitzó modern (de París a Viena) i Jaume Vallcorba ressuscita una amant de Benito Mussolini que va dir-se Margherita Sarfatti i va escriure la seva Storia della pittura moderna el 1930; Anna Pujadas examina minuciosament què ha anat passant amb La Deesa de Clarà, com Salvador Oliva proposa la seva microlectura afinada del poema Cor fidel , de Josep Carner, o el catedràtic de literatura Enric Bou passeja poemes del mateix Carner per una ciutat de paper; tot plegat ho remata un complex i ambiciós assaig interpretatiu del filòsof i escriptor Jordi Ibàñez per destriar la continuïtat exemplar del Noucentisme fins ara mateix, passant abans per la lucidesa rogenca, higiènica, del gran lector que fou Gabriel Ferrater. Tot plegat té molt d'homenatge implícit a la curiositat que va estimular el jove D'Ors de 1911.

* Este artículo apareció en la edición impresa del jueves, 21 de enero de 2010.

Archivado En:

Te puede interesar

Lo más visto en...

Top 50